El risc a les carreteres catalanes augmenta per primer cop en 11 anys

És, per tant, un informe que reflecteix bé quina és la realitat. O quina és respecte al trienni anterior. I aquest últim detall és important, perquè la pandèmia ho va alterar tot, també la seguretat viària, i arribar a la conclusió genèrica que estem pitjor que abans és tant cert com mancat de context.

Tarragona, bé

El volum de quilòmetres amb risc alt o molt alt es manté igual, amb un 24% del total (era un 33% entre el 2014 i el 2016). En aquest aspecte, no hi ha variació. Sí que n’hi ha en el gruix amb perill molt baix (del 26% al 22%, però era un 21% en el trienni 2019-2021) o mitjà (del 16% al 20%, amb un 22% precedent). Barcelona i Girona són les províncies amb més quilòmetres complicats i Tarragona és la menys perillosa a molta distància. Tots els trams amb risc alt o molt alt es concentren en vies convencionals, sense mitjana, on són habituals els xocs frontals, la pitjor situació possible.

David Prat, director general d’Infraestructures del Departament de Territori, va dir que el 40% dels morts presenten aquesta circumstància de vehicles que es troben de cara. Per això el Govern va anunciar fa temps una inversió de 660 milions fins al 2030 per crear barreres entre els sentits de la marxa i obrir carrils 2+1 que permetin avançaments que no requereixin envair la calçada contrària. L’estudi iRAP ho deixa molt clar: autovies i autopistes no concentren ni un sol tram amb risc alt o molt alt, així que la idea és que carreteres secundàries s’assemblin el màxim possible a les de gran capacitat que segreguen el trànsit.

La BV-1417, l’Arrabassada que uneix Barcelona i Sant Cugat, repeteix com la carretera catalana amb més risc de patir un sinistre de trànsit. Prat va admetre una certa impotència, ja que en els últims anys s’ha intentat de tot: separadors entre carrils o estrenyiment de la via per obligar a reduir la velocitat. Però res, manté el dubtós honor de ser la via més perillosa. "Hi ha un problema d’incivisme i poc més podem fer", va afirmar. Està prevista una nova rotonda al coll del qual parteix la carretera (BV-1418) que puja al parc d’atraccions. I poc més.

El factor més important, va assenyalar el responsable d’Infraestructures, és la conducció de les motos: en el 100% dels sinistres greus hi ha un motorista implicat, un percentatge que baixa al 45% en el global de la xarxa catalana analitzada. És molt, però la cosa agafa dimensions bíbliques si es té en compte una altra dada: les motos suposen només el 2,4% de la mobilitat total a la carretera. La part dolenta, que són l’element més vulnerable pel fet de ser el xassís del vehicle. La bona, que Trànsit, els Mossos i els titulars de les vies tenen molt ben identificada la prioritat en matèria de seguretat viària. I el lloc: el 50% dels greus i morts de moto es localitzen en el 13,7% de la xarxa viària. Són, sobretot, els accessos a Barcelona (A-2, B-10, C-58 i C-32).

Cert optimisme

Notícies relacionades

Les autonomies no han usat encara 11.000 milions dels fons de la UE

Dormint a la cuina

Sobre les motos també va reflexionar Valentí Aceña, gerent de serveis d’Infraestructures Viàries i Mobilitat de la Diputació de Barcelona, que va indicar que, en l’àmbit de la capital catalana, les motos suposen el 7% de la mobilitat, però estan involucrades en el 60% dels sinistres amb ferits greus i morts.Va afegir que les dades més recents conviden a un cert optimisme: el 2022 es van registrar 69 sinistres greus, per 53 el 2023 (47 lesionats greus i sis morts).

El president del RACC, Josep Mateu, va relacionar la perillositat amb l’antiguitat del parc de vehicles: "Ara és de 15 anys, i que siguin més moderns ajuda que la sinistralitat sigui menys greu". Va recordar, també, que l’any 2000 es registraven 700 víctimes mortals, mentre que ara no s’arriba a les 200. Molt per fer, però també molt camí recorregut.