El 98% dels alumnes respiren aire nociu quan són a l’escola

D’aquí a uns anys veurem les imatges de dobles i triples fileres de cotxes davant les escoles i ens endurem les mans al cap, igual que fem ara quan topem amb fotografies de no fa tant de mestres fumant a l’aula o metges a la consulta. "Serà el mateix", apunta el pediatre Ferran Campillo, coordinador del Grup de Treball de Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria i membre de la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica (PEHSU) de l’Hospital d’Olot, que ahir va participar en la presentació de l’informe Qualitat de l’aire en els entorns educatius de Catalunya, elaborat en el marc de la campanya Clean cities, de la qual forma part Ecologistes en Acció, organització impulsora de l’estudi juntament amb la plataforma Revolta Escolar.

L’informe compta amb finançament del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITERD) i conclou que només 2 de les 79 escoles analitzades estarien complint les indicacions de l’OMS. Totes dues s’ubiquen a Olot, a prop d’entorns amb baixa densitat de trànsit. En el 97,5% dels centres estudiats, de Viella a Sant Cugat, es respira aire nociu per a la salut dels nens fins i tot en entorns més rurals, i el 87,3% d’aquests centres superen els nivells que estableix la nova directiva europea, d’obligat compliment el 2030.

"No es tracta d’un problema només de Barcelona: és un problema de país", destaca Campillo, que insisteix que estem davant un repte de salut de primer ordre. "El 60% dels ingressos en pediatria es deuen a problemes respiratoris, i el 40% dels menors de 2 anys han rebut un tractament amb broncodilatador", recorda.

L’estudi és fruit d’una campanya de ciència ciutadana en la qual s’han mesurat els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) al novembre en 79 entorns escolars de Barcelona, Badalona, Sant Cugat, Olot i Viella. No és cap sorpresa que les pitjors dades s’hagin registrat a Barcelona, on quatre centres han superat el valor legal vigent de 40 μg/m3, cosa que els impulsors de l’estudi consideren "especialment greu". El TJUE ja va condemnar l’Estat, el 2022, per incompliment d’aquests valors en aquesta ciutat.

Les escoles amb els pitjors nivells de contaminació estan situades en "autopistes urbanes", vies com Aragó, València, Rosselló, Provença i General Mitre o el passeig de Maragall. Segons el MITERD, el 41% de les emissions de NO2 provenen del transport rodat. Per això, les peticions de Revolta Escolar són clares: reduir al màxim els cotxes al voltant dels centres escolars, apunta Marc Hurtado, portaveu de la plataforma, que també demana que a les escoles hi hagi controls de la contaminació més estrictes.

Monitoritzar l’aire

La diferència entre les dades oficials i les de l’informe està en la ubicació dels detectors. "Necessitem monitoritzar la qualitat de l’aire a les escoles", insisteixen dient que fins i tot a l’escola i l’institut de Viella van detectat nivells de contaminació que superen les recomanacions de l’OMS per al 2030 per culpa de la carretera que passa pel municipi.

Notícies relacionades

Dos imputats per la mort d’una nena en una piscina de Platja d’Aro

Un cotxe amb diners cremats, pista per arribar a la màfia xinesa

"És un fracàs que els polítics no intentin una pacificació real de les escoles, de màxim un carril per sentit de trànsit, a més de la reducció de la velocitat", reivindica Hurtado, que recorda que a Barcelona es diagnostiquen tres casos d’asma infantil al dia. Ahir hi va haver 24 escoles que es van afegir a la protesta davant els centres escolars, amb talls de trànsit inclòs, per visibilitzar el malestar que tenen davant la falta de respostes.

"A Catalunya, la tercera part dels casos d’asma infantil es deuen a la mala qualitat de l’aire. A Barcelona s’estima que la meitat", afegeix el doctor Campillo. "Les propostes per erradicar els cotxes en els entorns escolars ja s’han fet en altres parts del món: només requereixen voluntat política. Són mesures tècnicament viables i econòmicament molt assumibles", prossegueix el coordinador del Grup de Treball de Salut mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria, que recorda que "els primers impactes de la mala qualitat de l’aire ja es donen en l’embaràs, cosa que fa augmentar els avortaments espontanis i els parts prematurs".