Bakú aconsegueix 300.000 milions a l’any per als països del sud global
L’acord final de la COP29, que va ser aprovat in extremis, també fa una crida a mobilitzar 1,3 bilions de totes les fonts públiques i privades de cara a l’any 2035.
Los países del sur global amenazan con irse de Bakú: Esta será recordada como la cumbre de la vergüenza /
Un enorme sentiment de desconcert, frustració i esgotament ha ressonat aquest dissabte en el plenari final de la cimera del clima de Bakú. Després d’una jornada plena de tensions, negociacions a porta tancada i sensació de caos generalitzat, els països han tancat a mitjanit un acord que llança una doble crida sobre finances: d’una banda, s’insta a mobilitzar fins a 1,3 bilions de dòlars a l’any per al 2035 a partir de totes les fonts públiques i privades del món i, de l’altra, es reclama als països desenvolupats aportar fins a 300.000 milions de dòlars anuals per accelerar la lluita climàtica al sud global. Aquesta xifra, que fins a última hora ha protagonitzat un debat molt encès, és la meitat del que volien els països en via de desenvolupament per fer front al caos climàtic a les seves terres.
L’acord de Bakú es va aprovar in extremis i sobretot per esgotament de les parts passades les dues de la matinada d’aquest diumenge a Bakú. Potser per això ha aconseguit arrencar un gran aplaudiment en el plenari. El text reconeix entre línies la necessitat de les "contribucions voluntàries" d’altres països que, sobre el paper, no consten en la llista de donants, com és el cas de la Xina i dels països del golf Pèrsic com els Emirats Àrabs i l’Aràbia Saudita. També demana la col·laboració del sector privat i els bancs multilaterals de desenvolupament, així com altres entitats financeres del món perquè s’afegeixin a la causa. Finalment, assenyala l’opció d’explorar "fonts alternatives" i així, en llenguatge diplomàtic, deixa la porta oberta per a la creació d’impostos per a les grans fortunes, el sector aeri o el transport marítim.
L’acord aprovat ahir a la nit triplica la xifra mobilitzada fins ara pels països desenvolupats de 100.000 milions de dòlars anuals. També és la meitat del que reclamaven els països del sud global per fer front al caos climàtic a les seves terres. Fa uns dies, de fet, quan es va demanar al líder de les negociacions del bloc africà si acceptaria aquesta xifra, va preguntar tot rient si era alguna mena de "broma de mal gust". Tan bon punt aquest número va anar agafant forma i es va començar a plasmar en els documents interns amb què treballaven els negociadors, van ser molts els que el van qualificar d’"insult" per a les grans víctimes del caos climàtic global. Segons van destacar diverses fonts, "degut a la inflació i a l’augment de desastres naturals" aquesta xifra està "molt per sota" de les necessitats reals.
Sense combustibles fòssils
En els textos relatius als acords sobre mitigació, finalment, es manté el mateix missatge sobre la necessitat de "deixar enrere" els combustibles fòssils. Una cosa que, segons va revelar The Guardian, l’Aràbia Saudita estava pressionant per eliminar. Sí que s’esborra la menció sobre la necessitat d’eliminar els subsidis als combustibles fòssils i es dilueix alguna altra qüestió relacionada amb els "combustibles de transició" com el gas.
Bakú també ha donat llum verda a un dels articles clau de l’Acord de París sobre la regulació dels mercats de carboni, que feia més d’una dècada que estava encallat a la taula de debat. La proposta ha sigut aplaudida per les diferents parts però, segons denuncien alguns observadors i algunes entitats ecologistes com Greenpeace, "és una estafa, ja que permet a la industra fòssil continuar contaminant mentre fa veure que compensa les seves noves emissions".
El fantasma de Trump
El gruix de les discussions d’aquesta cimera de Bakú s’han centrat justament en la qüestió de les finances. Concretament, en quants diners calia posar sobre la taula per fer front als estralls climàtics al sud global i, sobretot, en qui i com havia de mobilitzar aquests fons. Des d’un principi, Europa s’ha mostrat partidària d’augmentar la seva aportació a la causa però ha retret que altres països com la Xina i els estats del Golf no fessin també un pas endavant. Sobretot en un moment en què el fantasma de Donald Trump amenaça de retirar els Estats Units, l’emissor històric més important, de tots els acords internacionals en matèria climàtica. Els països en via de desenvolupament, per la seva banda, reclamen des del primer dia un compromís d’entre 500.000 i 600.000 milions de dòlars anuals dels països rics. Majoritàriament, a partir de fonts públiques.
El debat final sobre aquesta qüestió ha enterbolit la recta final d’una cimera que, fins ara, havia sigut relativament lenta i ombrívola. La presidència àzeri, liderada pel ministre Mukhtar Babayev, es va esperar fins divendres a la tarda per publicar per primera vegada una xifra concreta sobre el compromís que havien d’assumir els països rics per sufragar la lluita climàtica al sud global. La publicació va enfurismar tothom i va abocar les parts a una extenuant nit de negociacions a contrarellotge. Divendres s’esperava la publicació d’un nou esborrany dels acords però, finalment, la discòrdia sobre la xifra final va irritar totes les parts. Una coalició de països en via de desenvolupament va decidir abandonar la sala de negociacions i va denunciar públicament que les seves veus estaven sent excloses del debat. També van amenaçar d’anar-se’n de Bakú sense firmar cap acord.
Ahir a la tarda, en un dels moments de màxima tensió de la cimera, els representants d’Europa, encapçalaments per Wopke Hoekstra, es van reunir amb una part dels estats insulars amenaçats per la pujada del nivell del mar per mediar. Mentrestant, a la porta de les sales de les negociacions, hi havia desenes d’activistes que es manifestaven per denunciar el bloqueig total de les negociacions i per demanar als països del sud global que abandonessin la cimera com a senyal de protesta en vista del caos de les negociacions.
