Javier i Mila: "Teníem la jubilació en joies i se les va emportar la riuada"

Sempre s’ha dit que "l’horta és un tresor" però mai havia sigut tan apropiada l’expressió. En el primer tram del camí d’Alba que connecta la Torre amb Paiporta viuen –vivien– dos joiers que el dia 29 d’octubre van perdre l’alqueria, la salut i alguna cosa més. Per conèixer la seva història cal remuntar-se a les 19.40 del dia D.

Aquella tarda el cabal del Poio va desbordar el barranc i va avançar en línia recta cap a la pedania a través d’aquesta carretera secundària poblada per una dotzena d’alqueries. La barrancada va negar l’horta productiva i va tombar les portes de les cases rurals, aixecades sense fonaments i amb parets de 60 centímetres de gruix. Les vivendes van resistir l’envestida, els seus habitants ho van passar pitjor.

"Van entrar 2,3 metres d’aigua dins de casa. Vam estar quatre hores nedant entre la sala, les habitacions i la cuina", recorda Javier Martínez, propietari d’una alqueria de més de tres segles d’història. "Els mobles van bloquejar les dues portes i vam haver d’anar a braça d’un costat a un altre de la casa. Al gos –un mastí– el vam aconseguir pujar a un matalàs. Hi havia llibres flotant, llums, de tot. Era impossible poder avançar. Al final vam aconseguir arribar fins a l’escala de la terrassa i allà vam passar tota la nit a la intempèrie. Estàvem en roba interior", explica aquest veí de la Torre.

Quan van aconseguir alliberar les sortides de la casa, el Javier i la seva dona Mila van anar caminant per trobar-se amb uns amics a Sant Marcel·lí. L’endemà van tornar a l’alqueria i van passar tot el dia desembarassant el camí rural que discorre entre casa seva i l’horta de carxofes, engolida pel llot. "Aquí no ha vingut ningú, ni l’Ajuntament, ni l’UME, ni la Policia Local, ningú. Un dia va venir l’alcalde pedani amb quatre militars en un jeep, els vam demanar que entressin a treure trastos, s’hi van estar quatre minuts i l’alcalde els va dir que se n’anessin", narra el Javier, indignat. "Casa meva l’han netejat voluntaris de Sevilla, Madrid o Valladolid".

Netejat, no recuperat. Els pèrits municipals els han dit que casa seva trigarà a ser habitable un any i mig. El Javier i la Mila havien invertit 600.000 euros en reformes, havien convertit la immensa parcel·la posterior en un jardí, estaven canviant la cuina i tenien molts mobles embalats, a punt per muntar. Havien invertit en l’alqueria els estalvis d’una vida com a joiers.

"Vivim de les ajudes", diu la Mila. "Estàvem tots dos de baixa perquè Javier acabava de passar per una intervenció important. Ens va tocar anar a l’assistent social per informar-nos sobre els drets que teníem. Ella ens va dir que demanéssim l’ingrés mínim vital i jo vaig respondre: ¡Però si som joiers!", continua narrant la Mila. "Va contestar que això era abans; que ara no tenim un duro. Ni casa, ni diners, ni roba. Que se’ns havia d’ajudar amb la vivenda, la manutenció i un psicòleg". La qüestió habitacional almenys sembla que està resolta. L’Ajuntament els reallotjarà en una dels habitatges socials del carrer Moreras.

Sobre el futur, el Javier i la Mila es posen a riure –no perden l’humor– i revelen una altra desgràcia. Els joiers tenien guardat el mostrari de la botiga a l’alqueria, i estava sense assegurar. "Aquestes joies eren la nostra jubilació. Vas guardant-te productes que no has venut. Aquestes joies es revaloritzen. Vas a una botiga de compravenda d’or, les vens al pes i tires amb el que treus. Al donar de baixa la botiga, vam donar de baixa l’assegurança i la riuada ho va escampar tot. No val la pena buscar".

Notícies relacionades

Les eòliques demanen celeritat en la licitació dels parcs marins

A partir del 2027 sols es podrà accedir a Vallter en telecabina

Foc en un abocador

Al terme municipal d’Alberic, un incendi a la pedrera, on s’han anat dipositant restes de la dana, va obligar ahir a confinar per precaució diverses urbanitzacions i la població de la comarca de la Ribera Alta. El foc es va declarar a les 03.08 hores de diumenge a l’abocador habilitat per a la provisió d’estris inutilitzables pel llot. L’alcalde, Toño Carratalá, va demanar a la ciutadania "calma", ja que no hi havia risc de propagació.