Maribel Albalat: "Si haguessin avisat abans, no hi hauria tants morts"

¿Com va viure el 29 d’octubre?

Teníem alerta roja per pluja, però ni plovia ni hi havia previsió a Paiporta. A les 12.30 hores vam tenir una alerta hidrològica que ens advertia de 256 m³ per segon, però va arribar a ser 10 vegades més gran. A les 18.15 hores, a casa meva, un dúplex, va començar a arribar l’aigua i vam pensar que la podríem treure amb tovalloles i galledes, però no vam poder i vam acabar pujant a la primera planta.

L’endemà, ja amb la llum del sol, devia ser devastador...

El més dur va ser que jo, aquella nit, quan vaig veure la quantitat d’aigua i la força, sabia que moriria molta gent, perquè, mentre que en altres poblacions com Aldaia i Catarroja, s’inunden amb les danes, a Paiporta no passa mai i la gent no estava preparada. A això s’hi suma que el teu estat de benestar que creus que et salva de tot s’ensorra. No tens llum, ni aigua, ni connexió, i no ve ningú a rescatar-te.

¿Creu que, si s’hagués gestionat d’una altra manera en aquells primers dies, el panorama seria ara diferent?

No, perquè no hi havia recursos. El que crec és que, si s’hagués avisat amb mitja hora o una hora d’antelació, sí que podríem haver salvat molta gent, no hi hauria tants morts.

¿S’ha sentit sola a l’ajuntament en la gestió?

M’he sentit sola, però dol més el sentiment d’abandonament que té la població. Jo sabia que estaven arribant mitjans, però fora no eren conscients de la dimensió del problema a Paiporta, que està cent per cent afectada després d’arribar a fins a tres metres d’aigua. Ha costat que vinguessin els recursos i actualment ens en falten moltíssims. La població està molt cansada i esgotada.

¿És per aquest esgotament que van reaccionar així davant la visita dels Reis a Paiporta?

La violència no té excusa en cap circumstància, però aquell dia jo entenia la gent, la seva desesperació i la seva ràbia. De gent que ha perdut molt material i també familiars, i veure arribar personalitats no ho van entendre. Em poso en la seva pell i els entenc, tot i que em fa pena el que va passar.

Notícies relacionades

Els empresaris, pessimistes davant una recuperació lenta

Una emergència a cegues amb falta de dades

¿Què és el que necessita Paiporta urgentment?

El més important ara és que es coordinin els estaments, que no ens dupliquem, que hi hagi comunicació per ser ben eficaços.