BCN concentra els pacients amb més de 10 fàrmacs al dia

Barcelona ciutat i tot el cinturó metropolità són les àrees catalanes amb més pacients polimedicats als seus centres de salut. A Barcelona ciutat ho estan el 4,67% dels pacients (per sobre de la mitjana catalana, que està en aquest 4,1%); a la Metropolitana Nord, un 4,28%, i a la Metropolitana Sud, un 4,16%. A Barcelona, els cinc CAP que tenen més pacients polimedicats són el de Rio de Janeiro (al barri barceloní de la Prosperitat, a Nou Barris), el d’Horta (Barcelona), el de la Gavarra (Cornellà de Llobregat), el del Turó de la Peira (també a Nou Barris, a Barcelona) i el de Badia del Vallès. Els menys polimedicats es troben a l’àrea bàsica de salut (ABS) de Sarrià-Sant Gervasi.

"Les àrees més pobres estan més polimedicades. La pobresa està associada a més malaltia, més patologia i més medicaments. En aquests mapes, però, també cal tenir en compte les diferències marcades per l’edat i pel sexe", explica Mireia Espallargues, directora de l’Àrea de Qualitat i Acompliment de l’Aquas, organisme que depèn del Departament de Salut. Un cas significatiu és el del CAP Raval Sud, a Barcelona, que, tot i que dona cobertura a una població econòmicament vulnerable, apareix a la llista de l’Aquas com el menys polimedicat del territori català (tan sols un 2,15% dels seus pacients prenen 10 o més medicaments).

"La del Raval Sud és l’ABS més jove de Catalunya. És un outlier [paraula que en anglès significa valor atípic dins de les estadístiques], surt dels esquemes. El 50% de la seva població és immigrant, i una cosa així només la trobes a Sant Roc [Badalona]. Es tracta de població molt jove i precisament una de les característiques dels immigrants és que no fan servir tant els serveis sanitaris", assenyala per la seva banda Manuel Medina, metge de família i expert en atenció primària de l’Aquas. Medina afegeix que, juntament amb l’edat i el nivell socioeconòmic, hi ha un altre factor que influeix en la polimedicació: el sexe.

La polimedicació és "sempre més gran" en dones que en homes. "En general, en edats més joves, elles utilitzen més els serveis sanitaris. Són cuidadores d’altres persones i això fa que rebin més prescripcions", diu Espallargues. La franja d’edat compresa entre els 20 i els 55 anys és on s’engrandeix la bretxa de gènere, i això es deu al fet que és un període en què les dones estan embarassades, cosa que augmenta l’ús dels serveis i la medicació. Espallargues assenyala un altre factor que explica per què l’àrea de Barcelona és la més polimedicada de tot Catalunya: aquest fenomen se sol donar més en les zones urbanes. "I perquè Barcelona, en general, està molt envellida", remarca Medina.

Més efectes adversos

La polimedicació preocupa la conselleria. "Any rere any el percentatge de polimedicació augmenta perquè hi ha un envelliment de la població. Hi ha pacients que, en efecte, la necessiten, però s’hi ha de ser molt a sobre perquè hi pot haver interaccions o efectes adversos", apunta Espallargues. Hi ha un altre aspecte que inquieta, i és que la polimedicació incrementa la despesa del sistema sanitari.

Com ressalta Medina, està "demostrat" que, a determinades edats, la polimedicació és "perillosa". "La combinació de fàrmacs en gent gran pot augmentar el risc de caigudes i fractures. La polimedicació és un bon indicador de la situació del sistema sanitari. Està demostrat que un ús excessiu de medicaments produeix problemes de salut. Hauríem de reduir, o com a mínim mantenir, el nombre de pacients polimedicats", afegeix aquest metge de família.

Com explica Neus Carrilero, farmacèutica i coordinadora d’investigació en atenció primària del Parc Sanitari Pere Virgili, a més de l’envelliment, el nivell socioeconòmic i el sexe, hi ha un altre factor que influeix en la polimedicació dels pacients: la idiosincràsia de cada centre d’atenció primària. "Hi ha dinàmiques dins de cada CAP que fan que uns medicalitzin més que d’altres", adverteix Carrilero. "Moltes vegades s’acaben medicalitzant problemes socials com l’angoixa. Hi ha persones que estan malament perquè no tenen habitatge, per la seva inseguretat laboral... Un metge, però, no té capacitat per abordar tot això", afirma.

Algú que coordini

Notícies relacionades

El Govern obre la porta a fer que les motos entrin a Barcelona pels carrils VAO

Catalunya viu la primera ratxa de fred hivernal

Per la seva banda, el metge de família Jordi Mestres Lucero, vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic), destaca que "la polifarmàcia és un problema sobretot en gent gran", ja que és "responsable d’efectes secundaris que comporten visites a urgències". Per això a l’estiu, per exemple, es fan campanyes que avisen dels problemes que poden causar els antidiürètics si fa molta calor. "És allò de sempre: necessitem una atenció primària ben dotada i amb recursos per fer bé la conciliació dels medicaments. De vegades hi ha incompatibilitats entre fàrmacs o efectes secundaris o més toxicitat, i això normalment no ho miren els hospitals, sinó que ho revisa el CAP", assenyala Mestres Lucero.

Per això, insisteix, cal que hi hagi algú que "coordini" aquesta qüestió. Posa un altre exemple: els ansiolítics o antipsicòtics (que se solen prescriure amb certa facilitat) en gent gran comporten "més riscos de caigudes", la qual cosa, al seu torn, causa "fractures". "És el que s’anomena cascada terapèutica. L’atenció primària ha de vetllar bé perquè això no passi, però per fer-ho necessita temps, i no pas un pacient cada 12 minuts", indica.