Montserrat Alsina: "S’ha innovat en excés, menyspreant mètodes que no eren dolents"

¿Què està passant?

Aquesta radiografia més global indica que hi ha un error en la consolidació de l’aprenentatge des de la base. Així que ens hem de replantejar com estem educant, hem de repensar com estem reconduint l’educació. Des del meu punt de vista, hi ha hagut una confrontació excessiva de models. Potser s’ha volgut innovar en excés i a una velocitat massa ràpida, desterrant i menyspreant maneres de fer que no tenien per què ser considerades dolentes.

¿Què cal fer?

Evitar la polarització excessiva. És un tema amb moltes cares i arestes, i és molt important tenir en compte els diferents enfocaments i factors que hi intervenen. Per exemple, és necessari mirar en quines condicions treballen els docents. Cal tenir en compte com s’afronta l’atenció a la diversitat i no es pot ignorar que és molt difícil aprendre quan des d’un extrem a l’altre existeix tanta variabilitat. Per tractar la diversitat amb equitat és necessari començar per entendre bé la diversitat, que consisteix a donar a cadascú el que necessita. També cal afrontar la percepció social de si cal esforç per arribar a algun lloc o no. Com es valora l’esforç. Un altre aspecte és que el nou currículum és poc definit, poc concret i els docents agrairien més concreció de cada etapa i de cada cicle quant als aprenentatges a tractar. Són necessaris la programació i el calendari, però també que el Departament ajudi simplificant processos, que es detectin necessitats i es proporcionin assessorament i recursos.

¿Ho fem tot malament?

Ni de bon tros. A Catalunya hi ha gent molt bona i això també és necessari dir-ho. Aquest estiu, al congrés mundial ICME-15, a Sydney, es van presentar bons resultats sobre la franja del nivell de matemàtiques més alt, que s’atén a base de voluntarisme de docents i associacions. Jo crec que ens hem focalitzat en excés en la idea que tothom assumeixi el nivell baix, quan l’equitat és treballar perquè tothom arribi al nivell mitjà. No és fàcil, i, més enllà de si s’han fet apostes experimentals arriscades, es podria haver evitat menysprear coses que funcionaven. L’equitat no és anar enfocats només al nivell baix. Hi ha comunitats que posen recursos per garantir reforç en els nivells extrems, el més baix i el més alt, i els seus resultats en TIMSS són millors.

¿Quins són els canvis educatius que han afectat negativament la formació en matemàtiques?

No s’ha tingut en compte la diversitat del professorat, que també és enriquidora. La didàctica i les metodologies han anat per una banda i els continguts, per l’altra. En el professorat hi ha hagut polarització entre bons i dolents, quan el que hi ha d’haver és complementarietat i respecte. Els mestres han de saber més matemàtiques i la formació permanent s’ha d’adequar a les carències detectades, no al que està de moda.

¿Què s’ha de fer davant d’això?

Hi ha iniciatives que ja es fan, com el programa Florence i postgraus d’aprofundiment en matemàtiques per a secundària i primària, però cal anar més enllà: concretar millor el currículum, que els mestres tinguin clar quins aprenentatges han de consolidar, donar més recursos i escoltar més els diferents actors. És necessari que el Departament sigui més obert.

¿Per què les noies treuen pitjors resultats que els nois?

Notícies relacionades

La multa que et pot caure per no estar empadronat on vius

Una família denuncia que un home s’ha quedat d’ocupa en una casa que li van deixar a Llagostera

Les matemàtiques són poc visibles. Les noies són iguals en el sentit de talents, però cal revisar si les metodologies que s’utilitzen potencien el talent femení o l’estan frenant. Una hipòtesi és que les noies són més autoexigents. Els falta seguretat, se senten jutjades. Això fa que, en una situació de competició, es frenin més i que tinguin por de quedar malament. És una qüestió social. Se senten observades. Una altra cosa és que practicar s’ha considerat com a negatiu i, per sentir-se segura, per guanyar seguretat, és una de les maneres. També falten referents i cal visualitzar-los. De les vint últimes creus de Sant Jordi, hi ha quatre matemàtics i no se n’ha sentit parlar. Es pot dir que, dels quatre, tres són dones: Pilar Bayer, Marta Sanz-Solé i Carme Torras.

Els problemes amb les matemàtiques ja comencen de petits.

Als primers cicles són molt importants els llenguatges, i el llenguatge matemàtic n’és un. Ens ajuda a ordenar, a classificar. Les habilitats cognitives es desenvolupen des de les primeres edats: relacionar quantitats, fer estimacions, dominar operacions. Es tracta d’entendre, raonar, automatitzar... Interioritzar processos. Així que, des de l’educació infantil, es necessiten més hores de dedicació i dedicar-hi molta atenció i bastant de temps amb bons professionals. No caure en la lluita entre àmbits. Desitgem una millor base per a tots els coneixements.