Més filtres, menys llestes

Prop del 90% de les dones d’entre 18 i 30 anys asseguren utilitzar filtres de bellesa abans de publicar fotos seves a les xarxes socials. Apliquen aquests retocs digitals per semblar més atractives. No obstant, aquesta tendència pot influir no només en la seva percepció física, sinó també en la intel·lectual.

Un nou estudi "a gran escala" elaborat a Espanya ha detectat que quan elles s’apliquen filtres fotogràfics als homes els semblen menys intel·ligents. Per contra, els homes són considerats constantment més llestos que les dones, una percepció que s’accentua després de l’ús dels filtres d’embelliment.

Els investigadors d’Ellis Alicante, una fundació que estudia l’impacte de tecnologies com la intel·ligència artificial, van demanar a 2.748 persones d’entre 18 i 88 anys –meitat homes i meitat dones– que avaluessin amb un "judici ràpid" centenars d’imatges de persones abans i després de ser modificades mitjançant aquests filtres. En un 96,1% dels casos van descriure els selfies retocats com més atractius i joves i, en general, van considerar que mostraven persones més intel·ligents i dignes de confiança.

Els homes, menys feliços

No obstant, els homes eren percebuts com a menys feliços i sociables que les dones després de l’aplicació del filtre, especialment a ulls de les dones. Els autors de la investigació denuncien que el prejudici sexista segons el qual les dones guapes són estúpides preval per sobre de l’efecte intel·lectual que poden aportar els filtres de bellesa. "Els resultats relatius a la intel·ligència percebuda suggereixen que existeix un biaix de gènere més fort que l’efecte halo d’atractiu i remarca actituds culturals i estereotips més profunds entorn dels rols i expectatives de gènere", expliquen en una publicació a la prestigiosa revista científica britànica Royal Society Open Science.

Les troballes afegeixen "una nova dimensió a les conseqüències perjudicials de l’ús de filtres de bellesa" i "susciten més preocupació pel possible impacte negatiu" que aquests poden tenir, especialment entre les dones joves. "Dècades d’investigació en diverses disciplines –incloses la sociologia, la psicologia, l’economia del comportament i les ciències de l’organització– han descobert que les percepcions de l’atractiu influeixen profundament en els judicis socials que fem", apunten, i es tradueixen fins i tot en més oportunitats de trobar feina, obtenir ascensos o també salaris més alts entre els considerats bonics.

Pressió estètica i salut mental

Múltiples estudis han demostrat que l’ús freqüent de filtres de bellesa pot portar les usuàries a voler complir cànons de bellesa poc realistes, una pressió que es pot traduir en ansietat, depressió, disminució de l’autoestima o un augment de la cirurgia estètica per modelar el rostre i el cos que contemplen a les pantalles.

Notícies relacionades

¿Quan és el canvi d’hora del 2025? Data de l’arribada de l’horari d’estiu

Magistrades i lletrades qüestionen la sentència

Curiosament, la publicació de l’estudi d’Ellis Alicante coincideix amb l’anunci, avançat a Espanya per EL PERIÓDICO, que TikTok restringirà l’accés a determinats filtres de bellesa entre els usuaris menors de 18 anys, mesura amb què es pretén mitigar l’impacte que aquests filtres poden tenir en la seva salut mental.

Els autors de la investigació són Aditya Gulati, Marina Martínez-García, Daniel Fernández, Miguel Ángel Lozano, Bruno Lepri i Nuria Oliver, una de les científiques expertes en intel·ligència artificial més prestigioses del país.