La importància de detectar els trastorns del llenguatge

Dificultats per construir frases o conjugar verbs, dificultats per aprendre noves paraules i simplificar massa els sons (per exemple, dir co en lloc de cotxe). Aquests són alguns patrons del trastorn del llenguatge: la dificultat severa i persistent de comprensió o expressió del llenguatge. Estem parlant d’un desordre del neurodesenvolupament que continua sent un gran desconegut tot i que afecta un percentatge de la població escolar d’entre el 7% i el 10%. És a dir, dos alumnes per classe. Més enllà del component genètic, se’n desconeixen les causes exactes.

Alfonso Igualada, logopeda, doctor en Ciències del Llenguatge i professor dels estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalalunya (UOC), assenyala la importància que té aconseguir detectar la patologia del llenguatge i tractar-la de manera primerenca de la mà dels logopedes. També és fonamental fer un acompanyament al llarg del temps. En cas contrari, les conseqüències poden ser molt serioses. Des de dificultats severes amb la lectoescriptura fins a risc de patir bullying. Fins i tot problemes més greus.

El docent de la UOC és un dels investigadors, juntament amb Josep Quer, de la Universitat Pompeu Fabra, del projecte europeu Justice to youth language needs: human rights undermined by an invisible disadvantage (Justícia per a les necessitats lingüístiques dels joves: els drets humans soscavats per un desavantatge invisible). En el projecte, experts de 24 països treballen en diferents projectes de divulgació i sensibilització.

Segons estudis portats a terme amb població anglosaxona (perfectament extrapolables a Europa), entre un 40% i un 70% dels adolescents i joves que arriben al sistema de justícia a causa de la delinqüència o altres conflictes seriosos pateixen patologies del llenguatge. "És necessari –explica Igualada– treballar en aquest sentit i tenir intervencions adequades. D’aquesta manera es pot brindar qualitat de vida a aquests xavals, que seran productius a la societat. A més, evitarem desgast de recursos judicials".

Per desmuntar mites i aprofundir en les teories científiques, la UOC va celebrar ahir, al seu campus de Barcelona, una jornada per a professionals de l’educació sobre dificultats de l’aprenentatge i trastorns del llenguatge. El professor de la universitat catalana explica que, ja que cada nen i nena tenen el seu ritme d’aprenentatge, fins als 3 anys no hi pot haver un diagnòstic tancat, però abans d’aquesta edat hi ha diverses actituds dels nadons que han d’activar les sospites de mares, pares, professors o pediatres. Per exemple, no assenyalar amb el dit altres persones o objectes per comentar-los. "Aquest tipus de gestos són predictors del llenguatge", afegeix l’investigador. No dir paraules amb 12 mesos i no ser capaç de construir una frase de dues paraules amb 24 mesos també són senyals d’alarma.

Adquisició del llenguatge

L’adquisició del llenguatge és un procés en el qual es desenvolupen una sèrie d’habilitats diferents. Durant els primers sis mesos de vida, els nens comencen a produir els seus primers sons. Una mica més tard, entre els sis i els vuit mesos, apareixen les primeres síl·labes, que al principi són més difícils d’identificar perquè constitueixen sons consonàntics i vocàlics que poc tenen a veure amb el repertori de sons de la llengua, fins a arribar a ser síl·labes ben definides. Cap al final del primer any de vida, el nen ja es prepara per produir les primeres paraules i per desenvolupar habilitats comunicatives cada vegada més complexes, explica Igualada.

Notícies relacionades

El número 2 d’Emergències valora ara deixar el Consell

Quatre morts en l’accident d’un bus que tornava a BCN

Conscient de com de desorientades poden estar moltes mares i molts pares de nadons que no compleixen determinades fites amb el llenguatge, Igualada llança un consell que és fonamental: "No et fiïs del professional que no dona importància a aquestes preocupacions. Fia’t d’aquell que et diu: ‘D’acord, esperarem una mica, el continuem observant i el tornem a avaluar’".

L’expert recorda a les famílies que, més enllà de les revisions pediàtriques, el primer professional que avalua en l’entorn educatiu el menor és el psicopedagog adscrit a l’escola. No obstant, Igualada reivindica la necessitat que sigui un equip multidisciplinari, amb logopedes, els que realitzin els primers informes. A Catalunya, de fet, és la primera vegada que els CREDA (els serveis públics de suport per a les necessitats especials de l’alumnat amb greus dificultats d’audició, llenguatge o comunicació) inclouen logopedes sense necessitat que tinguin titulació educativa, com passava fins ara.