1
Es llegeix en minuts
Desemparats

Desemparats

No han estat malament els acadèmics de la RAE afanyant-se a validar dana (depressió aïllada en nivells alts) perquè ingressi al diccionari. Ara seria oportú recordar la definició de desemparament, perquè aquest és el sentiment de milers de valencians, gairebé dos mesos després de la riuà. També s’aprecia un emprenyament infinit –setanta mil firmes al Congrés, plantada a Mazón en el funeral de les víctimes…– per l’intent de dissimular les flagrants negligències que van provocar desenes de morts. Però el pitjor és que ara, quan toca reconstruir el que es pugui, molts se senten abandonats per les institucions. Només el voluntariat civil, que ha mobilitzat des de ciutadans corrents fins a músics, actors o cuiners de categoria, alleugereix el desànim dels damnificats.

Fa uns dies vaig tenir oportunitat de passejar-me amb un micròfon per tres dels municipis més afectats de l’Horta Sud. Paiporta continua evocant paisatges de guerra amb cases destruïdes, comerços arrasats, carrers polsosos, cotxes destrossats, cues per aconseguir menjar, militars omnipresents i moltes persones deambulant en un ambient general d’orfandat. Encara bo que els nens han tornat al col·le. A Catarroja vam ajuntar tres llibreteres a qui l’aigua els hi va arrabassar tot, menys les ganes de ressuscitar el seu negoci. I ho faran, segur, perquè els sobra coratge. Però ajudes, de moment, ni una. Ens ho van explicar en un carrer cèntric, gairebé a les fosques, amb el soroll de fons de camions i excavadores retirant runa. I a Alfafar, al centre comercial on centenars de persones van buscar refugi la nit de la tragèdia, també la foscor emmarcava el relat d’un dels seus propietaris. Només va salvar els bombers, per a qui va tenir paraules d’agraïment i admiració. "Però aquí no va venir ningú llavors. I ara tampoc sembla que ningú estigui al comandament". En fi, sé que la Mare de Déu dels Desemparats és la patrona de la ciutat de València, però ja podria estirar-se una mica amb algun miracle als pobles veïns perquè, amb els recursos terrenals, sembla que no arriba.