Entre la diversitat i la tradició

"Pastorets o barbàrie" va ser la pintada que fa dies va aparèixer en una escola de Berga com a crítica a la supressió de la tradicional funció. La segona part de l’escrit –"el multiculturalisme és feixisme"– deixava clar el to reaccionari de la protesta, però també posava el focus a un debat creixent –¿com celebrar el Nadal en unes aules cada vegada més diverses?– que a Europa fa temps que va començar i que no té solucions concloents. Expliquem com aborden el tema els principals països europeus.

FRANÇA.

Manté unes normes estrictes sobre la laïcitat a les aules, i Nadal no n’és una excepció. Si una escola pública francesa vol celebrar aquestes festes, s’ha d’assegurar que "no hi hagi cap símbol, emblema o reconeixement religiós", tal com detalla la normativa educativa francesa.

En el marc de la celebració, els alumnes i professors poden instal·lar un arbre de Nadal, parlar sobre els regals i les festes en família, fer postals, cantar cançons o escriure la carta al Pare Noel. No obstant, en totes aquestes activitats no hi pot haver cap signe religiós, com fer el pessebre o cantar nadales que facin referència al nen Jesús, la Sagrada Família o els àngels. Tampoc es pot aprofitar la festa per fer divulgació sobre la religió. Tot i així, els professors sí que poden explicar als seus alumnes l’origen del Nadal.

El debat de la laïcitat a les aules ha generat fortes polèmiques, en especial després de l’enduriment de les normes contra la vestimenta i els símbols religiosos. Les autoritats estudien la possibilitat d’instaurar l’uniforme a les escoles públiques.

LETICIA FUENTES

REGNE UNIT.

La manera de celebrar el Nadal a les escoles és objecte de debat des de fa anys. Algunes associacions de pares han criticat les adaptacions que les escoles dels seus fills han fet de les representacions nadalenques per mirar de fer-les més inclusives, retirant el component religiós i centrant les celebracions en la part social i familiar. Entre aquestes adaptacions hi ha la introducció de personatges com astronautes, futbolistes o fins i tot l’Elvis Presley a les obres de teatre i als concerts de Nadal. Aquest tipus de controvèrsies, no obstant, són puntuals.

No existeix una normativa o legislació que obligui les escoles a mantenir el component religiós d’aquestes celebracions, però sí que està permès que els fills no hi assisteixin. El més habitual és que els centres organitzin activitats especials per celebrar les festivitats religioses del seu alumnat, més enllà de Nadal, especialment a les zones amb més multiculturalitat. Celebracions com el Divali hindú, el Hanukkà jueu o la festa del final del dejuni al Ramadà s’han acabat integrant a moltes escoles.

LUCAS FONT

ITÀLIA.

Amb l’arribada del Govern d’extrema dreta de Giorgia Meloni, els espais de debat s’han restringit. Tant és així que el Parlament italià està estudiant una proposta presentada per alguns parlamentaris de la Lliga i Germans d’Itàlia (el partit de Meloni) que estableix sancions per a les institucions escolars o universitàries que no celebrin el Nadal de manera tradicional, és a dir, en sintonia amb les tradicions de la fe catòlica. La proposta també contempla la prohibició de referir-se al Nadal amb altres noms, com "festa d’hivern".

IRENE SAVIO

ALEMANYA.

Amb 83 milions d’habitants, la paraula Weihnachten –Nadal, en alemany– és omnipresent aquests dies. I això que el percentatge de cristians, entre catòlics i evangèlics, se situa en un 45% de la població, superada per un escàs marge pel dels que es declaren aconfessionals, amb un 46%.

Notícies relacionades

Milers de funcionaris surten al carrer per "salvar Muface"

Catalunya recuperarà zones humides que ara estan seques

L’anomenat esperit nadalenc es viu més com a tradició que pel seu caràcter religiós. A les escoles els nens pasten i couen galetetes nadalenques, canten weihnachtslieder o nadales, adornen avets i pengen a casa estrelles daurades al balcó sense relacionar-ho necessàriament amb una religió concreta, sinó amb una època de l’any que culmina amb les vacances escolars.

GEMMA CASADEVALL.