Els punts cecs d’una catàstrofe plena d’incògnites

Tot i que a les deu del matí s’asserena i sembla que hi ha una treva, a les dotze es reactiva i el vent de llevant l’empeny de nou cap a les capçaleres. El pitjor encara ha d’arribar. A més, un riu atmosfèric carregat de vapor que circula a gran velocitat des de l’Àfrica equatorial interacciona amb la dana. L’alimenta i n’intensifica els efectes. El desastre es gesta. Tot això va passar al cel. És l’únic cert.

A la terra, la gestió política, unes quantes passes al darrere, deixarà aquell dia una reguera d’incògnites. El Govern ha demanat a la Generalitat una còpia de la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi), l’òrgan de coordinació de diferents agències de la Generalitat, l’Estat o la Diputació de València vinculades a la gestió. La resposta és negativa: no hi ha ni acta ni cintes, malgrat que les nou hores de reunió, de les cinc de la tarda a més de les dues de la matinada, van tenir format mixt. Alguns integrants van ser físicament al centre d’emergències de l’Eliana. D’altres es van connectar per videoconferència. Amb instruccions judicials a l’horitzó, els testimonis i els documents seran essencials per reconstruir unes hores crítiques atapeïdes de punts cecs.

EL RETARD DEL CECOPI.

Feia dies que els serveis meteorològics (des de l’Aemet fins a À Punt) alertaven de l’arribada d’un esdeveniment meteorològic extrem. Aquell matí, algunes institucions amb competències en seguretat cancel·len les agendes i es posen en guàrdia: ho va fer la Diputació de València i ho va fer la Delegació del Govern, que a dos quarts de deu del matí reuneix totes les seves agències. Entre elles, la Unitat Militar d’Emergències (UME). Durant el matí, la dana va avisant de la gravetat. En aquelles primeres hores, la delegada del Govern, Pilar Bernabé, ofereix a la llavors consellera, Salomé Pradas, els efectius de l’UME. No hi ha resposta. Pradas i el seu número 2, Emilio Argüeso, acudeixen a la comarca de la Ribera alertats per les notícies. Allà, al despatx de l’alcaldessa de Carlet, Laura Sáez (PP), a les tres de la tarda es declara l’emergència 2 per inundacions a la zona d’Utiel-Requena, cosa que implica la mobilització de l’UME i la convocatòria del Cecopi. L’òrgan, però, no es reuneix fins a les cinc de la tarda. En la revisió d’aquell dia es compara aquesta gestió amb la de la dana del 2019, quan es va reunir el Cecopi 48 hores abans. La convocatòria arriba més tard a les institucions, a les 16.18 en el cas de la Delegació del Govern, amb Bernabé camí d’Utiel, cosa que va fer que tornés al seu despatx i es connectessin telemàticament, com la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), l’Aemet o l’UME. És un detall que cobrarà importància més endavant.

L' AGENDA DE MAZÓN.

El president és el gran absent i la seva biografia d’aquell dia encara té avui buits per omplir. Va celebrar quatre actes abans de dinar. Cap dels senyals que arribaven des de l’avís vermell de l’Aemet a les 7.36 el va fer canviar de plans. Ni els talls de carreteres, ni els rescats i les inundacions amb animals morts, ni el primer desaparegut a la Ribera, ni l’alerta hidrològica als pobles de la rambla de Poio (12.20). Tampoc les preocupants notícies que arribaven d’Utiel o Xiva, ni el desplegament dels militars de l’UME en territori valencià (15.00). Després d’una trobada al migdia amb els agents socials se’n va anar a un dinar molt llarga amb la periodista Maribel Vilapana per oferir-li la direcció d’À Punt. La cita al restaurant El Ventorro va durar fins a les 17.45. No va transcendir durant deu dies. Primer es va parlar d’un àpat privat, després d’un dinar de feina. El dirigent empresarial Salva Navarro va haver de desmentir que dinés amb el president aquell dia. "Vaig mantenir la meva agenda plenament conscient de com estava la situació", es va reafirmar Mazón a les Corts, en la compareixença del 15 de novembre. La seva justificació és que no forma part del Cecopi, i fins a les set de la tarda tot estava més o menys controlat.

