Ramon Giró: "La discapacitat és una mostra més de la diversitat humana"

Els límits depenen sempre de la perspectiva, sobretot en el cas de les persones amb discapacitat. Ramon Giró, soci director de Motmot Diversity, defensa que aquests límits depenen més de l’entorn i la mirada dels altres que d’un mateix. També és director de la Fundació Seeliger i Conde, que col·labora amb el programa Incorpora de la Fundació La Caixa per fomentar l’ocupació d’aquest col·lectiu acompanyant tant els candidats com les empreses.

¿Amb quines barreres se sol trobar una persona amb discapacitat que busca una feina?

Quan l’empresa és compromesa i té experiència a contractar persones amb discapacitat, no hi sol haver problemes. Si no és així, el desconeixement es pot transformar en por o prejudicis. Això és el que busquem trencar amb formació, tallers, pautes... La discapacitat és una mostra més de la diversitat humana i s’ha de tractar amb normalitat.

Sense normalitat és quan apareixen els límits.

Et solen limitar més els altres que la teva pròpia condició, però la realitat acaba trencant prejudicis. A més, les persones amb discapacitat ens centrem més en les solucions que en els problemes. A les empreses els diem que, en un procés de selecció, el primordial és definir el perfil que necessiten. Nosaltres ja els ajudarem a buscar la persona que més hi encaixi més enllà de la seva discapacitat. Només necessitem que l’empresa estigui oberta a deixar-se acompanyar.

Quan és així, ¿com treballen per fer-los canviar la mentalitat?

De manera holística: no només a través de l’ocupació, sinó també transformant la cultura general de l’empresa. Ens agrada més aviat parlar de gestió de la diversitat. Això vol dir plantejar-ho des del pla estratègic, des de la política i les pràctiques, implicant-hi tots els departaments i proveïdors. Sabem que estem tenint èxit quan la diversitat deixa de ser un tema únicament de recursos humans.

¿Què aporta la diversitat a una empresa?

Molt més del que pugui semblar, fins i tot més enllà dels aspectes legals o de reputació. Significa una oportunitat per diferenciar-se i d’obrir mercats més amplis. A escala mundial, hi ha més de 1.200 milions de persones amb alguna discapacitat, igual que el total d’usuaris d’Instagram. Això és una cosa que ha d’animar tots els departaments: comercial, de disseny, d’R+D, de comunicació, de màrqueting... La gestió de la diversitat ajuda l’empresa a créixer en valor i, quan se n’adonen, no hi ha marxa enrere.

I acaba tenint impacte en la vida real de les persones.

Notícies relacionades

El Govern central prohibeix la brioixeria industrial a les escoles i augmenta el consum de peixos, verdures i cereals integrals

Biblioteràpia per a superar la mort d'una persona estimada: cinc llibres sobre el dol

Per això treballem. Hi ha molts exemples de millores, però explico una experiència pròpia: jo sé que si vaig a una gasolinera d’una companyia determinada no fa falta que baixi del cotxe amb la cadira de rodes per poder omplir el dipòsit, encara que sigui automàtica. Hi ha la política que, si una persona amb discapacitat toca el clàxon, un empleat acudeix a ajudar-la. Més ben igual que la gasolina sigui uns cèntims més cara, perquè em faciliten la vida.

¿La societat és, per tant, cada vegada més inclusiva?

Hi ha hagut una evolució molt positiva, tot i que sempre es pot continuar millorant. En qualsevol cas, veníem d’un concepte de la discapacitat en què ens deien que ens havíem d’espavilar perquè el món no estava fet per a nosaltres. Ara la visió ha canviat: l’exclusió no està en la persona discapacitada, sinó en l’entorn que l’envolta.