Infància

Save the Children xifra en 938 euros mensuals el cost de criar un fill

Un informe de l’entitat destaca que l’import a Catalunya, pròxim al salari mínim interprofessional, és el més alt d’Espanya, on la factura mitjana ascendeix a 758 euros.

El càlcul inclou la part proporcional de la vivenda, l’educació i els aliments

Save the Children xifra en 938 euros mensuals el cost de criar un fill
3
Es llegeix en minuts
Núria Marrón
Núria Marrón

Periodista

ver +

El cost de criar un fill a Catalunya és de 938 euros al mes, una xifra que ha augmentat gairebé el 45% des del 2018 i que ja voreja el salari mínim interprofessional (1.134 euros). A més, en la geografia de la criança, Catalunya despunta com la comunitat on resulta més car tenir un fill (davant els 758 euros de mitjana estatal). Segons un nou estudi de l’oenagé Save the Children, El cost de la criança a Catalunya 2024, la despesa ha escalat a cavall de la inflació acumulada (25% en dos anys) i, sobretot i una vegada més, de l’augment del preu de la vivenda (145% més respecte a prepandèmia), el factor diferencial, apunta l’informe, d’aquesta bretxa territorial.

La factura a la qual apunta l’oenagé no surt d’enquestes oficials sobre despeses familiars, sinó que l’informe elabora una aproximació a partir de les necessitats bàsiques en funció de l’edat, dels consums mínims recomanats pels organismes pertinents i de les dades obtingudes a l’Enquesta de pressupostos familiars. Cal dir que també es computa a cada membre de la família una part proporcional del lloguer o la hipoteca i dels subministraments de la llar.

Casa, escola i súper

Així, en aquesta espècie d’auditoria de Save the Children, la palma de la despesa se l’emporten la vivenda (184 euros), l’educació (177 euros: l’import no inclou les eventuals quotes de l’educació concertada, però sí que inclou el menjador escolar, els llibres de text, el material i el transport) i l’alimentació (146 euros). De fet, 4 de cada 10 euros –comptabilitza l’informe– van destinats a la casa, el súper i els subministraments.

Altres partides com les atribuïdes a la conciliació (133), la roba i el calçat (59) o les despeses extraordinàries (104) conformen el gruix d’una factura que, remarca l’entitat, asfixia les oportunitats d’un gruix de nens, abocats a importants privacions, i empobreix el dia a dia de les llars, alhora que aporta també context numèric a la caiguda de la fecunditat a Catalunya: 1,1 nens per dona, el soterrani d’Europa.

"La criança representa una càrrega econòmica considerable per a les famílies, especialment en l’adolescència, i s’ha convertit en un factor de risc significatiu de pobresa", assegura Ona Lorda Roure, responsable de Polítiques d’Infància de Save the Children a Catalunya. "La meitat de les famílies amb filles i fills han de destinar més de la meitat de la seva renda a aquestes despeses i la probabilitat d’estar sota el llindar de la pobresa augmenta un 70% per a aquelles que tenen menors d’edat a càrrec seu", afegeix.

Canvi en les polítiques

Les dades són aquí: malgrat la recuperació del context econòmic, l’elevat cost de la criança dona combustible a l’elevada i cronificada pobresa infantil a Catalunya (32,5%, vuit punts per sobre de la mitjana europea) i té un impacte directe sobre les dificultats de les famílies –especialment les monoparentals– per fer front a les necessitats bàsiques. De fet, el 44% de les llars admeten patir seriosos problemes per afrontar despeses imprevistes (xifra que ha augmentat quatre punts des del 2022).

Notícies relacionades

Amb els números de l’informe a la mà, Save the Children reclama un cop de timó en les polítiques públiques destinades a la infància i prémer l’accelerador de L’estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya, presentada a l’abril i pendent de desplegament. En la seva ordre del dia de les urgències, l’entitat considera urgent "la creació d’una prestació de caràcter universal per criança amb l’objectiu de reduir la desigualtat entre les famílies –apunta l’informe–, ajudar les llars amb una part dels costos, eliminar barreres burocràtiques i proporcionar un suport continu, especialment per a aquelles amb menys recursos".

Des de l’oenagé també s’advoca per ampliar i replantejar les prestacions enfocades a la infància ja que, ja sigui per barreres idiomàtiques, burocràtiques o desconeixement, no arriben on caldria.

Temes:

Nens