Després d’acabar de dinar amb Vilaplana, encara ha de passar una hora i mitja fins que no arriba a l’Eliana, passades les set de la tarda, tot i que fonts del Cecopi ho retarden més. Presidència tampoc ha aclarit què va fer en aquest lapse. Entre el dinar i el Cecopi es produeix una trucada (18.28) a l’alcalde de Cullera, Jordi Mayor, en la qual segons aquest no es parla del temporal.

LA CHJ I L'"APAGADA INFORMATIVA".

La Generalitat ha armat el seu relat de defensa en el fet que va faltar informació, que l’atenció en el Cecopi es va centrar en la situació de l’embassament de Forata i en l’absència de correus específics de la CHJ entorn del creixement de la rambla de Poio, entre les 16.13 i les 18.43. El flux de missatges que adverteixen de les explosives pluges a la capçalera se succeeix, amb els acumulats en una hora i en quatre hores a Xiva (16.26 i 16.46). Quan el Cecopi arrenca a les cinc de la tarda, hi ha dos correus més, a les 17.27 i a les 17.57, sobre la intensitat de les precipitacions a Xiva i a la rambla de Poio.

A més, el Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) continua escopint dades en temps real cada cinc minuts del sensor situat a Riba-roja de Túria. A les 18.43 arriba el correu que reflecteix la crescuda. Minuts després la llengua d’aigua, canyes i fang es carrega el cabalímetre, que a les 18.55 deixa d’emetre senyals. ¿Què va fallar? Per al Consell, la CHJ hauria d’haver informat més i millor. Assenyala que va incomplir el seu protocol d’informació. La CHJ recorda que, segons el pla d’inundacions, la seva competència és sobre els grans rius i les preses (per això es va centrar en Forata).

El pla d’inundacions recull vuit punts més de control manuals a Poio: unes escales a Xiva, Xest, Riba-joa, Godelleta, Torrent, Picanya, Paiporta i Massanassa, el seguiment de les quals han de portar a terme organismes com ara Bombers de la Generalitat, Guàrdia Civil, Brigades de la Diputació i agents ambientals.

L' APAGADA DELS ALCALDES.

La informació rebuda pels alcaldes també es qüestiona. "No ens va arribar cap avís", va dir l’alcaldessa de Paiporta, Maribel Albalat (PSPV), hores després de la barrancada de Poio. Respecte a la crescuda del Magre també hi ha hagut denúncies, com la de l’alcalde d’Algemesí, José Javier Sanchis (PP), que ningú els va avisar. Els municipis de la rambla de Poio van rebre l’alerta hidrològica emesa a les 12.20 pel Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat. A les 17.30 es van remetre correus als pobles de la ribera del Magre i del Xúquer.

Dos exalcaldes van assenyalar haver rebut trucades en aquelles hores des d’Emergències en les quals l’interlocutor creia que continuaven ostentant la vara de comandament. A la tarda, després de l’agreujament de la situació a la presa de Forata, es van convocar els alcaldes riberencs a una reunió telemàtica a les 18.45: quan aquests alcaldes es van posar davant la pantalla, estava en negre. Altres mandataris municipals ni tan sols van ser convocats.

En aquesta situació extrema sembla que van ser determinants els contactes dels alcaldes per gestionar la crisi. Davant la desinformació de què parlen alguns municipis, d’altres com l’alcaldessa de Carlet, Laura Sáez (exassessora del delegat del Govern en temps del PP), sí que va estar en contacte tot el dia amb la delegació i la CHJ. Ella mateixa explicava en directe a dos quarts de set a À Punt que després de parlar amb l’organisme estatal tenia la informació que el poble s’inundaria. Va prendre mesures i no hi va haver morts. La delegada del Govern, Pilar Bernabé, va trucar a 25 alcaldes aquell dia. El president de la CHJ, Miguel Polo, va estar en contacte amb regidors, alcaldes, comunitats de regants i veïns de municipis com Carcaixent, Barxeta, Albaida, Carlet, Algemesí, Montroi, Fortaleny, Albalat de la Ribera, Riola i Cullera, a més d’intentar-ho amb l’alcalde de Real, però les comunicacions havien caigut.

