Noemí Llauradó: «No estem ben connectats i perdem oportunitats»

¿Com és la relació amb els socis de govern, el PSC?

La relació és molt bona, també amb els membres de l’oposició. Ja ens passava en el mandat anterior. En la Diputació sempre hi ha bona entesa entre els grups que la formen, perquè és una institució supramunicipal que dona servei a molts ciutadans i procura resoldre els expedients amb una mirada generosa. La dinàmica de la Diputació és molt diferent de la dels ajuntaments. Aquí treballem tots a una, intentem tenir en compte les propostes d’uns i d’altres i s’aproven els pressupostos pràcticament per unanimitat.

Parlem de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona i del Grup Impulsor (GI), que vostè presideix. ¿Quin és l’objectiu d’aquest grup i quan acabarà el seu treball? ¿Quin és el calendari?

No volem que els calendaris ens encotillin, no ens hem posat dates. A les comissions els hem encarregat accions tangibles i que serveixin per millorar la vida de la gent que viu als municipis del Grup Impulsor. Volem ser prudents i executius.

¿Però quines accions concretes tenen al cap?

El tema de la mobilitat és el nostre gran repte. No estem ben connectats i això ens fa perdre oportunitats de desenvolupament econòmic i social. Tenim unes inversions i infraestructures que ens ajudaran a vertebrar millor el territori: d’una banda el TramCamp però per una altra la renovació de les concessions d’autobusos el 2028. El territori ha de ser proactiu i dir el que necessita. Després parlarem de com ha de ser la mobilitat de la gent que ens visita, però la prioritat és la gent que viu aquí.

No vol posar dates, però ¿li agradaria aplicar l’Àrea Metropolitana al llarg d’aquest mandat?

La Diputació de Tarragona exerceix de paraigua del GI, no n’és la impulsora. Ens van venir a buscar l’alcalde de Tarragona i l’alcaldessa de Reus com a ens supramunicipal que podia ajudar a relacionar els municipis. Estem al seu servei amb assistència tècnica i amb recursos humans. Les voluntats són les que marca el GI.

S’ha parlat molt de la capitalitat d’aquest Àrea Metropolitana. ¿Quina ha de ser la capital?

No sé si les altres àrees metropolitanes tenen capital, les capitals ho són dels estats, però no de les àrees metropolitanes. No veig cap utilitat que una àrea tingui una capital. Precisament es parla d’una ciutat única.

Parlem ara sobre una altra capitalitat, la de la província. Els últims presidents han sigut del Camp de Tarragona. Hem de remuntar-nos a 1988 per trobar un president de fora del Camp. ¿Tarragona s’ho emporta tot?

Una cosa bona de la Diputació és que té seus en tres municipis diferents (Tarragona, Reus i Tortosa) i molts serveis en altres municipis. Crec que encara hem d’intensificar més aquesta línia de treball, això no ho té cap altra Diputació. Els serveis que donem amb les escoles d’art, els conservatoris i escoles de música i centres d’educació especial també estan distribuïts al costat de les oficines de base, que ens ajuden a tenir una capil·laritat de servei en les deu comarques.

¿Com és gestionar tres àmbits tan diferents?

Procurem ser molt presents, invertir molt més tant en el Camp com en l’Ebre i en el Baix Penedès. Ara els municipis de les Terres de l’Ebre estan satisfets perquè s’hi està invertint molt, sobretot en carreteres. D’altra banda, a través de la nostra eina de cooperació, l’ImpulsDipta, amb 147 milions en quatre anys per a tots els municipis, tenim en compte criteris que busquin l’equilibri: nivells de despoblament, la mida del terme municipal, si hi ha diferents nuclis de població...

Aquesta és la lògica de les vegueries: el Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Penedès. Des d’un punt de vista d’arrel històrica catalana, ¿s’han plantejat si seria millor aquesta distribució en comptes de la província sencera?

Ara mateix hem de treballar amb les institucions de les quals disposem i hem d’ajudar els nostres municipis i comarques. Sí que és cert que hi ha una llei de vegueries que no s’ha desplegat per una sèrie de problemes a nivell electoral, però, si evoluciona, estarem pendents del rumb que prengui.

L’inici de les obres del camí de ronda del Preventori de la Savinosa havia de ser per al 2024 i ja s’ha ajornat a l’any que ve. ¿Quina és la previsió amb aquest immoble i el seu immens espai?

El projecte ja ha sigut aprovat pel Ministeri de Transició Ecològica, però s’havien de resoldre uns informes o unes al·legacions. A continuació, aquest projecte s’encarrega a Tragsa, una empresa pública de la qual la Diputació té una acció, que executarà les obres. La previsió és que durin sis mesos. El projecte no s’ha de licitar, perquè és una empresa pública, i això escurça els temps.

Fa dos anys es parlava d’un projecte molt ambiciós per instal·lar a la Savinosa un hub cultural de cara al 2030. ¿Continua present?

Notícies relacionades

Les eòliques demanen celeritat en la licitació dels parcs marins

A partir del 2027 sols es podrà accedir a Vallter en telecabina

Continua present, sí. Ara l’alcalde de Tarragona també és vicepresident primer de la Diputació i estem alineats que aquesta magnífica finca ha d’acollir un hub cultural, perquè també és una manera d’activar la indústria cultural i la creació i de desenvolupar-nos econòmicament. En aquest hub cultural també hi podria haver residències d’artistes, un auditori natural, teixir aliances entre diferents disciplines, acollir els nostres serveis de cultura... És un projecte molt gran, per això vam ser molt prudents amb els terminis.

En aquest hub havia d’estar el Conservatori de la Diputació, i ara sembla que se’n va a la Tabaquera.

Vam fer un estudi previ a la Tabaquera, que és de l’Ajuntament de Tarragona, per veure en quina situació es trobava i quines funcionalitats tenia, pensant en el nostre conservatori. Esperem els resultats de l’estudi.