4 de cada 10 alumnes catalans de 4t de primària suspenen en matemàtiques

Publicat arreu del món ahir, l’esmentat informe revela que, pel que fa a les matemàtiques, els estudiants de 4t de primària (9 anys) catalans obtenen una qualificació de 489 punts, mentre que el conjunt d’Espanya registra 498 punts. Els dos resultats se situen per sota de la mitjana de l’OCDE (525) i de la UE (514) i suposen un empitjorament de quatre punts respecte a l’informe anterior, del 2019.

A Espanya, el 37,8% de l’alumnat es troba en els nivells baix i molt baix, i només el 25% estan en l’alt i en l’avançat. A Catalunya, la xifra de suspesos puja al 41,8% i dona dos missatges d’alarma: es tracta del nombre més alt registrat en l’última dècada i el problema amb les matemàtiques –que va detonar fa un any a secundària amb les proves PISA– comença ja a primària.

En ciències, la nota espanyola és una mica millor (504 punts), però també està per sota de la mitjana de l’OCDE (526) i de la UE (513) i suposa un retrocés davant els 511 que va treure Espanya en l’anterior TIMMS, del 2019. El 33,1% es troben en els nivells baix i molt baix i el 26,8%, en els nivells alt i avançat. La nova edició de TIMSS només inclou dades específiques de nou comunitats: Astúries, Galícia, Castella i Lleó, Madrid, Navarra, Catalunya, Canàries, Andalusia i Balears. La resta, com Euskadi o Melilla, no han volgut sortir a la foto.

Igual com va passar en l’últim PISA, Catalunya surt molt malparada: amb 489 punts, està al furgó de cua autonòmic amb les Canàries (485) i les Balears (473). Mentrestant, els territoris amb millors puntuacions són Castella i Lleó (522), Astúries (520) i Madrid (519).

El que no és cap sorpresa és que Corea i el Japó –països amb sistemes educatius molt competitius i amb alumnes que lideren PISA– siguin també els reis absoluts del TIMSS en la competència matemàtica, seguits per Lituània, Turquia i el Regne Unit.

En matemàtiques, el Japó i Corea són els països amb menor percentatge d’estudiants amb rendiment baix o molt baix. El Japó només té un 4% (0,6% molt baix i 4,8% baix) i Corea un 6,6% (1,1% molt baix i 5,4% baix). Espanya, mentrestant, té una proporció d’estudiants notablement alta en els nivells baix i molt baix de l’escala de matemàtiques (37,8%). La dada catalana és encara pitjor: el 41,8% dels estudiants es troben en els nivells baix i molt baix. Només Balears, on la meitat de l’alumnat es troba en els pitjors nivells, té dades més deficients.

A Catalunya, només el 17% dels estudiants es troben en el nivell alt en matemàtiques i el 3% en l’avançat, per sota de la mitjana espanyola (21% i 4%). Corea i el Japó són imbatibles, ja que el 35% i el 31%, respectivament, gaudeix d’excel·lència acadèmica.

En ciències, les coses tampoc van bé a Catalunya, que ocupa la quarta pitjor posició de tot el llistat espanyol, només per davant de les Balears, Andalusia i les Canàries. Els 502 punts que obtenen els alumnes catalans estan lleugerament per sota de la mitjana espanyola (504) i bastant més allunyats de la mitjana de la UE (513) i l’OCDE (526).

El 34% de l’alumnat de Catalunya es troba en els nivells baix i molt baix en ciències, un percentatge que només empitjora a les Balears, Andalusia i les Canàries.

Com passa en tots els informes educatius, el TIMSS confirma que a més índex social, econòmic i cultural (ISEC) de les famílies, millors resultats acadèmics entre els xavals. Hi ha dues comunitats, no obstant, on l’impacte de l’ISEC és més moderat: Navarra i Galícia. A Catalunya, només el 6% de l’alumnat més desfavorit econòmicament té alt rendiment, un percentatge inferior a la mitjana espanyola (10%).

Reacció d’Educació

Tot just haver-se publicat l’informe, el Departament d’Educació i FP ha enviat un comunicat en el qual admet el "neguit" pels resultats de la prova i confia a millorar les competències amb dues mesures que ja s’havien posat en marxa.

Notícies relacionades

Dels ‘kikos’ als bunyols d’anís, els xefs catalans innoven amb nous ingredients pels torrons d’aquestes festes

La música com a llengua comuna

Es tracta del programa voluntari Florence –destinat a primària i que ha arrencat a mig gas, ja que només s’hi han apuntat 87 centres dels 200 que podien fer-ho– i de dos postgraus: un dirigit a professors de secundària de matemàtiques que no tenen el grau de Matemàtiques i l’altre a mestres de matemàtiques de primària disposats a desenvolupar les seves competències per millorar la pràctica a l’aula i la presa de decisions en el centre com a referents i formadors.

"La tendència és negativa, però els canvis en educació necessiten temps i els resultats no s’obtenen d’un dia per l’altre", va assegurar Mercè Andreu, directora general d’Innovació, Digitalització i Currículum.