222 identificacions contra rellotge

"No arribem... És terrible. Hi ha milers i milers de trucades. Hi haurà molts, molts, molts morts...". Eren les 22.40 hores del 29 d’octubre i els operadors del 112 ja pressentien les letals conseqüències, d’una magnitud inconcebible a la València del 2024, de la potent dana que va assolar el sud i l’est de la província. Tenien raó. Quan es compleix un mes exacte de la devastació sense precedents, el nombre de víctimes se situa en 222 morts i quatre desapareguts. Una xifra insuportable i intolerable. I el pitjor, evitable si s’haguessin posat en marxa els mecanismes de prevenció de què el Consell disposava: dos plans especials que daten del 2010 i un sistema d’alarma a la població útil des de fa gairebé un any i que va arribar amb tant retard que la majoria d’aquestes 222 persones eren mortes quan va sonar a les 20.12 hores d’aquell dimarts.

A aquella hora ja havia passat, així que el prioritari va passar a ser mirar de rescatar els vius i buscar i recuperar al més aviat possible els morts per posar-los nom i entregar-los a les seves famílies. A trenc d’alba de dimecres, dia 30, no hi havia temps per a llàgrimes ni laments. L’Institut de Medicina Legal (IML) de València es va convertir en un anar i venir frenètic i, abans que ni tan sols se sabés què feien els responsables d’Emergències del Consell, la directora de l’IML, coordinada amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, ja havia posat en marxa el protocol per a catàstrofes amb víctimes múltiples. Equips mixtos de metges forenses i agents policials experts en policia científica sortien cap a les zones zero del desastre per començar a aixecar cossos i traslladar-los a la sala d’autòpsies.

Aquell dimecres, van recollir 50 cadàvers, gairebé tots en plantes baixes i soterranis, però també en cotxes, carrers, places i carreteres, a les riberes dels rius i barrancs desbordats. Van ser els primers. L’endemà, en van arribar 64 més. I divendres, dia de Tots Sants, 51. Hi va haver llàgrimes i desesperació als passadissos de l’IML. I cansament extrem. "L’equip sortia per a un aixecament i tornava amb quatre o cinc cossos, perquè els anaven parant pel carrer els veïns, guàrdies civils, bombers...".

A l’altre costat, els equips de la sala d’autòpsies. Forenses treballant sense parar i policies prenent mostres de l’ADN i empremtes. "En una sala on en els pitjors dies es fan 15 autòpsies, van haver de multiplicar fins per quatre aquesta xifra", explica una font que hi va participar. Els dos primers dies, els 58 metges forenses de València van treballar sense respir juntament amb la Policia Científica i de Criminalística de València. A partir d’aquell moment, van arribar els reforços.

Així, el dissabte 2 a la nit, havien completat les autòpsies dels primers 179 cadàvers. I en van identificar més de mig centenar a través de les empremtes dactilars. Vint famílies van poder fer-se càrrec dels seus morts.

L’operació de recuperació i identificació més gran de víctimes en una catàstrofe portada a terme mai a Espanya, realitzada amb èxit en temps rècord, donava els seus fruits perquè, en aquest cas sí, es va posar en marxa el protocol previst i, a partir de les primeres 24 hores, l’engranatge va funcionar com un rellotge. La clau, el Centre d’Integració de Dades (CID), un òrgan tècnic previst al Reial Decret 32/2009, que regula el protocol nacional d’actuació medicoforense i de policia científica en successos amb múltiples víctimes. Es va idear per satisfer la necessitat d’abordar amb eficàcia catàstrofes de grans dimensions després de l’accident del vol 5022 de Spanair a Barajas (154 morts, el 2008). A més, planejava el fantasma de l’atemptat gihadista de l’11 M (193 morts).

El CID de la dana es va muntar a la Ciutat de la Justícia, amb un comandant de la Guàrdia Civil, un inspector en cap de la Policia Nacional i el coordinador dels forenses al comandament, en comunicació constant amb les oficines policials de denúncies, on altres agents, comandats pels grups d’Homicidis de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, recollien i cribraven les denúncies de desenes de famílies desesperades per trobar els seus desapareguts.

Els primers dies, el telèfon habilitat per a familiars va rebre més de 4.000 trucades, que es van reduir a 1.900 quan es va anar recuperant el servei de telefonia mòbil, fixa i internet. Mentre uns agents recopilaven dades dels desapareguts per acarar-les amb les obtingudes en els aixecaments i les autòpsies, a les entrevistes antemortem, d’altres cribraven centenars de trucades fins a estabilitzar la xifra de potencials víctimes. Fins a arribar als 226 morts reals: fins ahir, 222 havien sigut trobades i identificades –i totes, menys l’última, tornades a les seves famílies– i quatre, tres homes i una dona, desapareguts.

Temps rècord

Notícies relacionades

Maribel Albalat: "Si haguessin avisat abans, no hi hauria tants morts"

Els empresaris, pessimistes davant una recuperació lenta

"En menys d’un mes, s’ha completat la identificació oficial de totes les víctimes recuperades. És una fita única i un treball excepcional que té darrere molta gent", explica una font policial. Tant la Guàrdia Civil com la Policia Nacional han posat tots els seus recursos per aconseguir aquestes identificacions en un temps rècord. Mentre el pavelló vuit de Fira València es va transformar en un dipòsit de cadàvers gegant –ja desmantellat– per allotjar, en camions frigorífics convertits en cambres mortuòries gegants, els cossos dels morts.

Un altre element imprescindible ha sigut el desplegament operatiu mai abans vist de mitjans, terrestres, aeris i aquàtics de tot el país, dedicats a buscar víctimes. Tots a l’una per remoure tones de fang i canyes i localitzar els desapareguts, entre ells nou menors, en rius i barrancs. Per portar, almenys, una mica de pau als que més han perdut i als quals algú, algun dia, haurà d’explicar per què estan avui de dol. n