L’avenç en neurotecnologia obre un debat sobre la manipulació cerebral

També grans empreses s’han llançat a desenvolupar aplicacions més senzilles i destinades a proporcionar benestar o entreteniment, que es venen en uns llimbs legals i que, segons apunten els experts consultats, podrien donar pas, en un futur, a aparells més avançats que influeixin en la nostra manera de pensar o que ens incideixin a comprar un determinat producte o a votar un determinat partit.

Regular-ne l’ús

De la mateixa manera que preocupa el mal ús de la intel·ligència artificial, bona part de la comunitat científica reclama que es reguli aquesta activitat –que s’ha vist potenciada amb l’IA– i que s’impedeixi que, a través de la tecnologia, sorgeixin productes que puguin influir el nostre cervell fins al punt que es vegi afectada la nostra identitat, pensament, memòria o emocions.

Una de les empreses que s’han llançat al desenvolupament dels neurodispositius és Neuralink, fundada per Elon Musk, home fort del Govern de Donald Trump i amo d’X. Aquesta companyia ha desenvolupat, entre d’altres, un implant cerebral que permet a individus amb tetraplegia controlar dispositius electrònics amb el pensament. I, entre els seus objectius futurs, hi ha el d’establir una connexió permanent entre el cervell i els robots intel·ligents, així com influir en els records i que es puguin intercanviar entre persones. Però l’última meta és, ara per ara, una mica "inviable", segons explica Diego Redolar, expert en neurociència i professor de la UOC.

"Existeixen frens perquè encara no entenem bé algunes funcions del cervell, com la memòria declarativa, per la qual cosa en neurologia encara estem a la punta de l’iceberg. Carregar una programació al cervell és molt complex, igual que trasplantar la consciència, ja que hi ha milions de xarxes neuronals", explica l’autor de La mujer ciega que podía ver con la lengua, en què explica un cas sorprenent de recuperació sensorial. Es tracta d’una dona que va perdre la vista i pot reconèixer objectes gràcies a unes ulleres que registren l’entorn i el transformen en patrons de vibració a la llengua que activen l’escorça visual.

La de Musk no és l’única empresa que busca el grial cerebral. També d’altres tecnològiques ho estan investigant i moltes ja estan venent dispositius. Segons assenyala el Neurotechnology Global Market Report, el volum de mercat de la neurologia creixerà un 13% aquest any, fins als 14.480 milions d’euros, i les previsions són que el ritme es mantingui i el volum arribi als 23.000 milions el 2028.

Els beneficis procedeixen de dispositius que es comercialitzen en l’àmbit del benestar, en forma de diademes o cascos, que registren l’activitat cerebral i que prometen dotar l’usuari de més concentració, qualitat del son o relaxació. En el camp de l’entreteniment, també hi ha els anomenats neurogames. El problema és que no passen els controls exigits a les tecnologies sanitàries, neden en els llimbs i acumulen neurodades que no se sap per a què les utilitzaran les empreses promotores.

"Aquestes dades poden aportar, en un futur no gaire llunyà, informació especialment sensible sobre aquells aspectes que podríem definir com l’essència d’un individu, com la seva identitat. Per això, les conseqüències de deixar que les empreses travessin aquest últim bastió de privacitat, que és la ment humana, implica riscos desconeguts que encara no s’han valorat adequadament", alerta Milena Costas, professora del màster de Drets Humans, Democràcia i Globalització de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Notícies relacionades

Les eòliques demanen celeritat en la licitació dels parcs marins

A partir del 2027 sols es podrà accedir a Vallter en telecabina

En la mateixa línia, David Ezpeleta, vicepresident de la Societat Espanyola de Neurologia, avisa que s’obren diversos "pendents lliscants", entre els quals esmenta el futur pas d’uns aparells que ara majoritàriament són invasius a portàtils. A més, adverteix sobre la futura transició de l’experiència clínica al públic en general, de curar patologies a buscar el benestar, de llegir el cervell a escriure-hi o de l’humà al superhumà, amb referència a possibles tecnologies que millorin les capacitats cognitives, una cosa que ja s’ha provat en animals. Costas considera "preocupant" que algunes aplicacions siguin desenvolupades pels estats "en àmbit del control de la seguretat i el manteniment de l’ordre".

Davant els riscos que s’acosten, Rafael Yuste, neurobiòleg espanyol establert a Colúmbia (EUA), porta una dècada impulsant que governs d’arreu del món canviïn les seves constitucions o lleis per blindar els anomenats neurodrets. Són diversos, com el dret a la privacitat mental, perquè les dades de l’activitat cerebral no puguin ser emmagatzemades sense consentiment; el dret a la identitat personal, amb referència que no es pugui canviar l’essència de les persones; el dret al lliure albir, la presa de decisions lliure, o l’accés equitatiu a la possible tecnologia d’augment sensorial o cognitiu, per no tenir un món d’humans a dues velocitats.