Els CAPs del Gòtic i la Trinitat Vella, entre els més tensionats

L’atenció sanitària primària a Sant Cugat (Vallès Occidental), Celrà (Girona) o les zones de la Monumental i els Encants (a Barcelona) són de les menys tensionades de Catalunya. Per contra, la del Gòtic i Trinitat Vella (Barcelona), Figueres (Girona), el CAP Onze de Setembre de Lleida, Olot, Granollers i Sant Feliu de Guíxols (Empordà) figuren entre les més tensionades. Així ho reflecteixen els indicadors de la Central de Resultats presentats ahir per la Conselleria de Salut. "L’objectiu és mesurar el sistema. És com un termòmetre del sistema", va dir ahir la directora de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (Aquas), Sandra García Armero.

La Central de Resultats ofereix un llistat amb les àrees de salut de més excel·lència segons una sèrie d’indicadors, basats en població més gran de 65 anys. "Les àrees menys tensionades es caracteritzen perquè els usuaris tenen menys problemes de salut i, en molts casos, també compten amb assegurança privada", va explicar García Armero.

En l’estudi s’ha dividit els equips d’atenció primària (un mateix equip pot treballar en diferents CAPs) en rurals i en urbans amb privació molt baixa (és a dir, amb tot just població vulnerable); urbans amb privació mitjana-baixa (amb poca població vulnerable); urbans amb privació mitjana alta (amb bastanta població vulnerable), i urbans amb privació molt alta (amb molta població vulnerable). "És mes difícil aconseguir indicadors alts quan la població té més problemes", va explicar García. L’atenció primària rural destaca per un elevat grau d’excel·lència en general (Celrà encapçala la llista, però també hi figuren Arbúcies, Besalú, Bàscara i Anglès).

A més, els centres d’atenció primària (CAP) de Catalunya han recuperat gran part de la presencialitat: el 2023, el 70% de les visites que van rebre ja són presencials. És una xifra més gran que la del 2020, any de la pandèmia, data en la qual la presencialitat va caure en picat (no va arribar al 50%), però encara per sota que la que hi havia el 2017, quan el percentatge era de més del 90%.

Més polimedicació

L’any passat va disminuir la freqüentació als centres de salut un 12% i va augmentar la proporció de visites presencials respecte al total (situant-se entorn del 70%). Aquestes dades poden reflectir una gestió més eficient de les consultes en la primària o una disminució de la demanda i la consolidació del canvi del model d’atenció amb la recuperació en part de les visites presencials, però també un ús més gran de les consultes telemàtiques respecte a abans de la pandèmia (com La Meva Salut i les e-consultes). De fet, La Meva Salut i les e-consultes van incrementar molt el seu ús durant la pandèmia i, si bé en els últims mesos han baixat, es mantenen en nivells alts: al voltant del 40% quant a La Meva Salut i una mica per sobre del 20% l’e-consulta.

Quant a la ingesta de fàrmacs, l’ús inadequat en l’atenció primària de benzodiazepines en pacients amb ansietat ha augmentat el 14% el 2023 respecte al 2022. Segons la Central de Resultats, l’adequació dels tractaments farmacològics és una de les àrees on el sistema de salut té més marge de millora. Així, l’ús inadequat dels fàrmacs en pacients amb ansietat ha augmentat i també la polimedicació: el nombre de pacients medicats amb més de 10 principis actius s’ha incrementat un 4% el 2023 respecte al 2022.

Notícies relacionades

El Suprem eleva fins als 3 milions més interessos la indemnització pel dany neurològic causat per negligència mèdica en un part

El Govern central prohibeix la brioixeria industrial a les escoles i augmenta el consum de peixos, verdures i cereals integrals

Per la seva banda, en l’àmbit hospitalari, s’observa un augment del 7% d’hospitalitzacions en general, però la mitjana de dies d’estada de les persones es redueix al 3%. Tot i que la variabilitat territorial es manté alta, globalment la majoria d’indicadors de l’atenció hospitalària presenten millores respecte al 2022, especialment en les dimensions d’efectivitat i seguretat.

En destaca especialment una millora de l’atenció de la malaltia cardiovascular aguda (temps d’atenció més adequats, menys reingressos i menys mortalitat hospitalària). També milloren les bacterièmies –la presència de bacteris en el corrent sanguini–associades a catèter vascular i les infeccions de localització quirúrgica d’òrgan-espai en la cirurgia electiva de pròtesi de maluc, còlon i recte.