Sandra Guaita: "El canvi en les alcaldies de Reus i Tarragona facilitarà una àrea metropolitana"

¿Quin balanç personal fa del primer any i mig de mandat?

Estic contenta i agraïda. Contenta perquè és una oportunitat espectacular que se’t permeti ser l’alcaldessa de la teva ciutat, i agraïda a la ciutadania que s’ha bolcat per mirar de transformar la ciutat des de la visió que nosaltres també tenim. Reus és molt activa perquè els seus ciutadans són molt actius.

¿El pacte de govern del PSC, ERC i Ara Reus funciona?

Està anant molt bé. Som gent diferent que ens presentem amb els nostres partits i els nostres idearis polítics. El que passa és que, quan baixes a la política municipal, hi ha molta ideologia, és evident, però també hi ha gran part de model de ciutat. Tenim moltes coses en comú els tres partits que estem al govern, i ens basem en un pacte que vam fer amb el que ens unia més que amb el que ens separa.

Amb els pressupostos acabats d’aprovar, ¿quines són les prioritats del seu govern?

Hem fet el pressupost amb tres eixos primordials: les persones, l’escolta activa i la ciutat sostenible. Tant les bonificacions fiscals com el pressupost van alineats amb aquests eixos de contingut econòmic per poder fer les accions. Una de les partides que més creix és drets socials.

Sense deixar el capítol financer, i tenint en compte que fa un any faltaven nou milions d’euros per quadrar els comptes: ¿quina és la situació econòmica actual de l’Ajuntament?

La reducció del deute és una obligació: mentre tens un crèdit, l’has de pagar. El que has de mirar és la despesa que va associada al deute: si són polítiques de qualitat, si has fet accions per mantenir la teva ciutat o no. Pots fer una reducció del deute públic perquè vens un hospital, però perds un equipament. I després hi ha tot el que no es veu, que són les inversions que no s’han fet a la ciutat en equipaments municipals. Així, feia més de 20 anys que les escoles públiques de la ciutat no es pintaven, ara ja ho hem començat a fer amb una primera ronda. I, així, pas a pas amb tot. ¿Ho arreglarem en dos dies? No, perquè feia molt que no s’invertia.

Recentment s’han inaugurat les obres de 132 habitatges de protecció oficial a Mas Iglesias, una inversió que arriba 13 anys després de l’última en aquest sector.

Sí. En polítiques públiques d’habitatge o d’educació, no s’ha fet res. Tenim la primera inversió en 13 anys en escoles bressol. Això és del que ens queixem. La bona gestió pública és donar un bon servei controlant el deute, i per a nosaltres invertir en vivenda pública és invertir en la ciutat, però també en dret social, en educació, en cultura.

Es parla molt del Corredor Mediterrani. ¿Què creu que suposarà per al territori?

D’una banda hi ha el transport de passatgers, primordial per a la nostra ciutat i per al territori perquè no tenim un transport públic sostenible propi del segle XXI. Un actor molt important és Barcelona. Hi ha molta gent que hi va a treballar i a estudiar, així que treballem amb la Generalitat per millorar les connexions. D’altra banda, hi ha el tema de les mercaderies: hem tingut un problema històric de consensos territorials que impedeix que estigui més ben ordenat. Hi ha un caos ferroviari al nostre territori.

Sembla que Tarragona i Reus comencen a entendre’s en l’àmbit polític. ¿És el pas previ per a l’incipient Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona?

Bé, hi ha un canvi, probablement no només polític, sinó generacional en molts dels alcaldes del territori...

¿Generacional?

Sí, ho hem parlat moltes vegades dins del Grup Impulsor. Les generacions noves veiem les ciutats i els territoris, la societat, de manera diferent. Jo no veig el territori ni la diversitat com la veuen els alcaldes anteriors, i probablement passa el mateix a Tarragona, Cambrils, Vila-seca, Salou... Però també és que canvia la societat, la globalitat, la insignificança del municipi per separat, l’impacte en un territori global... Ens hem d’entendre amb els nostres companys, amb un territori molt potent que crec que està infrautilitzat pels governs d’Espanya i d’Europa. Ens hem d’empoderar com a territori, dir qui som i les nostres potencialitats, que en són moltes. I exercir de lobby en la demanda d’infraestructures.

Notícies relacionades

Cristina Fallarás : "No puc comptar quantes vegades m’han violat"

"Aquest medicament ens dona tranquil·litat"

¿Aquesta nova àrea metropolitana ha de tenir una capital?

Això no és un tema administratiu, sinó de gestió de recursos públics per donar el millor servei a la ciutadania en polítiques tan fàcils com la mobilitat o la gestió de residus o polítiques de vivenda. Les àrees metropolitanes no tenen capital: si ens constituïm com a regió tindrem dos grans municipis, Reus i Tarragona, que si cal ens apartarem una mica per evitar que passi el que ens passa amb Barcelona. No volem absorbir les ciutats petites, volem ser un territori divers.