Els lloguers pugen en 23 dels 36 municipis de l’àrea metropolitana

La comparativa és similar si es pren el primer trimestre com a referència, ja que en aquest cas el preu puja en 21 urbs. La dada és pràcticament oposada a l’esdevingut en el segon trimestre d’aquest any, quan el valor dels contractes de lloguer firmats va caure en 24 localitats metropolitanes i va permetre celebrar una frenada a les constants pujades de preus en el que va ser el primer trimestre complet amb l’aplicació de la limitació dels lloguers que contempla la llei de vivenda.

Per contra, 12 municipis registren un descens dels preus. Així, el Papiol és l’única urbs que no ofereix comparació, ja que en l’anterior trimestre no es va firmar un nombre de contractes suficient per computar en l’estadística. Malgrat això, el Papiol sí que ha experimentat un auge dels preus respecte a les dades del primer trimestre.

Els municipis més cars

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica remarca que el preu dels lloguers "està disminuint en el conjunt de Catalunya en el tercer trimestre de l’any", prenent com a referència la comparativa interanual. La conselleria destaca que, a les zones on s’aplica la contenció dels lloguers, el preu del lloguer va descendir un 0,9% en relació amb l’any anterior i, en el conjunt de Catalunya, en el tercer trimestre de l’any també va disminuir un -1,1%. "En canvi, si només s’analitzen els municipis on no s’aplicava la contenció de la renda, el preu respecte a l’any passat puja un 6,1%", adverteix la Generalitat.

Com és habitual, Sant Cugat del Vallès torna a liderar el rànquing metropolità de municipis on és més car llogar una vivenda amb un preu mitjà de 1.473,65 euros. El top tres el completen Sant Just Desvern, amb una mitjana de 1.284,06, i Esplugues de Llobregat, on els arrendaments pugen fins als 1.243,40 euros.

A més, vuit localitats més superen també els 1.000 euros de mitjana al mes en els contractes firmats entre juliol i setembre: Castelldefels (1.197,45), Tiana (1.191,37), Barcelona (1.133,33), Sant Joan Despí (1.119,52), Cervelló (1.047,28), Montgat (1.042,13), Begues (1.028,80) i Gavà (1.015,23). En l’extrem oposat, tan sols dues de les localitats mantenen preus per sota dels 700 euros de mitjana al mes: Santa Coloma de Gramenet (666,17) i Badia del Vallès (413,74).

Si s’amplia el focus, el resultat és similar. El preu mitjà dels contractes també va pujar en el conjunt d’urbs que integren l’àmbit funcional metropolità –que es compon de les comarques del Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental– i ascendeix fins als 974,16 euros en el tercer trimestre del 2024, mentre que entre abril i juny del mateix any la mitjana va ser de 955,07 euros. És a dir, que el valor dels arrendaments ha pujat gairebé un 2% entre un trimestre i un altre.

Això sí, malgrat la pujada, les xifres continuen per sota dels valors del primer trimestre del 2024, quan van arribar a la xifra més alta de tota la sèrie històrica de l’Incasòl, amb 1.003,48 euros de mitjana. Aquests números, en qualsevol cas, es mantenen molt per sobre de la mitjana del conjunt de Catalunya (839,36 euros), on el preu dels contractes també va créixer a prop d’un 2% respecte a la mitjana dels contractes entre abril i juny.

Així, en l’àmbit metropolità, ha tornat a caure el nombre de contractes de lloguer firmats. Aquesta tendència manté una línia descendent des de fa mesos: en el primer trimestre es van registrar 22.462 contractes; en el segon, 18.450, i, en el tercer, 16.893. A excepció del confinament per la Covid, és la xifra més baixa de contractes firmats des del 2009, en plena crisi econòmica per la bombolla immobiliària.

Notícies relacionades

Les eòliques demanen celeritat en la licitació dels parcs marins

A partir del 2027 sols es podrà accedir a Vallter en telecabina

Les dades arriben transcorregudes tot just dues setmanes de la gran manifestació pel dret a l’accés a una vivenda que va acollir Barcelona. No ha sigut l’única. La constant escalada de preus dels últims anys s’ha convertit en una de les principals preocupacions de bona part de la població de Barcelona i la seva conurbació. Els imports dels contractes han escalat gairebé sense fre, mentre que els sous continuen estancats en valors d’una altra època. Una dupla que dificulta l’accés a la vivenda, encara més quan la demanda també es troba disparada.

Entre els principals problemes que porten a la radiografia d’aquest panorama, experts apunten a una falta d’oferta al mercat del lloguer, que ara es veu agreujada pel pas d’oferta de lloguer residencial a lloguer de temporada o d’habitacions, figures que entitats per l’accés a la vivenda apressen a regular per evitar que s’escapi dels límits del preu del lloguer. Al seu torn, també reclamen treballar per una ampliació del parc públic de lloguer, pràcticament inexistent a la metròpolis de Barcelona i a tot Espanya –al voltant del 2% del total de domicilis–.