Barcelona descarta flexibilitzar la conversió de locals en pisos

Aquest escenari sembla donar l’esquena al mercat immobiliari, on els portals exhibeixen cada vegada més centenars d’immobles "sense cèdula d’habitabilitat", sabent que molts compradors accepten aquesta circumstància perquè implica preus per sota del mercat en espais que moltes vegades resulten atractius.

Fonts municipals d’Urbanisme i Vivenda indiquen que "l’accés a la vivenda és la prioritat principal del govern municipal", enfocada a "accelerar la promoció pròpia, involucrant altres administracions, aplicant el límit dels preus del lloguer i anunciant la intenció de recuperar tots els pisos turístics com vivendes permanents". Però emfatitzen que la conversió de locals en planta baixa en vivendes "no és una política prioritària" per a l’Ajuntament, que vol "garantir una bona habitabilitat de les vivendes", així com apostar per la diversitat d’activitats en planta baixa per preservar la mixtura d’usos".

Per contra, tant la Cambra de la Propietat de Barcelona com el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, el col·lectiu COAPI d’agents de la propietat i l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE) defensen aquesta fórmula per ampliar de manera relativament senzilla el mercat de vivenda a la ciutat. Per fer-ho seria imprescindible flexibilitzar tràmits burocràtics i normatives que inclouen del Codi Tècnic de l’Edificació al decret d’Habitabilitat de la Generalitat fins a les ordenances metropolitanes.

Contra infravivendes

Tots aquests col·lectius insisteixen a EL PERIÓDICO en el fet que no es tractaria d’introduir infravivendes en el mercat, sinó tot el contrari, de permetre que molts locals i immobles amb característiques per ser vivendes dignes es puguin legalitzar d’aquesta manera ajustant alguns criteris concrets com el de la densitat que aplica el consistori o el de l’extracció de fums de les cuines. En canvi, els pisos de 20 metres i espais interiors estil masmorres es podrien erradicar al no ser legalizables i ser més fàcilment sancionables.

Ningú sap del cert quants locals podrien convertir-se en vivendes. L’Ajuntament ha comptabilitzat en el seu últim cens més de 6.000 locals comercials tancats i susceptibles de tenir activitat econòmica. Però no ha comptat els que ja s’han reconvertit (per via legal o il·legal), ni especificat els que porten anys deserts. En paral·lel, un recent informe encarregat pel col·lectiu d’API i elaborat per l’Observatori Eixos.cat eleva la xifra de locals buits al 18,1% del total, tot i que considera que només una minoria serien transformables en vivenda. En canvi, des del sector reivindiquen que ajustos en la normativa sí que permetrien canviar l’ús a milers d’aquests immobles.

L’empresa Cambio de uso BCN, que integra arquitectes i assessors i és pionera a la ciutat en incloure tot el procés –des de la comprovació inicial de la viabilitat a l’execució de l’obra i la tramitació final de la cèdula i la resta de documentació necessària–, estima que en l’actualitat només entre un 3 i un 5% dels casos que arriben al seu despatx poden convertir-se en vivendes, com informen els seus clients després d’una tria inicial. "Només si s’autoritzessin les campanes de fums de filtre de carboni" (com passa a Europa, i en algunes ciutats espanyoles), calculen que tindrien resolució positiva el 15% de casos. I si variessin els estrictes càlculs de densitat que aplica l’Ajuntament, prosperarien la meitat de les peticions, relata el seu CEO, l’arquitecte Álvaro Ruiz.

Notícies relacionades

Les eòliques demanen celeritat en la licitació dels parcs marins

A partir del 2027 sols es podrà accedir a Vallter en telecabina

La ciutat va gestionar només 69 canvis d’ús de local a vivenda el 2023, la meitat que el 2022 i una tercera part que el 2019, quan va registrar un rècord de 208 operacions. En canvi, a Madrid en els últims tres anys es van beneir gairebé 2.500 immobles. És un cas extrem, al qual ara s’ha hagut de posar fre per evitar que arrasi amb el teixit comercial en alguna zona. Però a Barcelona hi ha marge de recorregut, com assumeix fins i tot Pròsper Puig, president de Barcelona Comerç (l’associació dels eixos de barri), conscient que el comerç tendeix a "una concentració més gran cada vegada" en els eixos consolidats i que hi ha molts antics locals buits en carrers que "mai seran comercials" i podrien tenir nous veïns. El repte és crivellar les zones i distàncies. Això ja ho estan fent alguns municipis de l’àrea metropolitana.

La vicepresidenta d’Amat Immobiliaris i vocal de la patronal dels administradors de finques, Joana Amat, ja va plantejar aquesta via fa 10 anys, partint dels locals que no tenien sortida comercial. "No parlem d’eixos comercials, sinó de carrers sense atractiu comercial on hi ha locals que porten anys tancats o que obren i han de tancar al cap d’uns mesos per falta d’afluència", precisa. I emfatitza que les plantes baixes serien una solució ideal per a persones grans o amb problemes d’accessibilitat, que ara viuen aïllades en finques sense ascensor, i que a peu de carrer tindrien més oportunitat de sortir de casa i interrelacionar-se al barri. En canvi, els pisos menys accessibles i per tant més econòmics podrien passar a ser ocupats per joves.