Un estudi relaciona un virus intestinal amb l’addicció al menjar

El virus intestinal Microviridae està relacionat amb l’addicció al menjar i amb l’obesitat. Les persones que tenen una presència més gran d’aquest virus a la microbiota tenen menys control inhibitori sobre el menjar. Així ho determina un estudi conjunt entre l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) publicat a la revista Nature Metabolism. Atès que els virus de cada persona són molt específics i estables al llarg del temps, al contrari que els bacteris, aquest descobriment obre la porta a futurs tractaments personalitzats per tractar l’addicció al menjar.

Aquest virus provoca alteracions en dos neurotransmissors, que són els encarregats de regular la sensació de sacietat. "Nosaltres investiguem com afecta la microbiota intestinal a la cognició. El 90% dels estudis se centren en els bacteris de la microbiota, però en aquesta també hi ha virus i fongs", explica l’investigador de l’IDIBGI Jordi Mayneris-Perxachs, que ha liderat aquest estudi. "Els virus, que són les unitats més abundants a tot el planeta, s’han estudiat molt poc en termes de salut humana. I nosaltres volíem veure com s’associaven a l’addicció al menjar", afegeix.

Per al també coautor José Manuel Fernández-Real, cap del grup de Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI i cap d’Endocrinologia de l’Hospital Doctor Trueta (Girona), "la microbiota intestinal podria convertir-se en una via innovadora per tractar l’obesitat i l’addicció al menjar, a través de suplements alimentaris".

Validat en 254 persones

Aquest estudi vincula directament la presència d’aquest tipus de virus intestinal amb el metabolisme de la serotonina i la dopamina. En concret, els investigadors han detectat que la presència de Microviridae es relaciona amb un nivell més alt de triptòfan i de tirosina en sang, substàncies que el cos utilitza per produir la serotonina i la dopamina, neurotransmissors essencials en la regulació de l’humor i el plaer. A més, la serotonina i la dopamina estan involucrats en mecanismes del cervell que actuen en l’addicció, com el sistema de recompensa i la regulació de la sacietat i el benestar.

Notícies relacionades

Les eòliques demanen celeritat en la licitació dels parcs marins

A partir del 2027 sols es podrà accedir a Vallter en telecabina

Les conclusions extretes de l’estudi conjunt s’han validat en 264 persones, que s’han distribuït en tres grups diferents. Els resultats obtinguts encaixen amb els d’una altra anàlisi del mateix equip de l’IDIBGI en un altre grup de 942 persones, en què s’ha trobat una associació dels virus amb menys control d’inhibició.

L’associació descoberta en humans també s’ha provat en ratolins i mosques de la fruita. En col·laboració amb investigadors de la UPF, quan es va transferir microbiota de pacients amb alta presència de Microviridae a ratolins, aquests van mostrar una addicció més gran al menjar. La investigació també ha deixat la porta oberta a un possible factor de protecció contra els efectes del virus. A partir de l’anàlisi de les mostres de sang dels pacients, l’equip de l’IDIBGI també va comprovar que la presència d’aquest tipus de virus s’associava a una inferior concentració d’un compost derivat del triptòfan anomenat àcid antranílic, cosa que pot indicar que aquesta substància podria prevenir aquests comportaments típics de l’addicció al menjar.