Viure de gestionar residus industrials

Llorens GMR recull i tracta excedents perquè es converteixin en productes novament útils per a la societat. Entre els seus clients figuren Puig, Ferrer i P&G, i té grans plans de creixement.

«Per a nosaltres mai han sigut prioritaris els diners, sinó donar una segona vida als residus».

El seu avi era mecànic. I un de bo. Tan bo que va decidir fabricar un autobús que el va acabar arruïnant: costava més del que la indústria estava disposada a pagar per ell. Així que no va tenir més remei que, amb la seva dona, buscar-se la vida. Es van convertir en drapaires, i després en intermediaris de la compravenda de ferro, ferralla, cartró i ampolles de cava. D’allò, que va néixer per pura supervivència, van fer un negoci familiar que va heretar el seu fill i que ara els seus nets han convertit en una companyia amb 230 treballadors, 6 plantes i una facturació que aquest any rondarà els 60 milions d’euros. ¿El que explica el salt? Haver apostat per la gestió de residus de grans empreses industrials.

No ho van fer per diners ni per l’expectativa de creixement, i això queda clar després de parlar una estona amb el seu conseller delegat, Sebastià Llorens. "La idea neix del sentit comú, dels nostres valors... –respon aquest empresari a una pregunta que sembla que el sorprengui–. Fa molta ràbia veure cartró o plàstic recuperable que s’acaba malgastant", afegeix. "Per a nosaltres mai han sigut prioritaris els diners, sinó donar una segona vida als residus i transformar-los en un recurs per a la societat", declara.

Llorens GMR es dedica, entre altres coses, a això. Té entre els seus clients les empreses de cosmètica Coty i Puig, les farmacèutiques Boehringer, Ferrer i Grifols, i el gegant dels productes de supermercat Procter & Gamble. El que els ofereix és recollir el seu residu i encarregar-se’n, o bé de destruir-lo (estan habilitats legalment per fer-ho), o bé de transformant-lo en un material que altres companyies especialitzades puguin convertir en un nou producte.

El cas més visual és el del plàstic. Dues de les seves plantes es dediquen, precisament, a convertir polietilè o polipropilè en pèl·let de plàstic que després s’utilitza per fabricar bosses d’escombraries, canonades de reg, envasos per a articles no alimentaris...

80.000 metres quadrats

Notícies relacionades

Tenen, a més d’aquestes dues instal·lacions, diverses plantes més repartides entre Granollers, Lliçà de Vall i les Franqueses, que sumen, entre totes, 80.000 metres quadrats. Una es dedica a paper, cartró, selecció de residus i destruccions confidencials; una altra a la ferralla i al reciclatge d’equips electrònics, i una altra a la destrucció de cosmètics i medicaments caducats. "És l’única planta a Europa que ho fa com ho fem nosaltres", remarca Llorens, que es refereix al fet de separar l’envàs del contingut per portar cada compost on toqui: l’envàs, a la planta pertinent; el contingut, a una altra empresa que pugui aprofitar-lo.

Aquesta part del negoci l’han batejat com a Recypharmac, i creix tant que ja preparen una ampliació en forma de Recypharmac 2 que permetrà quadruplicar la capacitat de la planta. "Tenim molta demanda perquè som molt sostenibles", justifica.

Temes:

Grifols Granollers

Inicia sessió 0 Comentaris

Cristina Fallarás : "No puc comptar quantes vegades m’han violat"

Sandra Guaita: "El canvi en les alcaldies de Reus i Tarragona facilitarà una àrea metropolitana"