Europa aspira a frenar el boom de la moda d’un sol ús el 2030

La conseqüència d’aquesta sobreproducció és que la indústria de la moda i tèxtil s’ha convertit en el segon sector més contaminant del planeta. Segons la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD), "representa el 10% de les emissions globals de gasos amb efecte hivernacle i és responsable del 20% de la contaminació mundial d’aigua potable, a més de contribuir a l’abocament de rebutjos químics a rius i oceans". Un problema mediambiental al qual la Unió Europea vol posar fre amb un pla d’acció per fomentar l’economia circular, que exigeix que per al 2030 tots els tèxtils siguin més duradors, reparables, reutilitzables i reciclables; fer front a la moda ràpida, i estimular la innovació en el sector". Fins aleshores, cada país membre anirà desplegant la seva pròpia legislació.

Realment és urgent, perquè en l’última dècada el sector s’ha accelerat encara més i el fast fashion, la moda ràpida, s’ha convertit en un fenomen global que ha transformat la indústria. A l’any, comprem 26 quilos de tèxtil i en rebutgem 11. Es tracta d’un model de negoci centrat en la producció massiva i vertiginosa de peces que es venen a preus molt accessibles (empreses com Zara, H&M i Primark) o fins i tot irrisoris, com els que ofereixen cadenes com Shein i Temu.

Sacrificis elevats

No obstant, la rapidesa i l’accessibilitat d’aquests productes impliquen grans sacrificis en termes de qualitat i, sobretot, de sostenibilitat per al planeta, que "ja no pot amb el volum de roba que rebutgen les grans corporacions", tal com afirma l’autora, activista i estilista nascuda als EUA i establerta a Londres Aja Barber, en el seu assaig Consumed: the need of collective change. A ella, la crisi climàtica li va fer repensar la seva manera de comprar. "Ara el meu guarda-roba és millor que mai i definitivament compro menys roba", assegura.

"Tot i que cada vegada hi ha més gent conscienciada, també hi ha un altre consumidor que compra de manera compulsiva, que busca només roba barata, sense mirar les etiquetes, on s’ha fabricat, ni les condicions laborals ni el benestar de les persones que han confeccionat els texans que comprem per 20 €, o si s’ha utilitzat polièster o cotó orgànic, o tints amb químics nocius", es lamenta Pelletier.

Rius que es moren

A Bangladesh, per exemple, el fabricant de roba més gran després de la Xina, molts rius estan morint, a causa de la contaminació dels productes tòxics utilitzats per tenyir les teles i altres residus químics que enverinen l’aigua de la qual depenen milions de persones.

No és l’únic punt negre que pateix l’impacte d’una indústria de la moda frenètica. El Parlament Europeu estima que el 87% de la roba produïda anualment acaba en abocadors o incinerada, fet que contribueix a la contaminació terrestre i atmosfèrica. Al desert d’Atacama, a Xile, l’abocador de roba més gran del món, per exemple, es llancen de mitjana 39.000 tones de roba a l’any. A Accra, la capital de Ghana, arriben 100 tones cada 24 hores. A Kenya, només el 2021 es van exportar més de 900 milions de peces utilitzades procedents dels països del nord.

Només l’1% reviu

Tot i que anem de tant en tant amb la nostra bossa al contenidor de roba utilitzada, menys de la meitat de tota aquesta roba es recull per ser reutilitzada o reciclada, i únicament l’1% es recicla en roba nova, ja que les tecnologies que permetrien reciclar la roba en fibres verges tot just estan començant a aparèixer.

"Estem en un punt de no retorn. D’una banda, hi ha un consumisme totalment irresponsable, com el de Shein i Temu, però alhora hi ha cada vegada més consciència social, sobretot en marques mitjanes i petites", opina Alba Garcia, fundadora de BCome, una plataforma que ajuda les marques a traçar el seu perfil sostenible i garantir la transparència cap als seus consumidors finals.

"Compra menys, elegeix bé, fes que duri", deia la dissenyadora britànica Vivienne Westwood, molt abans que les institucions s’adonessin que el problema no és si és orgànic o no, sinó que al món hi ha massa roba. Més de la que es pot empassar el planeta. Només un exemple, segons The Wall Street Journal, només als Estats Units es distribueixen un milió de paquets de Shein ¡al dia!.

La bèstia asiàtica

El gegant xinès és la bèstia negra de França, el país de la UE que encapçala la guerra contra la moda ràpida i el que més lleis ha desplegat fins ara per pal·liar el seu impacte sobre el clima, com remarca Airí Ferrer, que és coordinadora de Fashion Revolution Euskadi. L’activista d’aquesta organització, present a 70 països i que lluita per una moda responsable i justa, recorda que l’1 de gener del 2025 "entra en vigor la llei de recollida selectiva de residus tèxtils a tota la UE, i l’anomenada RAP, que estableix un règim de responsabilitat ampliada del productor, des del disseny de productes fins a la gestió dels residus".

Notícies relacionades

Entre la diversitat i la tradició

¿Com aconseguir un armari sostenible?

Aquesta última es va aprovar a França el 2020. A més, al març, els diputats francesos van donar suport a una sèrie de mesures per "limitar les derives de l’ultra fast fashion", com va celebrar el ministre de Transició Ecològica, Christophe Béchu. Els productors d’aquestes marques estaran obligats a informar els consumidors sobre l’impacte mediambiental de les peces. I, a partir del 2025, s’aplicaria un recàrrec de 5 euros per article, que augmentaria a 10 euros el 2030. Els ingressos d’aquesta taxa s’utilitzaran per subvencionar els productors de roba sostenible, o slow fahion.

Tot i que, com diu Airí Ferrer, "Europa té fins al 2030 per implementar el Reglament d’Ecodisseny per a Productes Sostenibles, que, entre altres coses, limitarà la destrucció dels tèxtils no venuts o retornats. "Hi ha d’haver un canvi de consum i de mentalitat, però també s’han de pensar nous models de negoci en els quals tot no sigui produir més i més", conclou.