La violència masclista arriba al 58% de les treballadores socials

El 58% de les treballadores socials que acompanyen dones víctimes de violència masclista reben també violència per part de l’agressor, del seu entorn i fins i tot de partits d’extrema dreta que neguen la violència masclista, com Vox. És el que es coneix com a violència de segon ordre, que també afecta la família i l’entorn de les víctimes. "Les institucions han de facilitar mitjans i recursos perquè els professionals puguin exercir la seva feina", assenyala la degana del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, Conchita Peña.

Rebre correus electrònics de l’agressor per recriminar que la treballadora social estigui ajudant la seva dona o exdona a sortir de la relació de violència, insults, preguntes insistents i actituds intimidatòries de l’agressor quan s’assabenta que la seva dona ha fugit a una casa d’acollida, assetjament i amenaces quan acompanya la víctima a recollir les seves coses a casa de la parella o exparella... Aquestes són algunes de les situacions que viuen diàriament més de la meitat de les treballadores socials catalanes que han atès dones víctimes de violència de gènere. "Coneixem casos de persones que han patit amenaces físiques, verbals, intimidacions de diversos tipus, insults... i en municipis petits s’ha donat el cas que gent de Vox és la que les amenaça per fer la seva feina", diu la vicedegana del Col·legi, Mercè Civit.

Aquesta violència a la qual s’exposen les treballadores socials té un impacte directe en el seu dia a dia. Més de la meitat (55,3%) tenen insomni i problemes per agafar el son. El 47,4% expliquen que se senten esgotades davant aquesta situació, el 44,7% de les afectades senten estrès, el 42% tenen por després de viure un episodi d’aquestes característiques i el 26% pateixen migranya després d’aquests atacs.

Aquestes professionals, de les quals la pràctica majoria són dones, senten ansietat, hipervigilància i desmotivació respecte a la seva feina. També han expressat que se senten vulnerables, insegures, desmotivades i dubten sobre la seva professionalitat.

Són les dades que maneja el Col·legi i que reflecteixen que els efectes en el dia a dia d’aquestes professionals són més pronunciats que els que expressen les persones de l’entorn de la víctima, com ara familiars i amics, que intenten ajudar-la. Així, en el cas de familiars i amics, la xifra dels que senten por baixa al 21%; la dels que senten esgotament, estrès o ansietat és del 15,8%, i l’insomni, els malsons i les migranyes no superen el 10% dels afectats.

Violència de segon ordre

Cal destacar que entre el col·lectiu de treballadores socials, només el 23% desconeixen què és la violència de segon ordre, mentre que entre la població general aquesta xifra puja fins a la meitat. És a dir, que molts ciutadans no apareixen en les estadístiques perquè no són conscients de ser víctimes d’aquest tipus de violència.

"Estem treballant per ajudar-les, perquè això passa a cada ajuntament: en els SIAD, en els serveis socials bàsics, en centres sanitaris...", assenyala Civit abans d’insistir en la necessitat de més recursos. "Cal tenir molt en compte que el 92% de les treballadores socials són dones, de manera que la violència masclista ens impacta en la pròpia pell, vivim una situació de poder patriarcal", expressa Peña.

Notícies relacionades

Les societats científiques catalanes, contra retallar les ciències

La grip entra en fase epidèmica amb 743 casos per 100.000 habitants

Cal remarcar també que la legislació catalana preveu la violència de segon ordre com un tipus de violència masclista i obliga els treballadors públics a denunciar-la a través del concepte de la "diligència deguda".

"El problema que tenim en aquesta professió és que assumim que tots aquests riscos van amb la feina, i és important que les professionals ho coneguin, que coneguin els seus drets i que l’Administració vetlli per la seguretat de les dones i les professionals", afegeix Civit. "Som una professió de pell, que utilitzem les nostres habilitats personals i emocionals per acompanyar els altres. Les institucions per a les quals treballem han de tenir una evolució del risc psicosocial perquè els professionals puguin fer la seva feina de manera saludable", demana Peña.