La transició verda pot crear quatre cops més ocupació de la que es destrueixi

En primer lloc, treballar a mesura que avancin els efectes de la crisi climàtica i el planeta es torni més hostil serà més difícil, i això suposarà un llast per a la productivitat dels treballadors. Segons l’últim informe de l’Organització Internacional del Treball (OIT), l’augment de les temperatures farà impossibles determinades activitats durant part del dia o de l’any, cosa que provocarà que cap al 2030 es perdi un nombre d’hores de treball equivalent a 80 milions de llocs de treball a temps complet arreu del món. Els estats ja s’han anat adaptant legislativament en conseqüència, com és el cas d’Espanya, que acaba de crear un permís retribuït de fins a quatre dies per a aquells treballadors que, davant un desastre climàtic, no puguin acudir al seu lloc de treball.

No obstant, la crisi climàtica també suposa una potencial oportunitat per als estats que moguin fitxa per mirar de pal·liar-la. Segons un altre estudi de la mateixa OIT, el potencial creador d’ocupació de la transició energètica és quatre vegades superior al seu efecte destructor d’activitat. Les projeccions realitzades per l’entitat esmentada estimen que cap al 2030 la inversió en plaques solars, indústries de reciclatge o tecnologies per capturar CO2, entre d’altres, permetrien crear fins a 24 milions de llocs de treball arreu del món (mig milió d’aquests a Europa), davant els sis milions que destruirà l’obsolescència energètica.

En general, la majoria d’estudis publicats coincideixen en la idea que la transició energètica suposarà un saldo positiu, si bé entre les fonts consultades hi ha cert recel. No tant per la potencialitat, que reconeixen, sinó per la direcció i la velocitat d’aquesta. "No hi ha una transició energètica, la fem nosaltres", apunta el professor de la UPF i coautor del llibre Sustainability for a Warming Planet Humberto Llavador. "La clau per a mi és més qui guanya i qui perd en aquesta transició. És difícil dibuixar un perfil, però la qualificació serà clau. I no parlo tant de quants títols tingui aquesta persona, sinó de quantes competències hagi adquirit i com de flexible sigui. Els treballadors hiperqualificats poden ser els que més pateixin", afegeix.

"No hi ha res escrit", coincideix la secretària d’acció sindical de CCOO de Catalunya, Cristina Torre. "Els canvis seran de molta envergadura i per aquest motiu són necessaris grans acords de país i estables. Com més tard es prenguin les decisions, més brusques i traumàtiques seran les transicions", afegeix.

Transformació ja en curs

Aquestes projeccions macro ja estan tenint un impacte directe en l’ocupació a Catalunya. Per exemple, el volum de negoci de les empreses vinculades a l’ús sostenible de l’aigua ha crescut un 74% en els últims cinc anys i ja supera els 8.700 milions d’euros, segons un estudi publicat aquesta setmana pel Departament d’Empresa de la Generalitat. Un altre sector a l’alça és el de les bateries elèctriques, que va moure el 2023 un total de 1.044 milions d’euros i està en ple creixement, amb un increment interanual d’aquesta xifra de negoci del 22%, segons un altre estudi també publicat per Empresa. En aquest camp, un exemple és la implantació de la firma sud-coreana Iljin a Mont-roig del Camp (Baix Camp), on està obrint una factoria clau per a la cadena de producció del vehicle elèctric i que donarà feina a unes 500 persones.

Però si Mont-roig és la cara de la moneda, la Zona Franca és la creu. Allà va tancar fa dos anys el fabricant japonès Nissan, que va acomiadar 2.500 treballadors. I allà està renaixent la marca Ebro, que junt amb la xinesa Chery ja ha començat a fabricar vehicles elèctrics, però amb una intensitat de mà d’obra molt inferior. Davant els 2.500 treballadors que va acomiadar Nissan, les previsions d’Ebro són ocupar, a mitjà termini, 1.250 persones. La meitat.

Transició energètica

Les tecnologies denominades verdes necessiten un perfil diferent de treballadors i l’impacte de la crisi climàtica en l’ocupació no passa només per quants llocs de treball es creen i quants es destrueixen, sinó també quants es transformen. Sobre aquesta qüestió la Generalitat va encarregar un estudi d’estimació d’impacte, liderat aquest pel catedràtic de la UPC Jordi Berenguer, que aventura que al voltant del 20% de les professions es veuran directament afectades per la transició energètica. La hipòtesi d’aquest estudi és optimista, ja que el 82% dels gremis afectats serà en sentit positiu.

Alguns d’aquests perfils seran transitoris, ja que, per exemple, instal·ladors de plaques solars seran necessaris ara i durant un temps a futur, però una vegada renovat el parc energètic, el volum de professionals requerits descendirà en picat. O aquells vinculats al desmantellament de les instal·lacions d’energies com la nuclear, entre d’altres. És a dir, determinats perfils requeriran una segona reconversió a mitjà termini.

Notícies relacionades

Cristina Fallarás : "No puc comptar quantes vegades m’han violat"

Sandra Guaita: "El canvi en les alcaldies de Reus i Tarragona facilitarà una àrea metropolitana"

És per això que la sindicalista de CCOO ressalta la importància de les microacreditacions, per permetre el reciclatge, ràpid a curt termini, i la formació contínua, a llarg. En aquest sentit, la Generalitat, a través del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya, ha format durant aquest any 6.800 treballadors en competències professionals relacionades amb la gestió energètica, dels quals 3.700 han fet cursos d’energies renovables, segons expliquen des de l’organisme esmentat.

També a nivell formatiu la Generalitat ha anat reforçat el seu catàleg de formació professional (FP) amb actualment un total de 12 graus o cursos específicament enfocats a energies renovables, des de mòduls d’instal·ladors elèctrics fins a graduats en gestió de l’aigua i químics i especialistes en salut ambiental. En total agrupen 44.908 places.