El pacte de Bakú deixa un regust agredolç malgrat els avenços

Les expectatives eren altes per a la cimera del clima de l’Azerbaidjan, que des d’un principi va prometre posar sobre la taula la xifra més alta fins ara per fer front a la crisi climàtica al Sud global. El debat sobre com s’havia d’aconseguir, quants diners calia mobilitzar per a la causa, de quina manera i, sobretot, qui havia d’assumir la factura ha protagonitzat un encès debat a Bakú. Finalment, contra tot pronòstic, es va aconseguir tancar un acord després d’una extenuant jornada de negociacions a contrarellotge. Aquestes en són les claus.

LA XIFRA.

1.3 bilions per al 2035. Aquesta xifra inclou una doble crida: d’una banda, es demana a "tots els actors públics i privats" del món que actuïn de manera voluntària per mobilitzar almenys 1,3 bilions (amb be) de dòlars a l’any per al 2035 i, de l’altra, s’explicita que els països desenvolupats (els més contaminants) han d’aportar almenys 300.000 milions de dòlars de la seva butxaca per a la causa. Una quantitat que suposa el triple del que s’ha mobilitzat fins ara, però tot i així segueix molt per sota dels objectius del Sud global, que anaven des d’un mínim de 500.000 milions fins a un màxim d’un bilió a l’any. Les diferències sobre l’import van estar a punt d’enfonsar l’acord després que els països en desenvolupament abandonessin la sala de negociació per denunciar que les seves peticions no eren escoltades.

LA BASE DE DONANTS.

Una de les grans novetats de l’acord de Bakú és que, a diferència dels seus predecessors, llança un missatge generalitzat a "tots els actors públics i privats" per contribuir al finançament, apel·lant entre línies a entitats financeres i bancs multilaterals de desenvolupament. I tot i que remarca que el gruix ha de ser assumit pels països rics, deixa la porta oberta perquè altres economies afavorides col·laborin en la causa. Un paraigua en el qual entrarien des de la Xina fins als països del Golf. Però al final no s’explicita una obligació concreta ni una quantia, com defensaven els Vint-i-set, incloent-hi Espanya, ja que alguns dels estats són avui grans contaminants.

"ALTERNATIVES DE FINANÇAMENT".

En l’acord s’hi inclou per primera vegada la necessitat d’"explorar alternatives de finançament" per arribar al bilió anual que necessita el Sud global per sobreviure davant els extrems climàtics. Aquest eufemisme apel·la a propostes reclamades per multitud d’experts, com crear un impost del 2% per a les grans fortunes. Una iniciativa que, aplicada a les 3.000 persones més riques del globus, sumaria fins a 250.000 milions de dòlars anuals. També hi ha qui advoca per impostos específics per a sectors especialment contaminants com l’aviació, el transport marítim i l’extracció de combustibles fòssils. Moltes veus es van mostrar favorables a aquesta classe d’iniciatives, des del secretari general de l’ONU, António Guterres, fins a Pedro Sánchez.

ESTRUCTURA DEL FONS.

Un altre dels cavalls de batalla del Sud global ha sigut l’estructura mateixa dels fons climàtics. La petició unànime era que fossin compostos majoritàriament per fons públics i, de manera secundària, per iniciatives privades. Tot això per evitar que els diners s’entreguessin en forma de préstecs i encara agreugés més l’endeutament dels països en desenvolupament. Segons denuncien entitats com Greenpeace, la redacció mateixa del text és massa vaga i deixa la porta oberta a "l’entrega de crèdits que acabaran per empobrir encara més el Sud global".

Notícies relacionades

Jessica McCabe: "L’error més comú amb el TDAH és pensar que no ens importa tenir-lo"

Depredadors climàtics

CONTEXT GEOPOLÍTIC.

El pacte de Bakú sobre finances climàtiques deixa, per a molts, un sabor amarg. En bona part perquè, malgrat el que s’havia promès inicialment, no s’ha aconseguit un compromís ni més sòlid ni més ambiciós per ajudar el Sud global a fer front als estralls climàtics. El president de la cimera, Mukhtar Babayev, va afirmar que "aquest és el millor acord que es podia aconseguir en un any de tanta fragmentació geopolítica", una idea semblant a l’expressada per Guterres.