El professor dels Maristes acusat es nega a declarar

El professor de l’escola dels Maristes de Sants-les Corts de Barcelona Ignacio Padró, més conegut com a Natxo, es va negar ahir a declarar davant la jutge que l’investiga per la presumpta agressió sexual, anys enrere, a dues alumnes seves, ara ja majors d’edat, segons les fonts judicials consultades per EL PERIÓDICO. Aquesta setmana també va comparèixer davant el jutjat la primera de les víctimes que va denunciar i que va tornar a relatar l’ocorregut. El docent va ser detingut pels Mossos el 20 de setembre passat i, després de passar a disposició judicial, va ser posat en llibertat.

La Fundació Champagnat, que gestiona les escoles d’aquesta congregació religiosa, figura a les diligències judicials com a responsable civil subsidiari. La primera denúncia relata presumptes agressions sexuals en diferents ocasions entre el 2010 i el 2012. Segons aquesta víctima, el docent imputat aprofitava que es quedava a soles parlant al laboratori de l’escola amb ella, que llavors tenia 14 i 15 anys, per violar-la i efectuar-li tocaments. La dona explica que el professor s’hi va acostar després de patir bullying per part de companys.

Després d’aquesta denúncia, el centre el va apartar de manera cautelar i immediata de les seves funcions. Al cap d’uns dies, una segona exalumna va presentar una altra denúncia contra Padró per uns fets anteriors, del 2003 i el 2004, quan el presumpte agressor, que ara té 51 anys, en tenia 30. En aquesta ocasió, el docent es va acostar a la denunciant quan aquesta tenia 15 anys.

Notícies relacionades

Un de cada tres menors catalans pateixen sobrepès o obesitat

"El que més impacta és la seva baixa autoestima"

Padró era professor de Ciències, Ètica i Religió. Les presumptes violacions a la primera víctima es van produir en el marc d’un club de laboratori que Padró, el mestre "més estimat", havia creat per treballar amb un grapat d’alumnes fora de l’horari lectiu. La segona alumna la va captar fent-li creure que "era especial".

"Va identificar que era una adolescent que estava una mica perduda. Em deixava llibres i em buscava per conversar a l’esbarjo". Un dels llibres era El llop estepari, de Herman Hesse. "Em deia que ell era com el personatge d’aquesta novel·la –turmentat perquè no pot conciliar la naturalesa animal i humana– i que se sentia un incomprès, algú especial, capaç de distingir les altres persones que també eren especials, com jo", va relatar a aquest diari aquesta segona exestudiant.