EL REPTE MEDIAMBIENTAL

Matèria primera dels residus

L'Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus és un bon exemple d'aquest tipus de feines.

Es bolca en formacions per millorar en sostenibilitat

"Amb les podes de les herbes aromàtiques fem cremes medicinals", posen com a exemple

Matèria primera dels residus
3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

"Gràcies a un motor de rentadora que ens va donar un ferroveller vam aconseguir reduir el consum d’aigua al laboratori de l’institut de 250 a 2,5 litres a cada destil·lació", recorda orgullosa Núria Ferré, inquieta professora del Departament de Química de l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus, centre integrat d’FP (només ofereix cicles formatius) envoltat de camps de carbasses que reguen amb aigües depurades. Qualsevol procés que fan a l’institut és per a Ferré una oportunitat per millorar en sostenibilitat. L’FP juga un paper clau en la transició mediambiental, tal com destaca l’últim informe de l’Observatori de l’FP, publicat ahir.

"L’FP és això; nosaltres som tècnics, el que fem és detectar problemes, buscar solucions i aplicar-les", relata l’apassionada docent, ideòloga junt amb el seu col·lega Óscar Vall d’AquíSTEM BlueLab: Destil·lant Innovació, projecte multidisciplinari que va impulsar el curs passat a l’institut Comte de Rius de Tarragona, on treballava llavors, que integra reptes STEAM amb l’objectiu de promoure l’eficiència en l’ús de l’aigua i l’energia en processos de destil·lació, a més de sensibilitzar l’alumnat sobre la importància de l’aigua.

Aquest és el primer any de l’aplicació de la nova llei d’FP, i els centres poden decidir si cursen el nou mòdul obligatori de Sostenibilitat –introduït en el nou currículum– a primer o a segon. Ferré tenia clar que volia començar a introduir-lo ja, igual de clar que ho volia fer de forma pràctica. Aplicar aquesta mirada sostenible al dia a dia a l’institut, una cosa que, de fet, ja feia des de molt abans de la introducció del nou currículum. Per a mostra, la iniciativa Destil·lant Innovació, que va partir de la identificació del volum significatiu d’aigua utilitzada als laboratoris de química que acaba sent malbaratada diàriament, cosa que els va empènyer a buscar solucions "innovadores i eficients".

Amb aquesta mateixa filosofia, el centre ha començat a treballar l’aprofitament de les podes. "Tenim molts hivernacles i molta herba aromàtica, que hem de podar perquè creixin; doncs amb les podes hem fet cremes medicinals amb les receptes de les àvies, unes cremes que l’alumnat va presentar la setmana passada en un Congrés de Química", posa un altre exemple Ferré, que insisteix que una de les seves metes és intentar convertir els residus en matèries primeres. "L’objectiu és generar menys residus i com a tècnics som capaços de fer-ho. El nou mòdul de sostenibilitat és una hora a la setmana i nosaltres, en comptes de fer-ho de forma teòrica, busquem projectes concrets on aplicar-ho", remarca la docent, que destaca també la transversalitat d’aquesta mirada.

Emprenedoria

Notícies relacionades

El projecte de destil·lar amb el motor de la rentadora es treballa també en el mòdul d’emprenedoria: ¿I això? ¿Podria ser un model de negoci? Si ells l’han aplicat al seu laboratori, ¿per què no podrien aplicar-lo altres instituts o fins i tot altres laboratoris a l’empresa privada? "Seria perfectament aplicable en un laboratori enològic", prossegueix Ferré, que destaca que amb el projecte de l’ús del motor de la rentadora per reutilitzar l’aigua en els processos de destil·lació l’alumnat va ampliar també la competència digital, "aprenent a utilitzar eines d’intel·ligència artificial (IA) que han integrat en les seves activitats diàries al laboratori".

"A través de l’experimentació i el pilotatge, l’alumnat ha proposat canvis significatius en la gestió de l’aigua als laboratoris del centre, cosa que ha impulsat una millora en els resultats educatius, en la cohesió social, i que assegura una formació competencial d’excel·lència en tots els processos", afegeix Ferré, que valora molt positivament la diversitat de perfils a les aules d’FP, on conviuen joves de 18 anys amb estudiants de 45. Un altre dels punts forts que la docent destaca de l’FP és el feina en xarxa i la possibilitat de "clonar" experiències. Sense anar més lluny, altres centres aplicaran també aquest model.