La recerca dels quatre desapareguts de la dana no cessa

Els equips de rescat, formats per agents del Grup de Rescat Especial d’Intervenció en Muntanya (Greim), el Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques (GEAS) i guies canins de la Guàrdia Civil, així com efectius de la Unitat Militar d’Emergències (UME), van localitzar el 25 de novembre l’última víctima mortal de la dana a Vilamarxant. Amb la localització d’aquesta nova víctima, la xifra de persones mortes a conseqüència de les inundacions del 29 d’octubre van ascendir ja a 222. Després d’aquesta troballa, ahir es va complir una setmana sense trobar cap cos de víctimes mortals de la dana.

Tot i que els equips de rastreig en terra, en els quals segueixen integrats Guàrdia Civil, bombers, Policia Nacional, voluntaris i soldats de l’UME i de Terra, així com maquinària civil pesant, no desisteixen en el seu afany, però la recerca cada vegada és més complicada i les esperances de trobar les quatre persones que falten es van reduint. Tot i així, ningú hi ha posat una data límit; la idea és mantenir els rastrejos fins que apareguin tots.

Després de salvar els seus nets

Així, quan s’ha complert ja un mes, queden per trobar quatre persones. Francisco Ruiz Martínez, de 64 anys, va ser arrossegat aquella tarda per les aigües a l’aparcament d’un supermercat ubicat al polígon de Montserrat, just després de salvar els seus nets pujant-los al sostre del seu cotxe; ahir, els equips ja el buscaven a Algemesí, on el Magre s’uneix al Xúquer abans de seguir cap al mar.

Al barranc del Poio hi ha dues possibles víctimes. Elisabet Gil Martínez, de 38 anys, i Mohamed Belhadi, de 59. La primera, l’única dona que es manté sense localitzar, va desaparèixer a Xest quan anava a treballar amb la seva mare, Elvira Martínez Alfaro, de 64 anys, a l’hotel La Carreta, a l’A3. Mai hi van arribar, perquè a l’anomenada rotonda del motorista van ser desviades: l’autovia de Madrid era ja un pantà i la Policia Local impedia el pas per aquest tram. L’Elisabet, que conduïa el Ford Focus negre en el qual anaven cap a la feina, va enviar vídeos al seu cap informant-lo que estaven tenint moltes dificultats per arribar. El cos de la seva mare va ser trobat dies més tard, molts quilòmetres més avall, però ni ella ni el cotxe han sigut encara localitzats.

També al costat del barranc del Poio, però molts més quilòmetres més avall, va desaparèixer Mohamed Belhadi, Moussa per als amics. Vivia en una caseta, amb dos amics, molt a prop del metro de Paiporta. Quan l’aigua va començar a pujar, agents de la Guàrdia Civil d’aquest municipi van anar a desallotjar l’estació de Metrovalència i a avisar Moussa i els altres dos, un home i una dona, conscients que l’infrahabitatge seria arrasat. No hivan arribar, l’onada els va arraconar pel camí i amb prou feines van sobreviure pujats a un arbre fins a ben entrada la matinada. Del Mohamed no se’n tenen notícies des d’aquell dia, la dona i l’home amb els quals compartia barraca, per fortuna, es van salvar.

Notícies relacionades

La fiscalia francesa acusa d’"homicidi involuntari" el conductor del bus

Els experts volen connectar la xarxa d’aigua de l’Ebre i la Costa Brava

La quarta persona que està desapareguda és José Javier Vicent Fas, de 56 anys. Aquella tarda, la del 29 d’octubre, va decidir anar amb la seva filla, la Susana, de 30 anys i amb síndrome de Down, a la casa de camp que tenien a Pedralba. La seva dona s’havia quedat al domicili habitual, a València. L’últim que en va saber és que el seu marit li va enviar missatges dient-li que plovia una barbaritat i que l’aigua estava començant a pujar per sobre del normal.

El cos sense vida de la Susana va ser trobat el matí del dijous 31 d’octubre, a la platja del Mareny Blau, a Sueca: va recórrer tot el Túria fins a la desembocadura i després els corrents la van arrossegar. Del pare continua sense haver-n’hi notícies, tot i que la sospita és que degué seguit el mateix recorregut, gairebé 60 quilòmetres de riu i 30 més pel mar.