Més que una casa

¿Per què? Perquè el dret a l’educació és un dret fonamental, i el dret a l'habitatge, no. Tots dos són drets socials i estan reconeguts a la Constitució, però l’article 53 disposa que només seran drets fonamentals especialment protegits els que es troben entre els articles 14 al 29. A aquests drets la Constitució els atorga una sèrie de garanties molt especials com l’efecte directe, el procediment preferent i sumari i el recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional. Per contra, el dret a l'habitatge que es recull en l’article 47 és en un altre bloc, el bloc dels "principis rectors de la política social i econòmica". En aquest bloc, que va dels articles 39 a 52, trobem la majoria de drets socials.

L’article 53.3 de la Constitució espanyola indica que aquests principis han d’informar el legislador, els tribunals i l’actuació de qualsevol poder públic. Però que en canvi, només podran ser al·legats davant els tribunals quan ho digui la llei. És a dir, el legislador, els jutges i tota l’Administració pública tenen l’obligació de fer alguna cosa per garantir un habitatge digne a tothom però jo, vostè, individualment, no podem reclamar-ho davant el jutjat. No és un dret subjectiu. No té efecte directe.

Però el legislador sí que té un mandat i una habilitació constitucional. Per tant, estem davant una qüestió de voluntat política i de compromís amb la carta magna. ¿I què pot fer el legislador? Doncs moltes coses, tal com s’està veient en les propostes que s’estan debatent aquests dies, com regular el preu del lloguer, donar avantatges fiscals als que lloguin, restriccions de tot tipus als que disposin de molts pisos i no els lloguin, etcètera.

Notícies relacionades

Un de cada tres menors catalans pateixen sobrepès o obesitat

"El que més impacta és la seva baixa autoestima"

Però és que, a més, és clau tenir en compte altres drets, com el dret a la propietat privada, que també està reconegut a la Constitució, fora del primer bloc de drets fonamentals més protegits. El de propietat és, a més, un dret que, d’acord amb el seu segon apartat, ve definit per la seva funció social.

El dret de propietat és, a més, un dret que, d’acord amb el seu segon apartat, ve definit per la seva funció social. La funció social és part del seu contingut essencial. I la funció social delimitarà el dret de propietat i variarà partint del tipus de propietat. No és el mateix la propietat de productes financers especulatius que la propietat que sigui o es pugui convertir a través del lloguer en un habitatge familiar. Les limitacions que es puguin imposar seran de diferent abast. I és que, igual com el dret a l’educació no és només un edifici, una escola, el dret a l'habitatge és alguna cosa més que una casa.