Tana Serra: "Que un nen canti les taules de multiplicar no serveix per a res"

¿Què significa per a vostè ensenyar matemàtiques?

Posar els nens davant un repte amb un punt inabastable. Si no té un punt inabastable, deixa de ser repte; en canvi, si el té, estimula. I, si hi ha un clima de confiança, els nens posen tot el que tenen dins per resoldre aquest repte.

¿En pot posar un exemple?

Una aula de primer de primària. La pregunta feta era què passa quan ajuntem dos números que estan de costat. A la classe tenen un quadre amb els números de l’1 al 100. I tots, parlant –perquè és molt important parlar, ja que és com construïm coneixement–, es van posar a treballar. Es van aixecar i van dir: "Si ajuntem el 6 i el 7, fem un 13; si ajuntem el 14 i el 15, fem un 29...". Llavors, amb uns cubs encaixables vam representar aquests números, i, de sobte, un va dir: "¡Tots els números que tenim són senars!".

¿Nens de primer de primària?

Sí. I jo els responia: "però això... ¿passa sempre?". I van anar provant, que és una de les coses que s’ha de fer quan es fan matemàtiques. Provar i veure si hi ha alguna regularitat. Si aquesta regularitat es dona sempre, podem dir que hem descobert un patró. Aquells nens de primer de primària van descobrir un patró: que, al sumar dos números consecutius, el resultat sempre és senar. ¿Per què? Perquè tenien un repte al davant que podien tocar. Tenien els números allà, els cubs, i tenien confiança. És molt important que dins de l’aula regni la confiança; que tothom pugui parlar. I, si diuen una cosa que no és encertada, això servirà per trobar el camí. Això és aprendre matemàtiques. N’hi va haver alguns que es van plantejar situacions que estaven fora del cartell: "¿I si sumem 128 i 129?".

A això, a primer de primària, hi deuen arribar pocs...

Hi ha nens que es plantejaran sumar 128 i 129 i uns altres que es plantegen sumar 6 i 7, però és que això és la competència matemàtica. No es tracta que tots arribin en el mateix moment al mateix lloc, sinó que vagin arribant a la capacitat de connectar.

Tenim centenars de mestres amb aquesta passió, i també una por de les matemàtiques encara molt present i mals resultats molt millorables. ¿Què falla?

Un mestre ha de voler aprendre sempre. Ser mestre vol dir contagiar ganes d’aprendre. I aprendre matemàtiques vol dir descobrir coses. Descobrir regularitats en una situació en la qual tot era diferent d’entrada i, de cop, adonar-te que no tot és diferent, que hi ha alguns patrons ocults.

¿Entenc que hi ha docents que no compleixen aquest requisit?

Segurament. Fer de mestre demana una gran flexibilitat.

¿Quin hauria de ser el paper del mestre?

Provocar constantment. Estimular. ¿I com? ¡Amb preguntes! ¿Què passa si sumem dos números que estan de costat? Els nens al posar els cubs de costat veien que al fer la suma hi havia una fila que tenia un cub més; per tant, no podien ser parells.

En una classe pocs ho trobaran de seguida. Però, ¿i la resta?

Aquí hi ha una cosa molt important, que és treballar junts. Treballar en petits equips i portar a terme converses amb tot el grup. Parlaran més uns nens que uns altres, però tots hi seran presents. Tu el que has de fer és garantir que tots estiguin en aquesta conversa. Això obre ments.

Quan fa formacions de mestres, tasca a la qual ara es dedica, ¿com es reben les seves lliçons?

La típica pregunta que em fan és: "¿i el que copia?".

¿Què respon?

El que copia, ¡fantàstic! Ningú copia si no té necessitat.

¿Què vol dir?

En qualsevol activitat, primer has de copiar i, després, crear. El nen que necessita copiar, que copiï. Copiant aprendrà. El document de competències bàsiques de l’àmbit matemàtic, en el qual vaig participar, el vam fer el 2012, i ja es plantejava que el que vertebra la competència matemàtica són els processos matemàtics, que no són una metodologia, són processos inherents a fer matemàtiques.

¿Quins processos?

Resoldre problemes és el centre. Raonar i provar. Connectar. Quan resols un problema, en el moment en el qual diuen "ah, sempre surt un nombre imparell", ¿què estan fent? Connectar. La connexió és fonamental. I, comunicar i representar. Aquests són els quatre processos que vertebren les matemàtiques.

¿No cal aprendre’s les taules de memòria?

Les taules de multiplicar són un tema tabú. S’han d’aprendre des d’una altra perspectiva.

¿Quina?

Si et saps la taula del 2, et saps la del 4 i la del 8. Si et saps la del 3, et saps la del 6. S’ha de provocar la relació entre aquestes taules. El que necessitem des d’un punt de vista de càlcul és pensar multiplicativament. De la mateixa manera que desfem els números amb sumes, els podem desfer en multiplicacions.

¿No és més fàcil arribar a això si te les aprens de memòria?

Jo no invertiria temps a aprendre’m les taules d’aquesta manera. En el que sí que invertiria temps és a veure les relacions. Si mires totes les taules, el 49 només surt una vegada. ¿Per què? Perquè només el podem desfer d’una manera, que és 7 per 7. En canvi, el 36 surt unes quantes de vegades. ¿Per què surt tantes vegades? La qüestió és buscar un altre enfocament. Aquesta és una tendència internacional.

Notícies relacionades

Un menor perd la visió d’un ull després d’una agressió homòfoba

Nou detinguts per apropiar-se de pisos d’avis vulnerables

Llavors, ¿recomana que no es facin memoritzar les taules de multiplicar als nens?

Recomano que se les aprenguin, però d’una altra manera; que cantin les taules no serveix per a res. Quan jo anava a l’escola, ens apreníem les taules de sumar. ¿Veritat que sembla una cosa de bojos? Doncs és el mateix.