Una emergència a cegues amb falta de dades

La llista d’incògnites que en els dies posteriors s’oposaven a l’avanç ordenat de l’ajuda creix segons es consulta a fonts implicades. Els ajuntaments van tenir la seva foto de situació a través dels seus policies locals; Protecció Civil en va obtenir una altra, de la qual es va nodrir la Generalitat. L’Estat, per la seva banda, en rebia una altra de fonts militars, Guàrdia Civil i Policia Nacional... i ni el Centre Nacional d’Emergències (Cenem), ni el Cecopi valencià, la direcció de l’emergència, va tenir una imatge nítida de la situació que es pogués plasmar en un informe periòdic, confirmen a aquest diari fonts governamentals directament implicades en la gestió de la crisi.

"És fàcil parlar a misses dites, però ni nosaltres ni ningú a Espanya havia entrenat abans la seva reacció a un desastre que afectés 72 municipis i amb tanta letalitat", comenta un oficial de la cúpula militar a Madrid. La majoria de les fonts consultades dubten que hagués sigut inferior la ceguesa en un nivell 3 d’emergència. Les de Protecció Civil expliquen que sí que es va compartir informació amb el sistema estatal, però la que hi havia.

"En aquest desastre, en centenars de casos han arribat bombers a un punt determinat i no sabien on ubicar-los", explica Israel Naveso, president de la Coordinadora Unitària de Bombers Professionals. "La burocràcia i la falta d’informació han retardat l’ajuda", diu culpant per igual el Cenem i el Cecopi: "No arribàvem a temps per burocràcia pura i dura.

"Que surti el sol..."

Al final els bombers es van activar per ells mateixos. La nostra gent veia el telenotícies i deia: ‘Tiro endavant i que surti el sol per on vulgui’". Hi va haver un pic de 3.000 bombers treballant a la zona devastada sense autorització administrativa. En altres casos, relata un oficial militar tot just reemplaçat a València, "arribàvem al post de comandament avançat de l’emergència, i havia post i estava avançat, però no hi havia comandament".

El 29 d’octubre, quan a l’àrea d’Utiel i Requena el llot va envair carrers i vinyes, els veïns es van quedar, a més, sense telèfon. La inundació havia tallat el subministrament elèctric, i antenes i repetidors van funcionar fins que se’ls va esgotar la bateria d’emergència. L’endemà, l’encara acabat de constituir Cecopi i el comitè de seguiment de la crisi creat a la Moncloa no tenien un cens de bateries, ni un llistat de generadors elèctrics disponibles a les províncies limítrofes amb València.

Els recursos disponibles

Fonts de la Seguretat de l’Estat assenyalen que, a més de les dades de situació, també va faltar una informació essencial: els recursos disponibles en una crisi.

Dues mesures legals clau que fa més de dos anys que estan postergades: una és una modificació de la llei de Seguretat Nacional que reguli una "contribució de recursos" per "fer front als possibles riscos o amenaces". L’altra és una llei de bombers que elimini traves burocràtiques com les que han retardat dramàticament la seva arribada a la zona zero de la dana.

Notícies relacionades

Maribel Albalat: "Si haguessin avisat abans, no hi hauria tants morts"

Els empresaris, pessimistes davant una recuperació lenta

En 18 pàgines, el projecte de llei marc dels Serveis de Bombers esmenta la paraula coordinació 58 vegades. Són només vuit més que el nombre de mesos, 50, que fa que aquesta llei es troba embarrancada al Congrés, des que el 18 de setembre del 2020 es va admetre a tràmit. Entre els principis bàsics del seu article 2, i per "assegurar la protecció de les persones, els béns i el medi ambient", ordena lleialtat entre administracions que faciliti la "celeritat en la informació i la transparència en la transmissió d’ordres".

La pandèmia va mostrar al Govern central la urgent necessitat de comptar amb una reserva estratègica de mitjans que van faltar el 2020. A més, des del Departament de Seguretat Nacional es va promoure reactivar la creació del Catàleg de Recursos del Sistema de Seguretat Nacional, previst legalment des del 2015. La reforma que va quedar encallada al Congrés el febrer del 2022 preveu "la integració de la informació que obri en poder de les comunitats" per "organitzar la contribució de recursos i assegurar la coordinació i l’intercanvi d’informació" a la Xarxa de Comunicacions Especials de Presidència del Govern. Han passat dos anys, quatre des de la pandèmia, i de moment la idea només s’ha posat en marxa tímidament. Mentrestant, el Govern ha encarregat a l’enginyeria espanyola GMV el disseny de la plataforma que integrarà les dades d’aquest catàleg. Al juliol es va adjudicar. Preu: set milions d’euros.