Maria del Mar Cugat: "L’Església ha d’afrontar el camí cap a la feminitat"

Secretària general i cancellera. ¿Quines responsabilitats té?

La secretària general és l’encarregada de les actes i del registre, és a dir, s’ocupa de tota la documentació que arriba a l’arquebisbat i que ha de ser registrada. També organitza els despatxos i s’ocupa d’enviar el material a les parròquies. La cancellera és la notària de l’arquebisbat, que dona fe de tots els documents, com ara autoritzacions, certificats, persones que vulguin apostatar, partides de baptisme... I custodia l’arxiu. És un càrrec d’importància en la cúria; és per sobre de qualsevol altre i només per sota de l’arquebisbe. A més d’això, soc també cap de personal de l’arquebisbat.

¿D’on li ve la religiositat?

De família. Els meus pares no estaven en contra de l’Església, però no eren practicants, però la meva àvia sí, i d’ella ho vaig treure. I he tingut la sort de casar-me amb un creient.

Vostè és una de les poques dones que ocupa un càrrec tan rellevant en la cúria.

L’Església està avançant. El masclisme ha estat present en la nostra institució, però està tenint lloc un canvi. En la nostra diòcesi fa 20 anys que es va nomenar a una dona per ocupar la secretaria general i des de llavors ja són molts els bisbats que han seguit aquest mateix camí. L’Església ha d’avançar i ho està fent. És una actitud d’obertura.

En aquest àmbit, ¿cap a on ha d’avançar l’Església?

Moltes dones ja formen part de l’Església i se’ls reconeix el camí. No sé si l’objectiu ha de ser el Ministeri Ordenat, és a dir, reconèixer el diaconat femení. A la Bíblia, un passatge de sant Pau parla d’una diaconessa.

¿Creu que aquesta presència majoritària d’homes en llocs de decisió pot allunyar dones i joves de l’Església?

Avui moltes persones ens han deixat de seguir. Ens hem d’acostar més als joves i mirar de connectar més. No sé si és tant la figura de la dona o un canvi de mentalitat, mitjançant el diàleg, de transmetre els nostres valors als joves. I en determinats assumptes l’Església ha d’obrir la seva tradició a noves realitats.

¿Quines noves realitats?

S’ha establert un diàleg sobre l’ordenació de la dona, sobre l’acollida de persones que tenen relacions amb persones del mateix sexe, tot això és un canvi de paradigma en el qual l’Església no hauria de tenir una mentalitat tancada. En termes de caritat també és cap a aquelles persones que estan allunyades de nosaltres, ja sigui en relacions del mateix sexe, les dones, les migracions..., i s’ha de vetllar per aquestes realitats on l’Església ha de tenir una actitud oberta, de caritat i d’acompanyament.

¿Quina és la seva opinió sobre el diaconat femení?

Ja hi ha moltes dones a l’Església fent la celebració de la paraula. El diaconat masculí s’ha reconegut i el de la dona podria ser també permanent. Hi ha moltes dones ocupant-se de la gestió, de les unitats pastorals. ¿Què necessitem? ¿Fer la celebració? No ho sé. Ja tenim un paper reconegut de la dona i s’ha de continuar treballant en aquest sentit.

¿Què s’hauria de fer perquè aquesta obertura no s’encalli?

S’està veient un canvi en la societat i tenint en compte això nosaltres també hem d’afrontar aquest camí cap a la feminitat.

¿Quin és el paper de la dona a l’Església?

Ja tenim moltes parròquies amb dones comptables, més enllà de tasques de servei. La majoria de decisions es prenen entre tots.

Aquesta Església més femenina s’assembla més a la que practicava Jesús. Ell confiava en les dones.

¡Exacte! Jesucrist va transmetre el missatge de la resurrecció a les dones, sempre va parlar amb elles amb normalitat, no hi havia exclusió i així es plasma a la Bíblia.

Notícies relacionades

El Govern central prohibeix la brioixeria industrial a les escoles i augmenta el consum de peixos, verdures i cereals integrals

Biblioteràpia per a superar la mort d'una persona estimada: cinc llibres sobre el dol

¿Els abusos sexuals a l’Església s’haurien gestionat diferent amb mirada femenina?

Ho tinc clar: tolerància zero, que per a mi és una actitud bastant femenina. S’ha de demanar perdó, acompanyar les víctimes, fer una reflexió i ser transparents.