Menys temps i bitllets

A mitjans dels anys 90, amb Mercè Sala com a presidenta de Renfe, les millores en el servei i la gestió de Rodalies van tenir com a conseqüència un augment del 50% del nombre de validacions. Ara, tres dècades després, la xarxa ferroviària assumeix aquest mateix repte amb la mirada posada en el 2030, quan s’espera aquest mateix percentatge de creixement respecte a les xifres anteriors a la covid, prop de 450.000 usuaris diaris. Però hi ha qui va més enllà. És el cas de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura, que ahir va presentar un full de ruta que, al seu parer, permetria arribar als dos milions de validacions el 2050. La recepta té molts ingredients, però el sabor final es resumeix en reducció de temps de viatge, un nou túnel ferroviari a Barcelona per desembussar el pas de trens i un bitllet únic (T-mobilitat) que ho faci tot més coherent, accessible, econòmic i fàcil d’entendre.

Una quinzena d’experts han compartit en els últims mesos infinitat de reunions per acabar parint aquest document de propostes concretes. Un informe que regala, a més, un diagnòstic sobre la situació actual de la mobilitat ferroviària catalana. Amb algunes dades que criden l’atenció. Primer, des del segle XIX, a Catalunya s’han tancat 445 quilòmetres de ferrocarril, els últims. Segon, avui dia, el 27% de la població total de Catalunya (la suma de metro, tramvia i Rodalies) utilitza diàriament un mitjà de transport ferroviari. I tercer, el 22% de la població, resident a 751 municipis, no disposa d’estació de tren pròpia.

Els objectius es mouen en funció del termini. Primer, passar de mig milió a un milió de viatges el 2030. I segon, arribar als dos milions l’any 2050. Una de les "mesures més eficaces", va assenyalar Pau Noy, president de la fundació, és "fomentar el bitllet únic". "Tenim la tecnologia, la T-mobilitat, però és imprescindible que s’integrin totes en una de sola". Més del 90% de les validacions en el transport públic corresponen a l’àmbit de Barcelona, però això no significa, resen els autors, que no s’hagi de donar compliment "al dret a la mobilitat". Per això advoquen per un títol mensual, trimestral i anual que inclogui tot el territori i tots els transports, a excepció de l’alta velocitat (40 euros al mes o 400 a l’any).

Solucionar l’embut

La construcció d’un quart túnel ferroviari a les entranyes de la capital és un altre dels requisits obligatoris perquè el full de ruta es pugui complir. Actualment, les dues galeries de rodalies són pròximes a la seva capacitat total de 20 trens per hora, cosa que limita molt la possibilitat d’oferir més servei. Si es muscula la resta de la xarxa però no se soluciona aquest embut, de poc haurà servit l’ambiciós pla de 6.300 milions previst per a la dècada present. Els autors de l’estudi no es mullen sobre per on ha de passar el túnel.

Notícies relacionades

La multa que et pot caure per no estar empadronat on vius

Una família denuncia que un home s’ha quedat d’ocupa en una casa que li van deixar a Llagostera

Tot, amb la idea que el Vallès, el Maresme i el Garraf tinguin les seves capitals a 20 minuts de Barcelona, i que des de les corones més allunyades (Vic, Manresa, Igualada, Vendrell o Blanes) es pugui arribar en 40-50 minuts. ¿Com s’aconsegueix? Amb duplicació i quadruplicació de vies perquè els Rodalies, Regionals i mercaderies no s’entorpeixin entre si, i poder desplegar més serveis directes.

El que no ha fet la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura és calcular el preu de totes aquestes propostes. "Però no és res –va defensar Noy– si es compara amb la inversió que s’ha fet en les últimes dècades en carreteres".