El nivell de català i matemàtiques retrocedeix un curs en una dècada

Aquestes proves constaten que en el període 2015-2022 s’ha reduït entre 30 i 40 punts (assimilable a una pèrdua de prop d’un curs acadèmic) les puntuacions de comprensió lectora, matemàtiques i ciències i ha augmentat en més de 10 punts el percentatge d’alumnat que obté un nivell baix de competències. Malgrat la cruesa, l’informe posa en valor avenços com que els dos últims cursos s’ha frenat la baixada de resultats en competències bàsiques i que en quatre anys ha crescut el percentatge de joves amb estudis postobligatoris (del 73,8% al 78,4%), malgrat confirmar-se que el 20% dels joves de famílies amb pocs recursos abandona els estudis, deu vegades més que els de famílies més afavorides (2%).

L’anuari constata que en vuit cursos s’han incorporat al sistema 16.201 docents i s’han recuperat les ràtios del 2019, abans de les retallades d’Artus Mas i Irene Rigau, però conclou que no és suficient, ja que les aules s’han tornat més complexes, amb un 27% d’alumnat en risc de pobresa.

Un altre exemple és el del pressupost. En 10 anys ha crescut un 37%, però segueix el dèficit estructural. En aquest sentit, l’anàlisi recull que Catalunya destina 5.465 euros per estudiant no universitari (per sota de la mitjana espanyola i dels nivells del 2009, que eren de 5.739,2 euros).

Polítiques lineals

Els autors de l’informe valoren les polítiques de reducció de ràtios i d’horari de docència, però adverteixen que "el fet que siguin lineals [iguals per a tots els centres, sense tenir en compte la seva complexitat] fa perdre capacitat d’equiparar condicions entre l’alumnat". I afegeixen que, en el sistema públic, "menys del 5% del professorat està destinat a compensar les condicions dels centres de més complexitat".

Destaquen també com a positiu que el sistema contempla fins a 20 figures professionals d’atenció social i psicopedagògica, però que "no arriben a cobrir les necessitats de l’alumnat vulnerable i que estan poc integrades en el funcionament ordinari dels centres", alerten. De fet, un 17% dels centres concentra molt més alumnat vulnerable del que els correspondria.

Feta la radiografia, des de la Fundació Bofill presenten una bateria de propostes encapçalada per finançar els centres en funció de les seves necessitats. Plantegen un sistema que permeti una distribució equitativa dels recursos. En la mateixa línia de reduir les desigualtats, proposen quatre hores setmanals de suport educatiu a l’alumnat amb dificultats o sota rendiment. Aquestes quatre hores es podrien realitzar "aprofitant l’horari del migdia" de dilluns a dijous, o amb altres fórmules. Aquesta mesura requeriria, segons els seus càlculs, uns 3.200 docents en primària i 2.400 en l’ESO. Una altra proposta és la de reduir les ràtios de les classes de matemàtiques "per personalitzar els aprenentatges i recuperar els resultats educatius". Segons l’estudi, el 80% de les hores de matemàtiques en l’ESO haurien de ser en aules d’un màxim de 10 alumnes, en centres de menys complexitat, i de cinc alumnes en els de més complexitat.

El cap de projectes de la fundació, Miquel Àngel Alegre, va explicar que la proposta se centra sobretot en matemàtiques i en l’etapa de secundària, que és on tots els indicadors mostren pitjors resultats i més necessitats de millora.

Notícies relacionades

El risc a les carreteres catalanes augmenta per primer cop en 11 anys

Les autonomies no han usat encara 11.000 milions dels fons de la UE

I, en paral·lel, remarquen la necessitat d’ampliar les aules d’acollida en primària i secundària com a espai d’acceleració lingüística, aprenentatge i benestar emocional. Per a això, apunten, caldrien uns 600 tutors més d’aules acollida en els centres públics i concertats per passar dels 1.300 als 1.900 i reduir la ràtio de 27 a 18 alumnes nouvinguts per tutor. Així mateix, plantegen garantir una dotació mínima de cinc professionals d’atenció social, psicopedagògica i de salut a la plantilla dels centres de més complexitat: dos treballadors/educadors socials, un psicòleg, un tutor d’acollida i un administratiu.

A més de les polítiques educatives, l’impacte de les xifres de pobresa infantil en els resultats acadèmics és una evidència, per la qual cosa l’anuari de la Bofill planteja també mesures que van molt més enllà del Departament d’Educació. Des d’avançar cap a la universalització del menjador escolar i la inclusió del temps de migdia en la jornada educativa fins a "dissenyar i avançar cap a una prestació universal per fill a càrrec".