Catalunya impulsa aules temporals per a nens amb trastorns mentals

Una de les qüestions més repetides en l’acarnissat debat sobre l’estat de salut de l’educació a Catalunya és la dificultat de "gestionar" aules "cada vegada més complexes". Expressió políticament correcta després de la qual espera una llarguíssima sèrie de problemàtiques que van des de les abismals desigualtats socioeconòmiques entre l’alumnat fins a un ampli ventall de necessitats educatives especials que, sobre el paper, haurien de ser un més en l’escola ordinària. Es tracta d’un extrem en el qual gairebé tothom està d’acord, però que planteja altres conflictes: la falta de mitjans per atendre correctament aquesta diversitat de perfils, que impacta directament tant en l’alumnat amb necessitats educatives especials com en la resta.

Aquest és precisament un dels aspectes que porta de cap l’associació de famílies d’alumnes (AFA) de l’Escola Diputació de Barcelona des que, a final del curs passat, el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) els va informar que el seu centre havia sigut triat per acollir, a partir d’aquest curs, una aula integral de suport (AIS). Aquesta mena d’aules són "un recurs educatiu i terapèutic singular" que té per objectiu proporcionar "de manera temporal" "una atenció integral i intensiva a un alumnat amb necessitats educatives especials associades a trastorns mentals i de conducta greus que necessiten aquest suport".

El recurs –al qual s’accedeix amb l’autorització dels pares i va destinat a alumnat de les etapes obligatòries– vol ajudar aquests nens a, "poc a poc", "anar assolint l’equilibri i benestar personal suficient per tornar a un entorn més ordinari", segons la definició del document que l’escola va preparar per explicar la novetat a les famílies. La conselleria assenyala que el període previst d’estada en aquesta mena d’aules és de dos cursos, tot i que la seva vocació és que tingui "la menor durada possible" i que es revisi "regularment, en alguns casos trimestralment". Segons xifres ofertes per Educació, a Catalunya hi ha 52 centres amb AIS, i la seva creació parteix del decret 150/2017 d’educació inclusiva.

La notícia de l’obertura de l’aula, encara que les famílies estiguin molt a favor de l’escola inclusiva, genera incertesa. No es tracta d’un servei en el qual els nens derivats passin totes les hores de la jornada, però sí un espai segur per a ells al qual poden acudir si ho necessiten i on poder estar més tranquils per acompanyar la transició cap a l’escolarització plena en l’aula ordinària.

Des de l’AFA de l’escola insisteixen que el seu malestar se centra exclusivament en "la falta de recursos oferts des de l’Administració per impulsar-la amb èxit" i remarquen que el seu problema no és en absolut tenir aquest recurs, sinó el fet que no es doti "de tots els recursos necessaris", una cosa que, asseguren, no passa. "Inicialment se’ns va informar que tindríem 10 hores setmanals més de vetlladora per al menjador, 2,5 per sota de les 12,5 que necessitem per cobrir la franja de migdia de tota la setmana, i això suposava que la resta d’hores, unes 100 per curs, haurien de ser cobertes per les famílies, gestores del servei de menjador i de l’espai de migdia", assenyala Pablo Peralta, president de l’AFA de l’escola, que va rebre amb estupefacció, a l’inici del curs, com els havien assignat 40 hores setmanals de vetlladora per al projecte global de menjador del centre, només cinc hores més que el curs anterior, en comptes de les 10 anunciades.

Pèrdua de cinc hores

Notícies relacionades

Un menor perd la visió d’un ull després d’una agressió homòfoba

Nou detinguts per apropiar-se de pisos d’avis vulnerables

Des del CEB expliquen que les AIS són un recurs previst per a l’etapa obligatòria que està compost sempre d’una dotació formada per dos professionals –una mestra d’educació especial a jornada completa i una educadora d’educació especial–, 25 hores mensuals de CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil), suport de l’EAP (Equips d’Atenció Precoç), formació per part del CRETDIC (Centre de Recursos Educatius per a Alumnes amb Trastorns del Desenvolupament i la Conducta) i 10 hores més de vetlladora per al menjador. Fonts del consorci també asseguren que l’Escola Diputació no és una excepció. Llavors, ¿què és el que ha passat? Des del CEB assenyalen que amb la redistribució d’hores de vetlladora que es fa anualment segons el càlcul d’alumnat NEE de cada centre, l’Escola Diputació ha passat de 40 a 35 hores en el servei global. És a dir, insisteixen que sí que els han adjudicat 10 hores "extra" per tenir l’AIS, tot i que la veritat és que, amb la pèrdua de cinc hores sobre l’any anterior en el còmput ordinari, a la pràctica només en tenen cinc més.

La crítica per la falta d’hores de personal de suport (vetlladores) no és nova. La consellera Esther Niubó va admetre a l’inici de mandat la necessitat d’incrementar-les, tot i que va lamentar que aquest curs "no seria possible", ja que les hores ja estaven licitades i no hi havia més pressupost.