Els juristes reclamen una normativa per fer front al ‘greenwashing’
La Universitat de Salamanca debat sobre aquesta pràctica creixent de competència deslleial.
El greenwashing és un concepte que, cada vegada més, es va introduint en el nostre dia a dia. Fa referència a les pràctiques empresàries destinades a oferir una imatge d’implicació en el canvi climàtic quan, en realitat, la seva activitat productiva no va en aquesta línia. L’objectiu és poder augmentar les vendes. Davant aquesta nova estratègia, la Facultat de Dret de la Universitat de Salamanca ha celebrat el seminari Noves tendències en litigació climàtica i accions col·lectives, una trobada en la qual diversos juristes han reclamat una normativa per fer front al greenwashing.
La taula rodona, moderada pel degà de la Facultat de Dret, Fernando Carbajo, va estar composta pels magistrats José Luis Concepción Rodríguez, president del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó; José Luis Requero Ibáñez, magistrat de la Sala Tercera del Tribunal Suprem; i Blanca I. Subiñas Castro, magistrada de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó.
Concepción Rodríguez, per la seva banda, va assenyalar que no veu raonable que una empresa dedicada a l’extracció de combustibles fòssils pugui presentar-se després com a defensora de la lluita contra el canvi climàtic. "Aquestes conductes són encara més greus quan hi ha altres empreses al mercat, compromeses amb la sostenibilitat, que renuncien als combustibles fòssils i competeixen pels mateixos clients", va dir. En aquesta línia, Rodríguez va afirmar que els jutges espanyols haurien d’aplicar la Directiva Europea sobre competència deslleial, tot i que no sigui d’aplicació directa en un país com Espanya.
"Desactualitzat"
A això, Blanca I. Subiñas, va afegir que "el greenwashing no és una pràctica innòcua", ja que "traslladar al mercat i als consumidors la idea que un producte o servei és més sostenible del que realment és, mitjançant missatges enganyosos o poc clars, afecta no només els consumidors, sinó també els competidors i el mateix mercat". Pel que fa a això, va remarcar que el marc legal està "desactualitzat" i és "generalista".
Finalment, el magistrat de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, José Luis Requero, va explicar que hi ha una diferència entre els litigis climàtics i els que són mediambientals.
Notícies relacionades"Problemes de legitimació"
Aquests últims són els que estan centrats en casos específics, mentre que els primers aborden polítiques generals. "Tot i que en països com Alemanya o Holanda aquests casos han acabat resultant en sentències històriques que obliguen els seus governs a complir compromisos internacionals, a Espanya encara enfrontem barreres com els problemes de legitimació i el control de la inactivitat administrativa. Aquest desafiament és clau per avançar en la tutela de polítiques climàtiques i la defensa del medi ambient", va assenyalar el magistrat Requero.
