La Guàrdia Civil i la Policia Nacional s’incorporen al 112 de Catalunya

L’Estat i la Generalitat van acordar ahir que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil s’integrin de manera immediata, des d’aquesta passada mitjanit, al sistema d’emergències de Catalunya 112. Així mateix, també van anunciar que durant el primer trimestre del 2025 es produirà la interconnexió definitiva dels sistemes de seguiment dels casos de violència de gènere i masclista SIAV –de la Generalitat– i VioGén 2 –del Govern–. Es culminarà així la feina iniciada el 2021 per integrar aquests dos serveis. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va remarcar que això es traduirà en una «millora significativa» en la protecció de les víctimes i permetrà donar «una resposta policial molt més ràpida que la que hi ha ara».

Aquests són dos dels acords tancats en la Junta de Seguretat de Catalunya celebrada ahir al Palau de la Generalitat i en la qual també es va obrir la porta a fer que Catalunya tingui el 2030 uns 25.000 agents dels Mossos d’Esquadra, tres mil més dels previstos inicialment en l’anterior junta del 2021. Per aconseguir-ho, es crea un «espai de treball» entre els ministeris d’Interior i Hisenda juntament amb el Departament d’Interior. Amb una dotació policial més gran, el Govern i la Generalitat pretenen cobrir totes les necessitats actuals derivades de les seves competències en ordre públic i seguretat, i també compensar les jubilacions previstes al cos policial català per als pròxims anys.

La junta va ser presidida pel president Salvador Illa i van assistir-hi, a més de Marlaska, la consellera d’Interior, Núria Parlon; el director general de la Policia catalana, Josep Lluís Trapero; el secretari d’Estat de Seguretat, Rafael Pérez; el secretari general tècnic del ministeri, Juan Antonio Puigserver; el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, i el secretari general del Departament d’Interior, Tomás Carrión, a més del cap d’assessoria jurídica de la Direcció General de la Policia, Àlex Bas, entre altres comandaments policials.

També es va acordar que els Mossos, en col·laboració amb els Agents Rurals, assumiran la investigació de delictes i il·lícits administratius relacionats amb el medi ambient a Catalunya, sense perjudici que, al tenir una dimensió extracomunitària, correspongui als cossos de seguretat de l’Estat. Marlaska va destacar que els Mossos són competents en tots els delictes a Catalunya, però va deixar clar que el Seprona de la Guardia Civil –el servei que s’encarrega dels delictes ambientals– «es mantindrà a Catalunya» perquè hi ha delictes que tenen un àmbit supracomunitari. En aquesta junta no es va abordar la possibilitat que els Mossos assumeixin noves competències en seguretat en ports i aeroports.

Des d’ahir a la nit, quan un ciutadà truca al 112, automàticament aquesta trucada es deriva a la Policia Nacional o la Guàrdia Civil si el tema és competència d’aquests dos cossos policials. Fins ara, quan arribava una emergència d’àmbit policial al 112, el sistema avisava els Mossos, que en funció de l’àmbit competencial la derivava a la Guàrdia Civil o la Policia Nacional. Marlaska considera «molt rellevant» aquest canvi, ja que assegurarà que qualsevol emergència tingui una resposta policial «molt més ràpida» que en l’actualitat. Parlon també va valorar positivament aquesta millora en agilitat.

De manera automàtica

Pel que fa a la integració dels sistemes català i estatal (SIAV i VioGén 2) de protecció a víctimes de violència masclista, permetrà «de manera automàtica» que, si una víctima té una mesura de protecció i viatja de Catalunya a una altra comunitat o a la inversa, es notifiqui a l’acte a les forces de seguretat competents perquè «no hi hagi ni un minut» en què la protecció es pugui veure compromesa, segons va detallar Marlaska. El ministre va posar èmfasi en el fet que aquesta mesura es traduirà en una «millora significativa» en la protecció de les víctimes.

En la roda de premsa posterior a la reunió, la consellera Parlon va defensar l’ampliació del cos de Mossos d’Esquadra. Va destacar que dins del desplegament de competències d’autogovern de Catalunya i amb els reptes de «lluita contra el crim organitzat, la delinqüència comuna, la cibercriminalitat i la violència masclista és fonamental ampliar la plantilla». Va recordar que actualment hi ha 19.070 agents i que el compromís adoptat en l’anterior Junta de Seguretat, el 2021, era arribar als 22.000 el 2030. Ara la consellera ha confirmat que es treballarà amb el Govern perquè arribin a ser 25.000 efectius.

Comunicació directa

La junta també va acordar que l’any que ve els Mossos s’incorporaran al Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (SEPBLAC) i a l’Oficina de Recuperació i Gestió d’Actius. Així mateix, la policia catalana participarà en l’Oficina Nacional de Garanties dels Drets Humans (ONGADH), de la Secretaria d’Estat de Seguretat, com a òrgan encarregat de vetllar perquè els cossos policials compleixin les normes nacionals i internacionals contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, en garantia del respecte als drets fonamentals de les persones.

Notícies relacionades

Les eòliques demanen celeritat en la licitació dels parcs marins

A partir del 2027 sols es podrà accedir a Vallter en telecabina

També hi haurà un mecanisme de comunicació directa entre Interior i la conselleria perquè els Mossos es puguin incorporar a les missions i grups d’ajuda del Govern en supòsits de catàstrofe a l’estranger, a fi de contribuir a portar a terme les funcions i tasques de recerca i de rescat.

Finalment, es va decidir la incorporació dels Mossos en els plans d’inspecció en matèria de precursors d’explosius i que tinguin accés al sistema de la Secretaria d’Estat de Seguretat per establir una base de dades d’allotjament i lloguer de vehicles.