L’arribada d’Isaacman a la NASA sembra dubtes sobre l’agència

Donald Trump va prometre canviar-ho tot amb la seva arribada a la Casa Blanca, oficialment prevista per al 6 de gener del 2025, i així ho està fent. El republicà va anunciar fa uns dies el nomenament del multimilionari Jared Isaacman al capdavant de la NASA, l’agència aeroespacial nord-americana. El nom d’Isaacman destaca des de fa anys com un dels grans amics d’Elon Musk, de la seva empresa SpaceX i, en general, de les missions privades a l’espai. Fa uns mesos, de fet, es va convertir en el primer civil a viatjar a l’espai en la missió privada Polaris Dawn i a caminar en gravetat zero. ¿Podria Isaacman iniciar una revolució per privatitzar encara més les missions espacials i, per exemple, beneficiar els projectes del seu amic Musk?

La situació és prou complexa. En primer lloc, perquè, tal com va prometre el mateix Trump durant la seva campanya electoral, en els pròxims mesos es portarà a terme una "reestructuració profunda" de totes les agències públiques dels Estats Units, inclosa la NASA, i és possible que això impliqui grans retallades tant de personal com de projectes. Musk, de fet, serà un dels principals encarregats d’efectuar aquesta tasca. Fonts pròximes al sector afirmen que un dels grans temors és que s’impulsin grans acomiadaments entre els empleats de l’agència i s’opti per subcontractar empreses privades per portar a terme les seves tasques per un cost molt inferior. Una cosa que, segons apunten els entesos, podria perjudicar les missions més ambicioses de l’agència.

Tampoc està clar què passarà amb projectes que no són afins a la filosofia de Musk, com el sistema de llançament espacial que es pretén utilitzar per llançar els futurs vols tripulats a la Lluna del programa Artemis. Aquesta eina està dissenyada per ser d’un únic ús, cosa que va en contra de la idea de SpaceX d’apostar per estructures reutilitzables i, per tant, a un cost més reduït.

Segons assenyalen diverses anàlisis publicades durant els últims mesos, prescindir d’aquesta plataforma permetria estalviar costos, però, al seu torn, suposaria un retard considerable per a l’enlairament de les missions lunars. I això podria donar avantatge a la Xina per aconseguir l’anhelada tornada de la humanitat a la Lluna després de més de 50anys d’absència.

Una de les grans incògnites és justament què passarà ara amb el gran programa nord-americà per portar astronautes a la Lluna i aconseguir, entre altres objectius, la primera caminada d’una dona i d’una persona de color fora del nostre planeta. Els primers vols tripulats d’Artemis es retarden fins al 2026 (per al trajecte al voltant de la Lluna) i fins al 2027 (per al primer allunatge) a causa dels retards, problemes tècnics i sobrecostos detectats en els últims anys. Segons el diari The New York Times, Trump podria demanar a la NASA que canviï l’enfocament d’aquesta missió i que substitueixi alguns elements, com la càpsula Orion, per alternatives desenvolupades per SpaceX.

¿Viatges a Mart?

L’elecció de Jared Isaacman, que s’encarregarà de substituir el senador demòcrata Bill Nelson al capdavant de la NASA, no es farà oficial fins que el Senat nord-americà doni el vistiplau al seu nomenament i, d’aquesta manera, confirmi el pressupost de 25.400 milions de dòlars per a l’agència (una xifra que, si finalment s’acaba confirmant, suposaria un increment del 2% respecte a l’any anterior).

"Quan assumeixi el càrrec, els puc prometre que mai més perdrem la nostra capacitat de viatjar a les estrelles i mai ens conformarem amb un segon lloc. Amb mi, els nord-americans caminaran sobre la Lluna i sobre Mart i, al fer-ho, millorarem la vida aquí a la Terra", va afirmar Isaacman després de transcendir el seu nomenament, anunciat en la xarxa social impulsada per Trump, Truth Social.

Notícies relacionades

La multa que et pot caure per no estar empadronat on vius

Una família denuncia que un home s’ha quedat d’ocupa en una casa que li van deixar a Llagostera

Hi ha qui ha interpretat aquestes primeres declaracions d’Isaacman com una possible picada d’ullet als plans de Musk per impulsar missions tripulades a Mart, cosa que segons afirmen els experts encara és un somni llunyà, però que el magnat defensa amb fervor des de fa anys. De fet, fa molt que assegura que "d’aquí una o dues dècades" veurem humans caminar pel planeta vermell i establir allí assentaments permanents i colònies.

En aquests moments no hi ha encara cap missió concreta per aconseguir-ho, però pot ser que amb l’arribada d’Isaacman a la NASA això canviï en els pròxims anys. Quedarà per veure com això influeix, a més, en altres missions molt menys vistoses però igual d’importants per explorar el cosmos.