Un fàrmac contra el VIH és el gran avenç científic del 2024

Si alguna cosa té d’increïble la ciència és la seva capacitat de sorprendre’ns. Aquest any hem assistit al descobriment de coses tan essencials com nous fàrmacs i teràpies que algun dia podrien salvar milions de vides i de coses tan extraterrestres com coves lunars ocultes, forats negres congelats en el temps i possibles rastres de vida passada en el gel marcià. ¿Però quin ha sigut l’avenç científic més important d’aquest 2024? Les revistes Science i Nature han publicat el seu balanç anual de les "històries científiques" més impactants d’aquest últim any. "Es tracta de descobriments extraordinaris realitzats per persones extraordinàries", afirma Brendan Maher, editor de Nature.

L’avenç científic més espectacular és, segons la revista Science, el desenvolupament d’un esperançador fàrmac contra el VIH que promet proporcionar fins a sis mesos de protecció per injecció. Es tracta del Lenacapavir, un medicament injectable que en els primers estudis clínics ha demostrat gairebé un 100% d’efectivitat en les poblacions estudiades.

Aquest innovador fàrmac es basa en una investigació pionera que ha permès endurir la proteïna que embolica el virus i evitar així que es repliqui. Segons els seus creadors, aquest fàrmac va començar a estudiar-se com a teràpia de rescat per a pacients resistents a altres tractaments, però, amb el temps, s’ha posicionat com una de les grans esperances globals per fer front al VIH.

Nature, per la seva banda, segueix amb la seva tradició de destacar el perfil de 10 científics que més han contribuït a la ciència aquest any. Entre aquests destaca Li Chunlai, el geòleg de l’Agència Espacial de la Xina que va aconseguir recollir i portar a la terra mostres del terra lunar a bord de la missió Chang’e 6. També destaca Rémi Lam, investigador de Google DeepMind, que va utilitzar la intel·ligència artificial per crear una eina que permet millorar les previsions meteorològiques i proporcionar prediccions més ràpides i precises. O el metge Huji Xu, de la Universitat Mèdica Naval de Shanghai, que va aconseguir desenvolupar tractaments contra trastorns autoimmunes devastadors utilitzant cèl·lules T modificades genèticament.

Notícies relacionades

Les societats científiques catalanes, contra retallar les ciències

La grip entra en fase epidèmica amb 743 casos per 100.000 habitants

Les històries més llegides

En les pàgines d’aquest diari, les històries científiques més llegides han estat relacionades amb aspectes que ajuden a entendre la magnitud de la crisi climàtica. Per exemple, els estudis que adverteixen sobre el possible col·lapse del gran corrent oceànic que regula el clima terrestre (AMOC) i les seves eventuals conseqüències per a regions com Europa. També han guanyat el seu just protagonisme històries esperançadores com, per exemple, la meravellosa recuperació de les balenes amb gep.