Els empresaris, pessimistes davant una recuperació lenta
Les empreses afectades per la dana temen pel seu futur després d’esvair-se l’equivalent al 10% de la riquesa de la comunitat
Un mes. Una eternitat per als afectats i un sospir per calibrar la magnitud de la destrucció. Com a viatgera de l’últim vagó d’un tren la locomotora del qual ha xocat frontalment contra un altre comboi, l’economia valenciana ja coneix la magnitud de la tragèdia. Òbviament, no n’ha sortit il·lesa. Al contrari. Quan en els primers dies es buscaven desapareguts i milers de voluntaris acudien a ajudar els afectats, ningú en el seu seny s’atrevia a posar xifres. Es coneixia la destrossa enorme en cases i comerços, en carreteres, vies de tren i ponts; el col·lapse a desenes de polígons industrials; els camps negats...
Ara es comença a entreveure la magnitud dels danys, però són xifres molt preliminars, com apunta Ricardo Miralles, responsable d’Estudis de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), que, en una primera valoració que només es refereix al teixit empresarial, parla de 9.365 milions en pèrdues. No compta la construcció ni el transport, així que les dades de la Cambra de Comerç de València venen a ser molt similars a l’incloure els dos sectors: 13.314 milions. Una enormitat, sobretot si tenim en compte que en aquella fatídica jornada es va esvair almenys l’equivalent al 10% de la riquesa de la comunitat, el PIB de la qual està en 126.000 milions.
Càlculs de danys
Notícies relacionadesEl director adjunt de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), Joaquín Maudos, recorda l’estimació de la Cambra de València, però afegeix que "cal sumar altres danys en infraestructures com carreteres i ponts, infraestructures hidràuliques, ferroviàries, instal·lacions educatives, instal·lacions esportives, etc. Dita això, aquesta és la pèrdua de capital que cal reposar per deixar com estava la capacitat productiva. Però les inversions que s’emprendran i la despesa corrent suposen un xoc positiu de demanda que reactiva la recuperació, de manera que l’impacte net total sobre el creixement s’esmorteeix i molt. Per tant, és molt important distingir entre l’impacte negatiu en el capital que cal replicar (i és un cost enorme) de l’impacte sobre el creixement del PIB, que és inferior per l’impacte total que tindrà la despesa que caldrà fer".
També d’una dada aterridora: 100.000 veïns de la zona zero cobraven l’ingrés mínim vital o la pensió no contributiva abans del 29 d’octubre. O sigui, ja eren pobres quan va arribar la dana. Qui va perdre el cotxe i tenia pòlissa cobrarà de l’assegurança només pel valor de mercat del vehicle en el moment del desastre. La pèrdua patrimonial és considerable, sobretot perquè obliga a fer una inversió important.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La rehabilitació de l’Arnau fa aflorar part de la muralla medieval
- La Generalitat i BCN desencallen la construcció de cinc nous CAPs
- El dinar del president i la periodista. El restaurant El Ventorro, l’altre escenari de la jornada que València no oblidarà
- Tireta per a una ferida oberta
- Localitzacions de cine Altres barris, una altra ciutat La Barcelona de ‘Norberta’ fuig de la imatge típica de l’Eixample