"La por i la vergonya, per als agressors"

"Ara m’he adonat que el meu nòvio va abusar de mi quan estàvem a l’ESO: en aquell moment no ho vaig dir a ningú perquè em feia molta vergonya. Però ja no em vull avergonyir més. La por i la vergonya les ha de sentir ell, no jo", denuncia la Marta, una noia de 19 anys que ahir va participar en la manifestació del 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, a Barcelona sota el lema La vergonya i la por, per als agressors. En una marxa que va recórrer el passeig de Gràcia de la Diagonal a Gran Via, milers de persones també van fer seves les paraules de Gisèle Pelicot, la dona que ha transformat en valentia la por de les supervivents de les violències masclistes al mostrar-se en públic. De rerefons, dos nous crims registrats des de dissabte –un, el d’una adolescent de 15 anys– van posar el crespó negre a la commemoració.

La Marta va ser abusada pel que llavors era el seu millor amic quan ella anava a quart de l’ESO. "Li vaig dir que no volia i ell va continuar. Em vaig quedar paralitzada, i després ell em va dir que no havia sigut explícita: que no l’havia apartat, que no havia cridat prou", explica la noia, amb els ulls entelats. "Hem de parlar d’això, s’ha de saber", diu, enmig de consignes i pancartes. Ella va voler explicar la seva història junt amb les seves amigues, l’Ona, la Paula, la Míriam i l’Aroa. A l’Ona li va passar una cosa semblant. I a la Paula un noi la va tocar mentre dormia.

Falta d’escolta

"Vaig tardar un any a adonar-me’n, no n’era conscient i no ho vaig explicar a ningú perquè em feia vergonya. Ni ell és conscient del que va fer, jo crec que ni ho recorda", va afegir la Paula. "De cinc noies que som aquí, tres han patit violència sexual abans dels 20 anys. Estan per tot arreu, que no ens diguin que no passa res", continua la Míriam. Molts nois de la seva edat, lamenten, estan encara molt lluny de voler escoltar-les. "Quan et queixes et diuen ‘malfollada’, que mai ningú voldrà follar amb tu, que ets una exagerada i una amargada", es queixa l’Ona.

"Som aquí per les que es van quedar sense veu". Amb aquest cartell un grup de dones que avui viuen en una casa d’acollida criden a plens pulmons contra la violència viscuda. "Som aquí cridant pels nostres drets", clama F. "Venir aquí i veure que hi ha tanta gent és una manera de saber que no estem soles, ens dona molta força per continuar endavant. ¡Entre totes podem i en aquest moment rebem molt suport!", agraïa M., que fa un any que està en el recurs.

"Al principi ho passes molt malament, sents molta inseguretat, no coneixes el món. Jo no podia sortir de la casa... He descobert una vida que no tenia", diu S. Aquest any, Catalunya ha registrat 19 feminicidis (16 dones i tres nens), la pitjor dada de la seva sèrie històrica. "Nosaltres sí que en vam poder sortir vives i amb els nostres fills. Som aquí per elles", afegeix T., que encara recorda el dia en què es va escapar de casa. "Amb un moneder, agafant el meu fill i corrent sense parar". "Fa més mal la violència psicològica que els cops, però, si algú llegeix aquesta notícia, vull que sàpiga que hi ha sortida. Que costa, que deixa seqüeles, però es pot sortir", afirma M.

"Hem de reivindicar els nostres drets perquè totes les dones hem viscut alguna situació de violència per part dels nostres companys o de gent del carrer: a mi m’han seguit amb cotxe i he tingut relacions en què no han respectat els meus nos", es queixa la Ioanna. "Que un cap digui que se’t marquen els mugrons i que estàs molt sexi és violència", remarca la Paula. La Gisela va aconseguir expulsar un assetjador d’una colla castellera. "Que portis minifaldilla i et toquin... no ho podem assimilar això. No som les víctimes les que ens hem d’amagar, que se’ls vegi a ells i se’ls reconegui pel carrer", reivindica la Leyre. La Dolors, ja jubilada, recorda que en els anys 50 Manolo Escobar se li va acostar en un concert per ficar-li la mà a les butxaques. "Llavors era inconcebible parlar d’això".

Participació masculina

A la marxa també hi van assistir molts homes de totes les edats. "La violència contra les dones és un problema dels homes, hem de ser aquí i demostrar-los que, tot i que són elles les que el pateixen, el problema és nostre i nosaltres l’hem d’erradicar", diu el Giorgio. "Aquesta és una causa per la qual tothom s’ha d’implicar, perquè la discriminació i la violència elles les pateixen diàriament. I nosaltres, els homes, hem d’actuar quan el veiem", afegeix l’Alberto.

La protesta, organitzada per la plataforma Novembre Feminista, que agrupa desenes d’espais i entitats feministes a Barcelona, va començar amb la lectura del manifest i va continuar amb la marxa pel passeig de Gràcia.

"L’any passat vam recordar el cas Rubiales i aquest any ha sigut tan bèstia el judici de Gisèle Pelicot que hem de recordar que la vergonya l’han de patir ells. Encara hi ha molta impunitat", va explicar Dolo Pulido, portaveu. "Els agressors no són monstres, estan per tot arreu, estan en la nostra vida, com hem vist amb Íñigo Errejón", va afegir.

Notícies relacionades

Els CAPs del Gòtic i la Trinitat Vella, entre els més tensionats

El Col·legi de Metges premia l’excel·lència de 51 metges

A la marxa d’ahir també hi van assistir polítics d’ERC, la CUP, el PSC i els Comuns.

"