Nou detinguts per apropiar-se de pisos d’avis vulnerables

Els Mossos d’Esquadra de la Unitat d’Investigació de Premià de Mar van detenir nou sospitosos de pertànyer a una banda que s’aprofitava de forma fraudulenta de persones amb problemes econòmics per quedar-se amb els seus pisos. De moment, s’han identificat fins a 18 víctimes d’aquest entramat criminal, amb immobles afectats a Barcelona, Badalona, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet, Madrid i Ciudad Real.

Fonts policials assenyalen que una dels arrestats dilluns passat és l’advocat Francisco Comitre, que encara està pendent de judici, junt amb 16 persones més, per una presumpta macroestafa a 128 avis destinada a apropiar-se de les seves cases. En aquest segon cas, la fiscalia demana 20 anys de presó per a aquest acusat que va actuar junt amb altres lletrats i notaris. A més, Comitre té antecedents per tràfic de drogues.

La nova investigació dels Mossos va començar a finals del 2022, quan agents de Premià de Mar van tenir coneixement d’una querella en un jutjat de Barcelona per una suposada estafa i falsificació documental que va acabar amb la detenció de quatre sospitosos, entre ells Comitre, per presumptament haver-se apoderat de forma fraudulenta del pis d’una dona que havia mort sense hereus legítims.

Deutes

A més de Comitre, han sigut arrestats altres advocats, testaferros i un notari. Després d’aquestes detencions, els agents van escorcollar el despatx del lletrat a la plaça d’Urquinaona i van trobar nombrosa documentació que apuntava a nous delictes d’aquesta xarxa. Suposadament treballaven per obtenir, de forma il·legítima, vivendes de persones amb problemes econòmics amb l’objectiu de vendre-les per aconseguir un alt rendiment econòmic. El modus operandi era gairebé sempre el mateix: primer captaven les víctimes, que solien ser persones vulnerables, i tenien escassa educació financera o bé deutes amb el banc o alguna necessitat econòmica urgent.

Una vegada identificaven una persona que els encaixés en aquest perfil, firmaven un contracte privat pel qual els estafadors pagaven els deutes d’aquestes persones i, a canvi, atorgaven poder notarial de l’immoble a una persona jurídica i/o física amb l’excusa de poder fer el tràmit amb l’empresa que els concedia el crèdit per pagar els deutes. Amb la firma d’aquest contracte davant notari, les víctimes concedien poders, sense ells tenir-ne constància, a un dels estafadors.

Una vegada obtenien aquest poder, els estafadors podien realitzar una acta notarial de compravenda d’immobles entre ells mateixos. Per cursar aquest tràmit utilitzaven empreses que estaven a nom de testaferros, moltes d’aquestes sense dipòsit de comptes. Aquesta compravenda es feia normalment a les mateixes notaries on s’havia firmat el contracte per atorgar els poders, i per portar-la a terme utilitzaven un xec manipulat que normalment no acabava en mans de l’entitat bancària creditora.

Era llavors quan els estafadors estaven en posició de poder posar a la venda l’immoble i vendre’l a terceres persones que no tenien res a veure amb l’entramat criminal i que volien adquirir la vivenda de forma legal. A més, les societats a nom dels testaferros tenien comptes bancaris als quals arribaven diners procedents de sol·licitar préstecs a entitats financeres. El líder de la banda va idear un entramat per sol·licitar aquests préstecs a bancs sense ser detectat per les autoritats fiscals.

D’aquesta forma, els sospitosos simulaven treballar amb empreses amb solvència i gran activitat comercial. Per demanar crèdits als bancs, manipulaven les dades amb l’objectiu d’informar falsament del seu estat financer. En algunes ocasions també contractaven assegurances per cobrir qualsevol eventualitat i poder disposar de diners per invertir en altres finalitats, segons els Mossos.

Els investigadors van poder verificar, a través de la informació presentada en la declaració de la renda, que els sospitosos havien manipulat les dades per simular que tenien relació amb importants empreses de renom que, a posteriori, van corroborar que mai hi havia hagut vincle.

Notícies relacionades

¿Quan és el canvi d’hora del 2025? Data de l’arribada de l’horari d’estiu

El bomber que va atendre les víctimes del Moncayo: «Les condicions climàtiques eren extremes. A l’arribar, un ja havia mort»

Una d’aquestes empreses va sol·licitar, el 2019, préstecs a diferents entitats bancàries per un valor de més de 200.000 euros que mai va tornar. Segons dades de l’Agència Tributària, entre testaferros i empreses, el deute ascendeix a gairebé 1.000.000 euros.

Una vegada que els investigadors van aconseguir esbrinar com funcionava aquest laboriós entramat i van identificar les persones involucrades, el 25 de novembre van detenir els nou sospitosos a Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Vilafranca, Eivissa i Palma de Mallorca i van registrar domicilis a Santa Coloma, Terrassa i Eivissa.