Taula rodona | Deixar de normalitzar accions de violència quotidiana és el primer pas per erradicar-la

En el marc del 25 N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona, EL PERIÓDICO va organitzar una taula rodona amb quatre expertes en l’àmbit de la igualtat i els drets de les dones. La consellera d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya, Eva Menor; la psicòloga Montse Plaza; l’advocada penalista Paula Narbona; i la jutge Isabel Giménez van abordar els principals desafiaments per erradicar la violència masclista, centrant el debat en quatre eixos fonamentals: els avenços legislatius, la transformació cultural, la coeducació de gènere i la urgència d’enfortir la prevenció.

La conversa, moderada per Núria Marrón, subcap de la secció de Societat d’EL PERIÓDICO, va deixar clar que, malgrat els importants passos fets en les últimes dècades, queda un llarg camí per recórrer. Les expertes van emfatitzar la necessitat d’involucrar tota la societat, incloses les institucions i els homes, en la lluita contra la violència de gènere. «Tenim dades que ens haurien d’avergonyir com a societat, però per posar una mica d’esperança en això, penso que en aquest temps hem avançat molt, tot i que les xifres siguin negatives», va començar Menor. La consellera va explicar que aquest increment de les dades es deu que «hem posat el focus en un tema que abans estava invisibilitzat».

Prevenció: la base del canvi

La importància de l’educació i la prevenció va ser un tema central en el debat. Menor va insistir que les polítiques d’igualtat han d’arribar a les zones més rurals i a les dones més joves, que sovint enfronten més dificultats per accedir als serveis d’ajuda. «El canvi comença per garantir que totes les dones puguin rebre el suport que necessiten sense traves ni estigmes», va afirmar. Per la seva banda, Plaza va posar el focus en el paper que juguen els valors culturals i socials en la perpetuació de les violències masclistes. «Les violències masclistes no són només un problema de formació, sinó un problema de valors profundament arrelats en la nostra societat».

Plaza va advertir també sobre un fenomen preocupant entre les joves: el fals empoderament. «Moltes noies creuen que estan empoderades, però en realitat aquest empoderament està al servei del patriarcat», va dir. Per a la psicòloga, la clau per superar aquesta paradoxa rau a treballar amb les noves generacions des d’una perspectiva feminista que permeti desconstruir els rols de gènere i promoure una igualtat real.

L’educació patriarcal, segons Menor, no es pot desmuntar en només 20 anys d’accions polítiques, però «ara som capaços de detectar altres formes de violència que són acceptades socialment». Una de les preocupacions per a les quatre expertes és l’auge dels moviments negacionistes, que inclouen, sobretot, els joves. «Hem de ser molt inconformistes i qüestionar-nos-ho tot des d’un abordatge multifactorial. L’objectiu és interpel·lar a la societat amb dades reals per contradir els negacionistes», argumentava la consellera. Avui dia, segons Narbona, la societat i el jutjat estan en punts diferents. «La majoria de les meves clientes pateixen una violència econòmica o no física, però si no hi ha proves físiques moltes vegades no et fan cas a nivell legal». Totes elles van coincidir que el moviment feminista ha avançat molt, però que quan passa al terreny legal, «ens trobem amb sobreseïments i la clienta es queda desprotegida».

Els joves són un públic sensible que s’ha de posar en el focus. La violència en l’àmbit digital és molt comuna, però difícil de demostrar. «No trobem els agressors i no es compleixen els requisits perquè sigui delictiu», explicava Narbona. Menor va afegir que «ens hem adonat que les dades del ciberassetjament són preocupants, un 80% dels nens i nenes diuen haver-lo patit».

Un sistema judicial insuficient i patriarcal

Un dels punts més crítics de la conversa va ser la denúncia de l’anacronisme del sistema judicial espanyol davant la realitat de les violències masclistes. Giménez, com a jutge, va destacar les dificultats que persisteixen en els tribunals civils per entendre la gravetat de la violència vicària. «Costa que el sistema accepti que un home que és maltractador no pot ser un bon pare, i als jutjats civils encara és més difícil», va explicar. Narbona, per la seva banda, va reforçar aquesta idea, assenyalant que la justícia continua sense prioritzar la seguretat de les víctimes. «La fragmentació dels serveis judicials no només és ineficaç, sinó que suposa una càrrega afegida per a les dones, que ja arriben al sistema esgotades per la violència que han patit», va afegir.

Totes dues van coincidir que la clau per poder superar aquestes barreres rau en una formació obligatòria i transversal en perspectiva de gènere per a jutges, fiscals i tot el personal de l’administració de justícia. «Sense aquesta formació, continuem perpetuant un sistema judicial patriarcal que no està al servei de les víctimes», va concloure Giménez.