FOSA EN NEGRE DEL GOVERN.

"S’apagava la càmera i es tancaven els micros, així que era impossible saber què debatien, o decidien, perquè no ho compartien". Així recorden els assistents de manera telemàtica a la reunió del Cecopi el 29 d’octubre –els tres representants de l’Estat– la seva exclusió de les deliberacions en dos moments de la tarda. El primer va ser una aturada d’uns minuts tot just arrencar el gabinet de crisi. En el segon, entre les sis i les set, el debat ja estava centrat en els missatges que volien enviar a la població. Però "la pantalla es va fondre en negre" per als representants de la Delegació del Govern, l’Aemet i la CHJ, com va revelar la ministra Teresa Ribera. A Emergències van seguir treballant, però amb els organismes de l’Estat desconnectats. Això canvia a partir de les set de la tarda. A les 19.05, l’alcaldessa de Paiporta truca a la delegada del Govern per advertir-li que el seu poble s’està inundant. A les 19.06, la delegada truca a la consellera per avisar-la; a les 19.10 es reprèn el Cecopi. Encara hi haurà una breu aturada cap a dos quarts de vuit del vespre. Al cap de mitja hora, els que estan connectats per videoconferència veuen Mazón per primera vegada aquella tarda. Falten uns minuts per a l’enviament de l’SMS.

LA DEMORA DE L'ESALERT.

Notícies relacionades

Maribel Albalat: "Si haguessin avisat abans, no hi hauria tants morts"

Els empresaris, pessimistes davant una recuperació lenta

És l’element central de la trama, un avís que va arribar objectivament tard. Des de fa dos anys, la Generalitat compta amb el sistema EsAlert, un avís massiu als mòbils per avisar de perills. El mecanisme va ser provat en mode pilot, presentat per l’anterior Govern l’octubre del 2022 i actiu des d’aquest any, com indiquen documents de l’actual Consell. La confusió que ha presidit la comunicació de la crisi va portar la consellera Pradas a dir que fins a les vuit de la tarda d’aquell dia no sabia que existia aquest sistema. ¿Per què no es va enviar abans? Mazón, a les Corts, va justificar que es va enviar quan tocava, davant "la gravetat de la situació de Forata", després de rebre una trucada del secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, que alertava sobre el risc de la presa. Una decisió col·legiada, va insistir, "encertada de la Direcció de l’Emergència, de tot el Cecopi". El missatge arriba a les 20.10, amb molts municipis inundant-se i centenars de conductors atrapats.

Malgrat això, a les sis, amb la declaració de l’escenari de risc de la presa, el president de la CHJ, Miguel Polo, ja posa sobre la taula la necessitat d’avisar la població per la inestabilitat de Forata. Planeja el fantasma de la pantanada de Tous. Des de les set de la tarda, la reunió se centra en l’avís. Es van abordar diferents escenaris. Demanar a la població que es confinés a casa i a la feina. Es va descartar. La possibilitat de l’evacuació, demanant a les poblacions pròximes a la presa que es moguessin a les parts altes de les seves poblacions. De nou es va rebutjar. Hi havia dubtes: sobre l’abast jurídic de les mesures, sobre si seria un risc demanar a la gent que sortís de casa davant una hipotètica ruptura de la presa, sobre si se l’havia d’enviar a una altra comarca. També es va avisar el Centre Nacional de Seguiment i Coordinació d’Emergències (CENEM) de l’enviament. L’entrebanc més gros es va produir amb la redacció. Es volia evitar un to alarmista que causés un caos. A les 19.32 el president de la CHJ va avisar el Govern de "la lentitud en la presa de decisions" i en la demora "per fer-ne la redacció i l’execució". Una tardança "més llarga del que s’havia previst i desitjat", segons l’alerta de Polo a Morán.