La congelació dels òvuls es dispara un 1.300% en una dècada

"No és que moltes dones congelin per ser mares solteres, sinó que aquesta és la realitat que es troben una vegada volen ser mares. Moltes d’elles, en el temps entre que congelen els òvuls i els tornen a buscar, es fan a la idea que seran mares soles perquè no han trobat la parella adequada", explica la sociòloga Sara Lafuente, investigadora de la Universitat Complutense de Madrid i autora del llibre Mercados reproductivos: crisis, deseo y desigualdad (Katakrak). Altres xifres de la SEF reflecteixen la magnitud d’aquest fenomen: si l’any 2009 a Espanya hi havia un total de 6.999 òvuls criopreservats, l’any 2022 n’hi havia 284.476.

La llei espanyola de reproducció assistida, que data del 2006, ja permetia la criopreservació (o congelació) d’òvuls, però cada centre va trigar el seu temps a perfeccionar-la i poder oferir-la a les pacients. El 2014, la sanitat pública va introduir a la cartera de serveis la congelació d’òvuls, però només per qüestions mèdiques. Per exemple, en el cas de dones que corren el risc de perdre la fertilitat per tractaments oncològics, endometriosi o problemes hereditaris, com assenyala Julio Herrero, ginecòleg de l’Hospital de la Vall d’Hebron (Barcelona). Congelar òvuls de manera electiva (és a dir, per una decisió personal de la dona amb l’objectiu de retardar la maternitat i no per problemes de salut) a Espanya només és possible a la sanitat privada, a diferència de països com França, que l’ofereixen dins de la cartera de serveis.

Així com la congelació d’òvuls de manera electiva s’ha disparat a Espanya en l’última dècada, el nombre de pacients que els van criopreservar per causes mèdiques "no ha evolucionat gaire": el 2022 hi va haver 663 casos, segons el registre de la SEF, davant els 462 del 2012, una dècada abans. "La criopreservació electiva és una tendència en la majoria de països industrialitzats", assenyala la doctora Ana Polo, directora del Servei de Medicina Reproductiva de l’Hospital de Sant Pau-Fundació Puigvert.

Primer fill als 33

"Les dones decideixen congelar òvuls principalment pel retard a l’hora de tenir fills. La mitjana d’edat del primer fill a Espanya són els 33 anys. Això passa per les condicions laborals, però, si preguntes a les dones que venen a congelar el perquè, el primer motiu que surt és que no han trobat la parella amb qui formar una família", assegura Polo. ¿Per què costa més trobar una parella? "Perquè les dones som més exigents que abans. Ara tenim carreres, feina, somiem anar pujant l’escalafó. Hi ha altres expectatives, demanem més", afegeix.

"És un fenomen social. S’està endarrerint la maternitat. Els homes també tenen una tendència a formar famílies més tard. Probablement Espanya és un dels països que més òvuls congela", remarca Karinna Lates, ginecòloga del Centre de Fertilitat i Reproducció Humana (CIRH).

També certifica l’increment de congelacions d’òvuls Damián Dexeus, director de la clínica ginecològica Women’s. "Ha augmentat i ho seguirà fent. Moltes dones no estan disposades a renunciar al seu estatus laboral per la maternitat", diu.

La criopreservació electiva és efectiva si es fa entre els 30 i els 35 anys i si el nombre d’òvuls és l’adequat, això és, entre 15 i 20. En aquests casos, el percentatge d’èxit és del 80%. "La congelació d’òvuls ha viscut un increment exponencial des del 2009, any en què vam començar a fer-la nosaltres", assenyala la ginecòloga Marta Devesa, de la Clínica Dexeus Dona.

"I el que és superpositiu és que l’edat mitjana està baixant: quan vam començar, les dones venien als 38 anys i ara venen als 35, cosa que indica que hi ha conscienciació", explica. Devesa assenyala, a més, que congelar òvuls no significa que després s’utilitzaran. De fet, el percentatge d’ús està al voltant del 10% o 12%. El preu de congelar òvuls oscil·la entre 2.500 i 4.000 euros, i el cost de mantenir-los, entre 300 i 500 euros anuals.

Lògiques privades

Notícies relacionades

Les eòliques demanen celeritat en la licitació dels parcs marins

A partir del 2027 sols es podrà accedir a Vallter en telecabina

Darrere d’aquestes xifres hi ha la realitat de la indústria reproductiva. "La reproducció assistida s’ha desenvolupat en l’àmbit privat, de tal manera que el públic segueix aquestes lògiques. Quan hi ha un problema reproductiu ràpidament es tracta des de la reproducció assistida en lloc de fer passos intermedis, com canviar l’alimentació o els estils de vida. De seguida es recorre a una tècnica que generi un embaràs", apunta la sociòloga Sara Lafuente.

Lafuente posa el focus en què les tècniques vehiculades a través del mercat s’han convertit en la manera d’abordar els problemes reproductius. La congelació d’òvuls no s’escapa d’aquesta dinàmica. "Són pedaços individuals, però en el fons són qüestions socials. S’opta per això en comptes de per recolzar polítiques públiques que abordin per què les dones tenen fills més tard", assegura. I afegeix: "És un problema de privatització de la salut de primer ordre".