La responsabilitat dels homes

Un altre tema recurrent en el debat va ser la necessitat que els homes assumeixin la seva responsabilitat en la lluita contra la violència masclista. «Els homes són responsables de les violències masclistes, ja sigui per acció o per omissió», va afirmar Montse Plaza, que va criticar durament la resistència de molts homes a renunciar als seus privilegis. Plaza va advertir contra el risc de caure en el paternalisme a l’intentar involucrar els homes en aquesta lluita. «No podem continuar fent el treball per ells. La societat ha d’exigir-los que assumeixin la seva part de responsabilitat i que renunciïn als privilegis que sostenen el sistema patriarcal», va sentenciar.

La consellera, per la seva banda, va coincidir que la corresponsabilitat masculina és essencial per avançar cap a una societat més igualitària, però va afegir que aquest canvi també ha d’anar acompanyat de polítiques públiques amb perspectiva de gènere que garanteixin els drets de les dones i reforcin els recursos de suport. La campanya d’aquest any per al 25 N, va apuntar Menor, vol adreçar-se als homes que estan a favor de la igualtat perquè facin un pas endavant. «Volem interpel·lar-los perquè de vegades sembla que els ataquem i el moviment feminista no és contra ningú, només lluita a favor de la igualtat des d’un punt de vista humanista.» Les expertes van coincidir que molts homes no se senten còmodes amb el masclisme, però encara en són espectadors. «Aquesta campanya interpel·la el gènere masculí, però també visibilitza violències que normalitzem en el nostre dia a dia. El fet de presentar-les en el 25 N fa que les destapem i que passin a ser conductes violentes per a totes i tots ja».

Aquest any, la campanya contra la violència masclista presenta dues escenes quotidianes que són considerades violència, però que normalitzem com a societat. «El nostre objectiu és evitar un efecte rebot en els homes, no volem dir-los que són culpables». Menor també va apuntar algunes dades d’una enquesta que assenyala que el 90% està a favor de la igualtat, però el 30% és antifeminista. «Això vol dir que alguna cosa no fem bé en la comunicació del nostre moviment».

Violència vicària: un deute legal i social

Un dels moments més impactants del debat va ser la discussió sobre la violència vicària, una forma extrema de violència masclista que busca fer mal a les dones a través dels seus fills i filles. «La violència vicària no és nova. Em costa imaginar una situació de violència masclista amb nens i nenes i que no hi hagi violència vicària», va explicar Plaza, que va afegir que aquesta forma de violència afecta no només les mares, sinó també la infància.

Giménez va assenyalar que un dels reptes més grans en aquest àmbit és la falta de reconeixement legal de la violència vicària als jutjats civils. «Si ja resulta difícil demostrar que un maltractador no pot ser un bon pare als jutjats penals, als civils és gairebé impossible», va explicar. De vegades, va afegir, «només veiem quan hi ha una mort infantil, però darrere hi ha violències que ja haurien de fer saltar les alarmes com, per exemple: incompliments de convenis, no mostrar una bona relació amb els fills, etc.». L’objectiu, en resum, és fer mal a la mare a través dels fills. Giménez va alertar que aquest tipus de violència no està encara tipificada com a delicte a Catalunya.

Les dues expertes van coincidir que és urgent reformar el sistema judicial per protegir millor les víctimes d’aquesta forma de violència i garantir que les decisions judicials estiguin basades en l’interès superior dels nens i nenes. Narbona, des de la seva experiència com a advocada, va ressaltar que el jurat de família vol garantir sempre que els nens i les nenes passin el mateix temps amb cadascun dels progenitors. «Si no hi ha una sentència penal, no es mouen d’aquí».

Un futur lliure de violències

El debat va finalitzar amb un consens clar: l’erradicació de les violències masclistes requereix un compromís col·lectiu que transcendeixi l’àmbit legal i es converteixi en una transformació cultural profunda.«No podem normalitzar les violències masclistes ni justificar-ne l’existència. Acabar-les és responsabilitat de tota la societat», va afirmar Menor. També va aprofitar per llançar una crida a l’acció a totes les dones que necessiten ajuda, explicant els serveis que ofereix la Generalitat: «Disposem dels SIE, Serveis d’Intervenció Especialitzada, repartits per tot Catalunya i que ampliarem amb quatre nous centres abans de finals d’any. Tambén impulsarem un SIE especialitzat en violències digitals».

Notícies relacionades

Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones: ¿Per què se celebra el 25 de novembre?

Jessica McCabe: "L’error més comú amb el TDAH és pensar que no ens importa tenir-lo"

Per la seva banda, Plaza va destacar la importància de no responsabilitzar únicament les dones en aquest procés. «Parlar de violència masclista és incòmode, però necessari. No podem acceptar que continuï sent un delicte invisible», va concloure.

Les expertes van coincidir que la lluita contra la violència de gènere no s’ha de quedar en les lleis, sinó que ha d’anar acompanyada de canvis estructurals que garanteixin la igualtat i la seguretat de totes les dones. «És hora de dir prou. Aquest és un compromís que ens involucra a totes i a tots», va tancar la consellera.