El gran any del desamor a Tinder: n’estem tips

"No n’estic cansada, n’estic fastiguejada", admet Patricia, de 49 anys, que des que es va separar el 2018 ha tingut una cinquantena de cites... i també una relació que va durar tres anys i que ja s’ha acabat. "Ja no tinc cap amiga que quedi per aquí", afegeix la seva amiga Belén al parlar d’un esgotament, el de les apps de cites; Forbes xifra que 8 de cada 10 usuaris estan farts del món del match. A més, no s’albira relleu generacional: els més joves no estan disposats a pagar per lligar en un moment en què les subscripcions s’erigeixen com el gran salvavides del model de negoci. "Quina bogeria pagar quan no tens ni un duro: els joves coneixem gent nova tota l’estona i a més tenim Instagram, que és on ara passen les coses", explica Alex Martín, estudiant de 18 anys.

Els números parlen. Després de presumir d’haver oficiat 70.000 milions de matchs i d’haver arribat l’estiu del 2022 fins als 11 milions de subscriptors arreu del món, Tinder registra una caiguda del 16% en borsa des de començament d’any. De fet, el mes passat va tornar a perdre valor a l’anunciar que de nou havia patit fugues d’usuaris de pagament.

I després de les males xifres, a més de fatiga i relleus en els alts càrrecs, també hi ha un canvi en la manera de viure la litúrgia afectiva. Per a un gruix d’usuaris, el que una dècada enrere semblava una promesa ara sovint no és més que un rosari de cites accelerades: troben a faltar una mica de tranquil·litat i presencialitat. "Jo vivia en un poble petit i, per a mi, va ser una sortida d’emergència en un entorn claustrofòbic. Al principi era una manera de trobar nous cercles socials, sentia que la meva vida millorava. Però 12 anys després, d’allò ja no en queda res", explica Marta Serra, de 32 anys.

De la dopamina al ‘burnout’

Malgrat la seva mala reputació, les aplicacions de cites s’erigeixen encara en una possibilitat quan, per exemple, ets gai o lesbiana i vius en un entorn tancat o et divorcies entrada la quarantena i aixeques la vista i al teu voltant no veus possibilitats de reiniciar una mínima vida afectiva. "Jo portava des dels 18 anys amb la mateixa dona i, després de separar-me, un amic em va animar a provar amb les apps, explica el Marc, de 48 anys. "Ara m’he donat de baixa perquè estic iniciant una relació i ja n’estava una mica fart: he conegut gent maca, però m’incomodava veure’m a mi mateix mirant fotos de dones com si estigués fent una ullada a una revista cada vegada que tenia 10 minuts lliures", explica.

La fórmula de l’èxit de Tinder ha sigut precisament el seu burnout. L’aplicació reina, que es diferencia de Bumble perquè en aquesta última són les dones les que inicien les converses, utilitza un algoritme de jerarquia social (es lliga per franges de likes) i tècniques "gamificades" pròpies dels videojocs que estan pensades per atraure els usuaris i retenir-los el màxim temps dins de la plataforma. D’aquí ve la ja vella dita que l’app no vol que t’aparellis, sinó que hi visquis enganxat a través de la dopamina, que converteix el match (quan dues persones fan lliscar el dit a la dreta i trien per poder començar a parlar) en xuts de validació física i felicitat.

Una dècada després, no obstant, hi ha més avorriment que eufòria. Un gruix dels usuaris ja han viscut la cara b de l’amor exprés. Mirar i triar per la imatge i sense cap context. Cites que no porten enlloc. Iniciar alguna cosa i que l’altra persona desaparegui. O desaparèixer tu. Rebutjar. Ser rebutjat. "Jo m’he cansat de l’ansietat que impliquen les cites, que semblen càstings. Però sobretot, del que m’he avorrit és de quedar amb tios que no paren de parlar de si mateixos i que en cap moment els passa pel cap preguntar: ‘I tu, ¿què fas?", diu Belén Sánchez.

Després de viure una cinquantena de cites, Patricia apunta a l’anomenada crisi de l’heterosexualitat. "Jo no estic farta d’insolències, no tinc massa problemes d’autoestima, però sí que estic fins al capdamunt de conèixer gent i no trobar homes mínimament acceptables des d’un punt de vista emocional i acadèmic. Em fa molta ràbia quan em veig a mi mateixa fent un conat d’abaixar el llistó i convèncer-me per conformar-me amb algú que no m’agrada de debò i amb qui no tinc futur. Aquesta mateixa setmana em va passar en una cita. Quan arriba aquell moment, sé que he de deixar Tinder o Bumble una temporada".

Especialistes en relacions afectives i internet tenen ben preses les mides al fenomen. "El problema d’aquestes aplicacions és la superficialitat, el com promouen la irresponsabilitat, la cosificació i l’ansietat de prometre’t que sempre hi haurà algú millor", explica el psicòleg Hugo Hernández. I després hi ha la bretxa de gènere: les dones són més propenses a utilitzar apps de lligar per trobar una relació seriosa.

"La tecnologia em fascina, però els humans hi posem excessives esperances", assenyala la sexòloga Carmen Sánchez, que a més també considera que esperem massa de les relacions de parella i que en algun moment es va entendre que aquestes apps serien gairebé una espècie d’"agència matrimonial".

"El problema és que les aplicacions de cites et prometien una solució ràpida al caos de l’amor, reduint-lo a un simple procediment, però queda ben clar que això no funciona", afegeix Janira Planes, experta en cultura d’internet. De fet, Tinder i altres aplicacions no deixen de ser un símptoma més d’una revolució social de pes. D’una banda, mai hi havia hagut tantes persones solteres (a Espanya n’hi ha més de 14 milions) i, de l’altra, la institució de "la parella per a tota la vida" fa temps que va entrar en crisi.

La gran festa d’Instagram

Per tant, la necessitat de conèixer gent nova persisteix i persistirà. Els més joves, per a qui Tinder i les altres apps són una cosa gairebé dinosàurica, han integrat les xarxes socials en les seves rutines per lligar, que fonen l’on-line i l’off-line en un tot indiferent. "Utilitzar Instagram és més natural que posar-te en una espècie de catàleg per triar o que et triïn. Coneixes algú que t’interessa i li demanes l’Insta. O obres a algun conegut o coneguda d’un amic. De seguida vas veient si l’altra persona passa de tu o està receptiva", diu l’Alex.

Notícies relacionades

Les eòliques demanen celeritat en la licitació dels parcs marins

A partir del 2027 sols es podrà accedir a Vallter en telecabina

"Sí, lliguem a través de les xarxes socials, tot i que jo ho veig una mica forçat perquè el joc va de penjar una història i esperar que la persona que t’agrada et contesti o et faci un like", afegeix Rebeca Román, de 21 anys. Cap dels dos pagarien per accedir al pla més bàsic de Tinder: el Tinder Plus, de 100 euros anuals, que concedeix privilegis com treure likes o veure qui mira el nostre perfil.

Mentrestant, en la solteria sènior –en la qual hi ha menys espais informals d’alternança que en la joventut– avança la necessitat d’aixecar el peu de l’accelerador i tornar a un primer contacte presencial més relaxat que una cita. D’aquí ve el boom de les trobades organitzades.