INVESTIGACIÓ

Un estudi del genoma revela l’encreuament entre ‘sapiens’ i neandertals

Un estudi del genoma revela l’encreuament entre ‘sapiens’ i neandertals

Crédito: Gerd Altmann en Pixabay.

1
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

La nostra espècie es va originar a l’Àfrica. Fa uns 50.000 anys els nostres avantpassats van anar migrant fins a la regió euroasiàtica. Va ser llavors quan els primers sapiens es van creuar amb les últimes poblacions de neandertals, una espècie d’homínids que ja feia més de 300.000 anys que deambulava per aquestes terres i que, en aquell temps, ja estava en hores baixes. I va ser allà quan va sorgir l’espurna entre alguns individus de les dues espècies i van començar a procrear. ¿Però com es va produir exactament aquest encreuament? ¿Com va afectar tot això les generacions venidores i qui som?

Un equip internacional d’investigadors ha intentat respondre a aquestes qüestions analitzant més de 300 genomes humans que abasten uns 50.000 anys d’història evolutiva. Les anàlisis genètiques van revelar, entre altres coses, que aquests homínids eren fruit de l’encreuament entre els primers sapiens que van sortir de l’Àfrica amb els neandertals europeus i que, per tant, la barreja d’espècies es va produir abans del que fins ara es creia. Les anàlisis indiquen que les dues espècies van coincidir durant poc més de 5.000 anys i durant aquella etapa no només van tenir un idil·li sinó que van aconseguir tenir descendència fèrtil (ja que, altrament, potser mai ens hauríem assabentat d’aquest affaire prehistòric). S’ha de recordar que els nostres avantpassats també es van creuar amb els denissovans, una misteriosa espècie d’homínids ja extints que va habitar les terres siberianes, i que aquests també es van acoblar amb els neandertals. En tot cas, els humans actuals encara conservem entre un 1% i un 2% de gens neandertals.

Temes:

Investigació