El Govern aprova avui la llei per a l’erradicació de l’amiant

El projecte de llei l’ha pilotat el Departament de Presidència, però, en el cas que el Parlament finalment l’aprovi, serà Territori, Habitatge i Transició Ecològica la conselleria responsable d’aplicar-lo a través de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), dirigida per Albert Planell.

El Govern d’Aragonès la va aprovar al maig, però queda en mans del nou Executiu tramitar-lo al Parlament per ratificar-lo. De fet, tenen un màxim de 10 mesos per poder despatxar-lo a la Cambra catalana. La nova llei, pionera en els àmbits espanyol i europeu, preveu crear un fons econòmic, establir altes sancions de fins a 100.000 euros i donar empara per imposar obres que eliminin la substància tòxica.

Quan el projecte de llei arribi al Parlament s’hi podran introduir esmenes i modificacions abans de sotmetre’l a votació per aprovar-lo si escau. Malgrat això, el text que serà validat pel Govern d’Illa avui inclou diverses accions orientades a erradicar l’amiant a Catalunya.

S’estima que encara es mantenen uns quatre milions de tones d’aquest material, àmpliament utilitzat en la construcció durant la segona meitat del segle XX. L’amiant allibera microfibres tòxiques que, quan són inhalades, poden causar diverses malalties, com el mesotelioma pleural (càncer de pleura), el càncer de pulmó, l’asbestosi i la fibrosi pulmonar. A més, les malalties relacionades amb l’amiant presenten un període de latència considerable, que pot arribar fins a 40 anys.

La setmana passada, algunes associacions que lluiten per eliminar l’asbest es van reunir amb tots els grups parlamentaris. En aquesta trobada, els socialistes els van comunicar la intenció de tramitar de nou el projecte de llei perquè es voti al Parlament.

Fa temps que aquestes entitats reclamen que s’agilitzi el procés polític perquè la llei sigui una realitat com més aviat millor. Asseguren que no poden esperar més temps i que l’amiant ha de desaparèixer de tots els barris. La Unió Europea recomana retirar l’amiant dels edificis públics abans del 2028 i de la resta de llocs abans del 2032. La intenció del Govern és complir amb aquests terminis, fins i tot sabent que serà complicat.

Una de les decisions que haurà de prendre l’Executiu català és com es pot solucionar la falta d’espai per dipositar l’amiant que es retiri. En aquests moments, a Catalunya, hi ha un únic abocador controlat especialitzat en residus perillosos, a Castellolí (Anoia). Una possibilitat que s’estudia és ampliar-lo, cosa que va insinuar l’Executiu d’Aragonès, tot i que, per ara, el d’Illa no ho ha confirmat oficialment. Una altra alternativa seria obrir una nova instal·lació, una opció que, a priori, sembla més complexa a causa dels permisos i les mesures de seguretat requerits per posar-la en funcionament.

L’amiant era conegut com el mineral màgic per les innombrables aplicacions que tenia. Es va fer servir en una àmplia varietat de productes, des de frens d’automòbils fins a pintures, asfalt i fins i tot cortines de teatre. El seu ús, però, va arribar al màxim entre les dècades de 1960 i 1980, especialment en la indústria i la construcció. Si bé les propietats que tenia semblaven revolucionàries, com la resistència a la calor i la durabilitat, l’any 2001 se’n va prohibir l’ús pel seu caràcter cancerigen.

La vida útil de l’amiant varia segons factors com la ubicació, l’exposició a fenòmens meteorològics i les vibracions, però sol oscil·lar entre 30 i 50 anys. Això implica que molts dels materials que contenen aquest tòxic estan arribant al final de cicle, de manera que alliberen fibres molt perilloses per a la salut. Actualment, l’amiant persisteix principalment en teulades de fibrociment (com la popular uralita), en dipòsits d’aigua, en baixants, en jardineres i fins i tot en aïllaments tèrmics o acústics.

El cas de Badia del Vallès

Notícies relacionades

Vichy Catalan dona suport al projecte Camí de Mar

Una fallada als frens és la principal hipòtesi de l’accident mortal

A Catalunya hi destaca un cas paradigmàtic: Badia del Vallès, una ciutat aixecada íntegrament amb materials que contenen amiant durant la dictadura franquista. Avui, Badia està cridada a convertir-se en la primera ciutat completament desamiantada d’Europa. Gràcies a una subvenció de 4,5 milions d’euros atorgada pel Govern d’Aragonès, es projecta iniciar el març del 2025 unes obres complexes i costoses, tant des del punt de vista logístic com pressupostari, per garantir la seguretat dels treballadors i dels veïns. Un projecte que va ser testimoniat per EL PERIÓDICO en un documental estrenat a l’octubre.

Badia, a més, va ser pionera en l’elaboració d’un mapa de detecció d’amiant, presentat el 2021, fet que va marcar un camí que la Generalitat ha instat a seguir tots els ajuntaments. Aquests consistoris han d’elaborar els seus propis censos de materials amb amiant, un requisit que s’havia de complir l’abril del 2023. Tot i això, ara mateix, tan sols el 27% dels ajuntaments ha entregat aquest cens.